Científics de laboratori de cèl·lules mare a la Universitat del Sud de Califòrnia (USC) de Neil Segil han identificat una barrera natural per a la regeneració de les cèl·lules sensorials de l'oïda interna, que es perden en els trastorns de l'audició i l'equilibri. Superar aquesta barrera podria ser un primer pas per tornar les cèl·lules de l'oïda interna a un estat similar al d'un nadó, preparat per a la regeneració, segons descriu el nou estudi publicat a la revista Developmental Cell.

"La pèrdua d'audició permanent afecta més del 60% de la població que arriba a l'edat de jubilació", explica Segil, que és professor de Departament de Biologia de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa, i del Departament d'Otorrinolaringologia-Cirurgia de cap i Coll de l'USC. "El nostre estudi suggereix nous enfocaments d'enginyeria genètica que podrien utilitzar-se per canalitzar part de la mateixa capacitat regenerativa present en les cèl·lules embrionàries de l'oïda interna".

En l'oïda interna, l'òrgan de l'audició, que és la còclea, conté dos tipus principals de cèl·lules sensorials: les "cèl·lules ciliades", que tenen projeccions cel·lulars en forma de pèl que reben les vibracions sonores, i les anomenades "cèl·lules de suport", que exerceixen importants funcions estructurals i funcionals.

Quan les delicades cèl·lules ciliades resulten danyades per sorolls forts, certs medicaments receptats o altres agents nocius, la pèrdua d'audició resultant és permanent en els mamífers grans.

No obstant això, durant els primers dies de vida, els ratolins de laboratori conserven la capacitat que les cèl·lules de suport es transformin en cèl·lules ciliades mitjançant un procés conegut com a "transdiferenciació", cosa que permet la recuperació de la pèrdua d'audició. A la setmana d'edat, els ratolins perden aquesta capacitat regenerativa, que també es perd en els humans, probablement abans de néixer.

"El nostre estudi planteja la possibilitat d'utilitzar fàrmacs terapèutics, edició de gens o altres estratègies per a realitzar modificacions epigenètiques que aprofitin la capacitat regenerativa latent de les cèl·lules de l'oïda interna com a forma de restaurar l'audició, afirma Segil. Modificacions epigenètiques similars també podrien resultar útils en altres teixits no regeneratius, com la retina, el ronyó, el pulmó i el cor", sentencia.