29
de juliol
de
2022, 16:58
Actualitzat:
17:43h
El jutjat social número 8 de Barcelona ha dictat la primera sentència que atribueix la mort d’un extreballador del Metro de Barcelona a l’exposició a l’amiant al lloc de treball. La resolució estableix que l’origen del mesotelioma (càncer) que li va causar la mort l’any 2019 va ser "estar en contacte amb l’amiant durant més de 20 anys" mentre desenvolupava les seves tasques professionals, entre els anys 1988 i 2008. L'home era auxiliar tècnic de manteniment i reparació de sistemes elèctrics i combois i després també va treballar com a especialista del servei digital de veu i dades.
Per això, la sentència reconeix que la mort va ser per malaltia professional i concedeix la pensió de viudetat del 100% a la seva dona. La companyia de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ja ha anunciat que recorrerà la decisió.
És una sentència històrica, ja que, mai abans una sentència judicial havia considerat que l’exposició a l’amiant -present tant als combois com a les instal·lacions del Metro, especialment als túnels- era responsable de la defunció d’un treballador de l’empresa municipal de transport suburbà, però així ho ha considerat acreditat el jutjat barceloní que ha assenyalat amb contundència que el contacte continuat amb l’amiant és "amb gairebé absoluta certesa" l’origen del mesotelioma pleural que va posar fi a la vida del treballador. D'aquesta manera, la sentència ha acollit l’argument de la demanda presentada pel Col·lectiu Ronda en representació de la família, que ha indicat que el difunt "va estar en contacte amb l’amiant sense cap protecció ni control mèdic".
Sobre la presència d’amiant als combois i a les instal·lacions del Metro, el magistrat ha recordat que un informe d’Inspecció de Treball va concloure que "l’empresa demandada reconeix la presència d’amiant i materials amb amiant a les instal·lacions i túnels del Metro, motiu pel qual des de l’any 1987 es realitza una gestió de l’exposició a l’amiant", i que aquests materials "han estat presents als combois sigui als motors o a les sabates de fre, cosa que implicava l’emissió de fibres d’amiant a l’ambient, especialment als túnels". De fet, l’any 1990, una avaluació higiènica per determinar els nivells de contaminació ambiental per pols i gasos als túnels del Metro va establir la presència a l’aire "d’amiant aportat pel desgast en el decurs del temps de les antigues sabates de fre i per l’ambient exterior a través de la ventilació" com també "consta la presència d’amiant en diferents aïllants de components elèctrics".
Deixar de negar l’evidència
Àlex Tisminetzky forma part de l’equip d’advocats del Col·lectiu Ronda juntament amb Mireia Garcia, responsable de la demanda pel reconeixement del caràcter professional del mesotelioma causant de la mort de l’extreballador. Pel lletrat, aquesta primera sentència "esdevé una fita històrica en la lluita dels treballadors del Metro de Barcelona per obtenir el reconeixement que mereixen les patologies causades per l’amiant que els afecten i que els poden afectar en el futur, atesos els llargs períodes de latència de les malalties que tenen origen a l’exposició a l’asbest".
Malauradament, tot i haver aconseguit una sentència favorable, "pionera", l’advocat ha considerat que "és vergonyós que només en temps molt recents el Metro hagi començat a admetre no pas la seva responsabilitat sinó la mera presència d’amiant als combois i les instal·lacions, al contrari del que han fet durant dècades negant la seva existència". Tisminetzky ha afirmat que "és inversemblant que es continuï negant que els treballadors del Metro han estat exposats a les fibres d’amiant, sovint sense formació, protecció adequada ni revisions mèdiques. I estem segurs que aquesta sentència és només la primera de moltes que estan per arribar".
Per la seva banda, TMB ha recordat en un comunicat que la sentència no fa cap retret a les mesures de seguretat de l'empresa, que ha anunciat que pensa recórrer. La companyia ha recordat que fa més de 30 anys que té un pla per retirar tot l'amiant, del qual ja ha retirat el 75% del material a les instal·lacions. Pel que fa als trens, a la tardor es posaran en servei els nous trens de la sèrie 7.000 i això eliminarà tot l'amiant del material mòbil, segons la companyia que, a més a més, ha assegurat tenir un pla de salut laboral que fa controls exhaustius a tots els treballadors i reubica els casos necessaris.
TMB ha al·legat que la sentència no ha tingut en compte els anys que el treballador va ser empleat d'altres empreses, del 1959 fins que va entrar al Metro. A banda d'això, també ha recordat que un informe d'Inspecció de Treball no va poder determinar una exposició del treballador a l'amiant superior a la reglamentària i ha defensat que el lloc de treball de l'empleat no va ser considerat de possible exposició a l'amiant.
Per això, la sentència reconeix que la mort va ser per malaltia professional i concedeix la pensió de viudetat del 100% a la seva dona. La companyia de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ja ha anunciat que recorrerà la decisió.
És una sentència històrica, ja que, mai abans una sentència judicial havia considerat que l’exposició a l’amiant -present tant als combois com a les instal·lacions del Metro, especialment als túnels- era responsable de la defunció d’un treballador de l’empresa municipal de transport suburbà, però així ho ha considerat acreditat el jutjat barceloní que ha assenyalat amb contundència que el contacte continuat amb l’amiant és "amb gairebé absoluta certesa" l’origen del mesotelioma pleural que va posar fi a la vida del treballador. D'aquesta manera, la sentència ha acollit l’argument de la demanda presentada pel Col·lectiu Ronda en representació de la família, que ha indicat que el difunt "va estar en contacte amb l’amiant sense cap protecció ni control mèdic".
Sobre la presència d’amiant als combois i a les instal·lacions del Metro, el magistrat ha recordat que un informe d’Inspecció de Treball va concloure que "l’empresa demandada reconeix la presència d’amiant i materials amb amiant a les instal·lacions i túnels del Metro, motiu pel qual des de l’any 1987 es realitza una gestió de l’exposició a l’amiant", i que aquests materials "han estat presents als combois sigui als motors o a les sabates de fre, cosa que implicava l’emissió de fibres d’amiant a l’ambient, especialment als túnels". De fet, l’any 1990, una avaluació higiènica per determinar els nivells de contaminació ambiental per pols i gasos als túnels del Metro va establir la presència a l’aire "d’amiant aportat pel desgast en el decurs del temps de les antigues sabates de fre i per l’ambient exterior a través de la ventilació" com també "consta la presència d’amiant en diferents aïllants de components elèctrics".
Deixar de negar l’evidència
Àlex Tisminetzky forma part de l’equip d’advocats del Col·lectiu Ronda juntament amb Mireia Garcia, responsable de la demanda pel reconeixement del caràcter professional del mesotelioma causant de la mort de l’extreballador. Pel lletrat, aquesta primera sentència "esdevé una fita històrica en la lluita dels treballadors del Metro de Barcelona per obtenir el reconeixement que mereixen les patologies causades per l’amiant que els afecten i que els poden afectar en el futur, atesos els llargs períodes de latència de les malalties que tenen origen a l’exposició a l’asbest".
Malauradament, tot i haver aconseguit una sentència favorable, "pionera", l’advocat ha considerat que "és vergonyós que només en temps molt recents el Metro hagi començat a admetre no pas la seva responsabilitat sinó la mera presència d’amiant als combois i les instal·lacions, al contrari del que han fet durant dècades negant la seva existència". Tisminetzky ha afirmat que "és inversemblant que es continuï negant que els treballadors del Metro han estat exposats a les fibres d’amiant, sovint sense formació, protecció adequada ni revisions mèdiques. I estem segurs que aquesta sentència és només la primera de moltes que estan per arribar".
Per la seva banda, TMB ha recordat en un comunicat que la sentència no fa cap retret a les mesures de seguretat de l'empresa, que ha anunciat que pensa recórrer. La companyia ha recordat que fa més de 30 anys que té un pla per retirar tot l'amiant, del qual ja ha retirat el 75% del material a les instal·lacions. Pel que fa als trens, a la tardor es posaran en servei els nous trens de la sèrie 7.000 i això eliminarà tot l'amiant del material mòbil, segons la companyia que, a més a més, ha assegurat tenir un pla de salut laboral que fa controls exhaustius a tots els treballadors i reubica els casos necessaris.
TMB ha al·legat que la sentència no ha tingut en compte els anys que el treballador va ser empleat d'altres empreses, del 1959 fins que va entrar al Metro. A banda d'això, també ha recordat que un informe d'Inspecció de Treball no va poder determinar una exposició del treballador a l'amiant superior a la reglamentària i ha defensat que el lloc de treball de l'empleat no va ser considerat de possible exposició a l'amiant.