Major, Església i Catalunya són els noms de carrer més comuns a Catalunya. Segons dades de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) analitzades per l'ACN, el país compta amb 106.942 vies, la gran majoria de les quals són carrers. En l'àmbit de les personalitats, Pau Casals lidera el rànquing masculí amb 407 mencions, mentre que Mercè Rodoreda encapçala el femení amb 138. Entre els 500 topònims urbans més freqüents, el 83% dels noms propis són masculins. El nomenclàtor també reflecteix un fort lligam amb la natura: el pi és l'arbre més present; el rossinyol, l'ocell més esmentat, i el roser, la planta més homenatjada. A més, accidents geogràfics com el massís de Montserrat o el riu Llobregat també donen nom a un gran nombre de vies.
Catalunya té 106.942 vies diferents entre carrers, places, passatges, avingudes, corriols, glorietes i passadissos. Tanmateix, el carrer és el tipus de via més comú, amb 74.050 registres, seguit de les places (10.149), els passatges (5.017), les avingudes (4.024) i els camins (3.526). A la part baixa del rànquing hi ha una quinzena de vies úniques amb noms curiosos i poc coneguts, com ara rasa, sender o davallada.
El cap de la Unitat de Toponímia de l'ICGC, Miquel Parella, reivindica la importància del nomenclàtor de carrers. "És un acte notarial del país que ens defineix com a nació", assegura. Parella defensa que, amb el pas del temps, la toponímia ha guanyat valor, sobretot d’ençà de l’ús estès de tecnologies com Google Maps. "El nom d'un lloc és l'element clau i directe per accedir-hi", afegeix.
Parella explica que l'origen dels noms és "natural i espontani", i que neix de les mateixes descripcions que, fa segles, els ciutadans de cada indret van establir davant de la "necessitat d'identificar-se". Segons l'expert, en l'imaginari col·lectiu sovint es creu que els noms de lloc més comuns són dedicats a persones, si bé, en realitat la majoria són descripcions del mateix entorn. "És més endavant, amb els creixements urbanístics, que apareix la necessitat de denominar els carrers quan ja no sortia de manera espontània del poble. Aleshores és quan els ajuntaments comencen a donar-los noms", explica.
L'origen descriptiu dels noms dels carrers es fa evident en les dades. Segons el nomenclàtor de l'ICGC, actualitzat l'abril del 2025 i analitzat per l'ACN, Major és el nom de via més repetit a Catalunya, amb un total de 1.364 registres. El segueixen Església, amb 1.059 vies, i Catalunya, que apareix en 609 plaques. Completen la llista altres noms descriptius, com Font, que dona nom a 536 vies, i Nou, present en 475.
Aquests noms poden adoptar diferents formes —com carrer, plaça, avinguda o altres tipologies viàries— i poden repetir-se dins d’un mateix municipi, sempre que tinguin una denominació de via diferent. Així, es dona la circumstància que, al país, hi ha més plaques amb el nom Major o Església que municipis. Si es té en compte l’adreça completa, el nom més freqüent és 'Carrer Major', seguit de 'Plaça de l’Església', 'Plaça Major' i 'Carrer Nou'. La referència a Catalunya no apareix fins a la tretzena posició, ja que es troba molt repartida entre diversos tipus de via.
Gairebé la meitat de les vies catalanes, un 48%, són úniques, amb un total de 51.925 noms diferents. Alguns exemples de carrers amb un sol registre al nomenclàtor són el carrer de l'Àvia Catalana, a Palafrugell; el carrer del Badabadoc, a Sant Quirze del Vallès; el carrer del Balcó de les Clotes, a Vilafranca del Penedès; el passadís de l'American Lake, a Gavà; o el carrer de la Galeria de Llevant, a l'Ametlla de Merola. De fet, segons Parella, que fa 35 anys que treballa a l'ICGC, aquest tipus de carrers són els "més genuïns", ja que no estan duplicats i "reflecteixen l'essència de cada poble".
Casals, Verdaguer, Companys, Rodoreda, Roig i Capmany
La sisena via més freqüent a Catalunya està dedicada al compositor Pau Casals, amb 407 plaques amb el seu nom. Els carrers que homenatgen personatges il·lustres són molt comuns al nomenclàtor català. Pel que fa a les personalitats reconegudes, després de Casals hi ha l'escriptor Jacint Verdaguer, amb 395 carrers que inclouen totes les variants del seu nom, com mossèn Cinto o Cinto Verdaguer. El president de la Generalitat Lluís Companys, amb 286 mencions, ocupa la tercera posició. També hi figuren altres personatges emblemàtics de la història del país, com Pompeu Fabra, Joan Maragall, Antoni Gaudí i Àngel Guimerà. Entre els vint personatges il·lustres més habituals, n'hi ha dos d'àmbit internacional: el doctor Fleming, conegut pel descobriment de la penicil·lina, i el navegant Cristòfor Colom.
Pel que fa a les personalitats femenines més recurrents als carrers catalans, destaquen tres escriptores al capdavant de la llista: Mercè Rodoreda, amb 138 vies; Montserrat Roig, amb 108; i Maria Aurèlia Capmany, amb 78. Les segueixen altres referents com l'actriu Margarida Xirgu (46 vies), la mestra Rosa Sensat (45) i la sindicalista anarquista Frederica Montseny (43). També destaca la presència de dues figures internacionals: la física francesa d'origen polonès Marie Curie, amb 35 vies, i la pedagoga italiana Maria Montessori, amb deu.
Més del 80% dels noms propis són masculins
La presència masculina al nomenclàtor urbà de Catalunya és evidentment superior a la femenina. De fet, bona part dels noms femenins tenen un origen religiós, cosa que no passa amb els homes. D'entre els 500 noms de carrers més comuns al país, 132 són dedicats a personalitats. D'aquests, només nou corresponen a dones i catorze a santes, mentre que 72 homenatgen homes i 37 a sants. En conjunt, el 82,6% dels carrers dedicats a personalitats estan vinculats a homes —siguin sants o no—, mentre que només el 17,4% fan referència a dones. En xifres absolutes, la desigualtat encara és més evident: hi ha 6.415 vies dedicades a figures masculines i 3.776 a sants, davant només 505 vies amb nom de dona i 1.048 de santes.
"El nomenclàtor dedicat a noms de persones és majoritàriament masculí perquè, tradicionalment, en àmbits com la ciència, la literatura, la reialesa o l'exèrcit, els protagonistes eren homes", exposa Parella. Tot i això, en els darrers anys, els ajuntaments "n'han pres consciència" i han impulsat iniciatives per substituir noms que havien perdut sentit per noms de dones o per batejar nous carrers amb noms femenins. "La tendència s'ha corregit, però el percentatge encara és molt desigual", afegeix Parella.
De fet, l'expert defensa que els noms dels carrers són "un reflex de la societat que els escull". Parella assenyala que noms tradicionals de sants o amb connotacions religioses serien avui "difícils" d'aprovar pels ajuntaments. "En canvi, trobem noms com plaça dels Voluntaris Olímpics o carrer de John Lennon, que reflecteixen el moment en què es van posar", assegura.
En aquesta mateixa línia, s'identifiquen molts carrers amb noms de valors que han tingut gran importància en el moment en què van ser escollits. Per exemple, 'Pau' dona nom a 215 carrers, 'Llibertat' a més d'un centenar, i 'Progrés' a una vuitantena. Altres valors com 'Salut', 'Concòrdia' i 'Amistat' també protagonitzen un bon nombre de registres, reflectint els ideals i pensaments de la societat.
Montserrat, tramuntana i Llobregat: protagonistes en el nomenclàtor
Un alter dels elements més destacats a l'hora de definir els noms dels carrers són els accidents geogràfics. Entre les muntanyes, massissos i serres, Montserrat presideix amb claredat, donant nom a 470 vies. Tot i això, només una mica més de la meitat d'aquestes (244) fan referència estrictament al massís, mentre que les 226 restants al·ludeixen a la Verge de Montserrat o a altres expressions religioses similars. De fet, Montserrat és un dels noms més habituals a comarques properes a la serralada, com el Bages o l'Alt Penedès, on és el tercer nom de via més freqüent.
El mateix fenomen es dona amb el Montseny, el segon massís amb més presència al nomenclàtor (244 vies). De fet, és el nom de carrer més freqüent al Vallès Oriental, el segon a Osona i el tercer a la Selva. El Canigó és la tercera referència muntanyosa més present, amb 237 vies, especialment al Pla de l'Estany i el Ripollès. Altres noms habituals inclouen els Pirineus, el Cadí, el Puigmal i el Pedraforca. Per exemple, el Cadí és un dels noms més freqüents al Solsonès i la Cerdanya; el Pedraforca, al Berguedà; i el Puigmal, també a la Cerdanya.
Els vents també tenen un paper rellevant en el nomenclàtor català, amb almenys un miler de vies que els esmenten. La tramuntana dona nom a 233 carrers, i és curiosament el tercer nom més freqüent tant a l'Alt Empordà com al Baix. El llevant també és força habitual, amb 214 vies, especialment al Gironès. El garbí dona nom a 155 vies, amb una forta presència al Baix Empordà i al Maresme. També apareixen referències al mestral (129 vies) i el xaloc (121), així com al gregal, la marinada i el llebeig, encara que en menor nombre.
Pel que fa als rius, també tenen una presència considerable en la toponímia urbana. El Llobregat apareix en 101 vies, mentre que el Segre ho fa en 92, i és el quart nom més habitual a la Cerdanya. El riu Ter és present en 80 vies i és el setè més freqüent al Ripollès. L'Ebre dona nom a 70 vies, mentre que el Fluvià i el Francolí tenen cadascun una cinquantena de referències; en el cas del Fluvià, és el sisè més comú a la Garrotxa.
El roser, el pi i el rossinyol, els elements naturals més presents
Els arbres, plantes i flors també han deixat empremta al nomenclàtor. El pi és l'arbre més homenatjat, amb 327 vies entre les formes en singular i plural, i és el tercer nom més habitual al Garraf. Altres arbres destacats són l'alzina, el roure, l'olivera i l'ametller, tots amb més d'un centenar de carrers al seu nom.
Pel que fa a les plantes i flors, el roser és la més representada, amb 151 carrers amb aquest nom i 111 més dedicats a la rosa. És, de fet, un dels deu noms més habituals en tres comarques: el Ripollès, l'Alta Ribagorça i l'Alt Urgell. També destaquen noms com la vinya, el romaní, la ginesta i el bruc, tots amb més d'un centenar de vies.
Altres elements naturals molt presents en els noms de carrers són el sol, amb 212 carrers, i el mar, amb 126 vies, la majoria situades en municipis costaners. Per exemple, al Tarragonès el mar és el setè nom més freqüent i al Baix Empordà ocupa la vuitena posició.
La presència d'animals al nomenclàtor és més reduïda, però, així i tot, rellevant, i es concentra principalment en les aus. El rossinyol és l'ocell més homenatjat, amb una seixantena de carrers, seguit de l'oreneta (53), la menció genèrica als ocells (34), la perdiu i la cadernera, ambdós amb una trentena de referències. Entre els mamífers, només dos tenen una presència significativa: l'esquirol, amb 27 carrers, i la llebre, amb disset.
Catalunya, Barcelona i l'Empordà
Les referències geogràfiques també són una font important per definir els noms dels carrers. Catalunya és la més destacada, amb unes 600 vies que duen el seu nom. En comparació amb Espanya, la presència és molt menor, amb només una setantena de vies que duen el nom del país. Pel que fa a ciutats, Barcelona lidera el rànquing amb 337 vies, seguida de prop per Lleida (307), Girona (283), Tarragona (265) i València (103). Quant a comarques, l'Empordà és la regió amb més referències al nomenclàtor, amb 142, seguida de la Cerdanya, el Maresme i el Priorat, que presenten una presència similar, al voltant del centenar de vies.
Els punts cardinals també donen nom a un bon nombre de vies. Amb diferència, el més utilitzat és Ponent, que apareix en 322 plaques, seguit de Nord (210), Orient (102) i Sud, que en té 34.
L'U d'Octubre, l'última gran incorporació
Segons Parella, l'U d'Octubre de 2017 ha estat "l'últim gran nom incorporat al nomenclàtor", ja que des de l'efemèride fins a 160 municipis han batejat noves vies o n'han canviat els noms per fer-hi referència, amb variants com U d'Octubre, 1 d'Octubre de 2017 o Primer d'Octubre, entre d'altres. "És un cas paradigmàtic que representa l'últim gran canvi significatiu al nomenclàtor del país, i demostra que els carrers reflecteixen la situació política i social de cada moment", afirma Parella.
Altres efemèrides amb presència destacada al nomenclàtor català són l'Onze de Setembre, amb unes 300 vies dedicades a la Diada nacional de Catalunya, el Primer de Maig amb una cinquantena de referències i el 2 de maig amb prop d'una trentena de registres. Les institucions amb més referències són l'Ajuntament i la Generalitat, amb unes 130 vies cadascuna, seguides de la Constitució (87), la Diputació (86) i les Corts i l'Estatut, amb una trentena cadascuna.
Com s'escullen els noms de carrer
Els consistoris de cada municipi són els responsables d'escollir els noms nous de carrer o de rebatejar els existents. "El nou nom o el canvi de nom ha de passar per ple, s'ha d'aprovar, els ajuntaments han de justificar el canvi i hi ha un període d'exposició pública d'uns quants dies", assenyala Parella. Un cop un consistori aprova un nom de carrer, el següent pas és normalitzar-lo segons la normativa lingüística, una tasca que correspon a l'Institut d'Estudis Catalans. Ja validat, l'ICGC s'encarrega d'incorporar-lo a la base de dades i a la cartografia oficial, l'últim pas abans que el nou nom quedi gravat en marbre.