Sánchez assumeix un desconfinament «asimètric» que començarà al maig

"El virus no entén de territoris". És una afirmació que ha repetit com un mantra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per justificar el mateix nivell de confinament a tot l'Estat amb independència del grau d'afectació de l'epidèmia de coronavirus. El desconfinament, en canvi, sí que entendrà de territoris i serà, en paraules del mateix president, "asimètric". En el ple que ha servit per prorrogar per tercera vegada l'estat d'alarma -ara fins al 10 de maig-, ha situat el punt de partida de la desescalada en la segona quinzena de maig. 

Per què no es va adaptar el confinament als territoris i ara sí que es farà un desconfinament a mida? Per què no es va accedir al tancament que reclamaven autonomies com Catalunya i ara s'assumeix que hi haurà qui recuperarà la nova normalitat abans i uns altres després? Aquesta és una de les contradiccions que ha intentat argumentar Sánchez aquest dimecres durant el ple del Congrés. Segons ha explicat, el confinament decretat ha permès combatre el virus allà on estava més estès i prevenir-lo amb més contundència en aquells llocs amb menys afectació.

Que el desconfinament sigui asimètric, però, no vol dir que siguin les autonomies les que decideixin el com i el quan. Sánchez ha explicat que el seu govern fa tres setmanes que treballa en el disseny de la transició cap a la "nova" normalitat, que en aquest procés s'ha dialogat amb els experts autonòmics i que hi haurà uns marcadors que determinaran el ritme. La desescalada desigual es produirà entre autonomies, però també dins dels propis territoris. "La realitat de Barcelona no és la mateixa que la de Tarragona o Lleida", ha dit Sánchez.

Desescalada desigual, però amb l'última paraula a la Moncloa

El govern espanyol busca la cooperació territorial i, al mateix temps, es reserva l'última paraula. Ha quedat clar, per exemple, davant del pla de desconfinament del Govern, pilotat per l'epidemiòleg Oriol Mitjà i el departament de Salut, o amb l'anunci de permetre que els nens puguin passejar. Per molts gestos per avançar-se que faci la Generalitat, és el gabinet de Sánchez qui marca la pauta i el calendari. Almenys fins ara. 

Tant ERC com Junts per Catalunya ha reclamat que aquesta asimetria es tradueixi en un retorn de les competències i una fi d'una recentralització que el govern espanyol nega que s'hagi produït. Tant Gabriel Rufián com Laura Borràs han assenyalat que aquesta gestió "jacobina" ha agreujat les conseqüències de la crisi. La dirigent de JxCat ha dit directament que ha estat "letal". Per apaivagar les crítiques en aquest sentit, que també han fet PNB i Bildu en el cas d'Euskadi o el BNG en el cas de Galícia, Sánchez ha promès que la governança de la desescalada serà "compartida". 

Una transició "lenta" i amb possibles "retrocessos"

A l'espera de com es resol aquest estira-i-arronsa amb les comunitats, el govern espanyol ha volgut deixar clar que, en tot cas, ara la fase de confinament continua i que la desescalada serà "lenta i gradual" per garantir-ne la seguretat. També ha avançat que es podran produir "retrocessos" en les mesures preses en funció de l'evolució de l'epidèmia o el risc de rebrots. La primera mesura de relaxació arribarà aquest diumenge amb el permís perquè els nens de fins a 14 anys puguin passejar acompanyats dels pares, una concessió que ha arribat després d'una rectificació del govern forçada tant per l'oposició com dels socis de Podem. 


I és que, si bé Sánchez ha aconseguit els suports suficients per aprovar la pròrroga -269 vots a favor; 60 en contra i 7 abstencions-, a cada votació ha anat perdent suports i sumant dosis de crítica. Aquesta vegada, ha estat el PNB el que ha advertit que, en cas que hi hagi una nova pròrroga a partir del 10 de maig, no podrà votar a favor si no canvia l'"hermetisme" amb què consideren que està actuant el govern per decidir les mesures que aplica.

Un nivell de crítica 'in crescendo'

També Més País, el BNG i Compromís s'han pronunciat en aquesta línia, tot i que han votat a favor juntament amb PP i Cs. I ERC, que com Bildu s'ha tornat a abstenir, ha alertat que comença a estar "a prop del no" si no es corregeixen errors com la "recentralització" o prioritzar "les patronals" per davant de la salut. JxCat ha votat directament en contra, com la CUP, que per sona vegada ha premut el "no". Si bé a la primera pròrroga no es va produir cap vot contrari, ara Sánchez suma el d'aquests dos grups i el de Vox, a més d'una bateria d'advertències.  


El vot favorable dels populars, però, és enverinat. Pablo Casado segueix en la lògica de no donar treva al govern de coalició al mateix temps que s'autoreivindica com a partit "responsable" per donar suport a la pròrroga. En pugna permanent amb Vox per l'escalada verbal, Casado ha acusat Sánchez d'"ocultar" morts, de provocar amb la seva gestió més defuncions que al "desembarcament de Normandia" i s'ha referit al PSOE com "el partit de Luis Roldán". Sempre redoblant l'aposta, Santiago Abascal ha acusat Sánchez de convertir Espanya en una "immensa presó chavista que funcioni amb cartilles de racionament". 

La nova oferta al PP: acords autonòmics de reconstrucció

Obstinat en rebaixar almenys la virulència dels populars, el president del govern espanyol ha llançat una nova oferta: replicar els acords de reconstrucció a escala autonòmica i municipal "governi qui governi". A nivell estatal, aquesta aposta ha quedat rebaixada d'una taula excepcional a una comissió parlamentària. La proposta a escala territorial és un intent de Sánchez d'oferir el suport del PSOE per acordar la sortida de la crisi en aquelles comunitats governades pel PP, com ara Madrid o Andalusia, però també del PSC en el cas de Catalunya, partit que s'ha desmarcat de tota entesa pels pressupostos que s'han d'aprovar divendres. 



​