Nou cas de catalanofòbia d'un metge d'un CAP: «No vull parlar català, es diu llibertat»

"No estic interessat a aprendre català. Mentre l'entengui, no vull parlar-lo, es diu llibertat". Així s'expressa un metge del CAP Larrard del barri de Gràcia de Barcelona quan els seus pacients li demanen que respecti els seus drets lingüístics i s'adapti a la normativa estatal i catalana en aquesta matèria. Ho ha denunciat aquest dimecres Plataforma per la Llengua, que ha adjuntat les notes de veu que recullen els comentaris del doctor.

Va ser una usuària qui va decidir enregistrar els fets després de topar-se amb el cas de catalanofòbia per part del substitut del seu metge habitual. L'home s'excusa tot dient que entén "perfectament" el català, però la pacient ho nega. "No m'has entès quan t'he preguntat com havia de prendre la medicació", li diu.

"Se suposa que vivim en un país bilingüe", reiterava el metge que, segons la denunciant, no entenia el català. El cert, però, és que ser atès en català és un dret de tots els usuaris dels serveis públics a Catalunya, tal com estipula l'article 11 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística que indica que els treballadors de les administracions catalanes han de tenir "un nivell de coneixement adequat i suficient" de les dues llengües oficials, tant en l'expressió oral com en l'escrita, que els faci aptes per desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball.


A més, el Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l'ús de les llengües oficials per part de l'Administració de la Generalitat de Catalunya estableix, en l'article 14, el deure d'adreçar-se als ciutadans "normalment en català" i el de respectar "la tria que els ciutadans facin de la llengua en què volen ser atesos".