«Soc conscient que és molt, però el meu ús diari de mòbil és de 7 hores»

Podem educar el nostre cervell per viure en el paradigma tecnològic? En parlem al nou capítol del pòdcast de «l'Elefant»

Sánchez, Ramentol i Bueno durant la gravació de l'episodi
Sánchez, Ramentol i Bueno durant la gravació de l'episodi
06 de març de 2024, 17:00
Actualitzat: 11 de març, 10:20h


Vivim en plena era digital. Les pantalles han esdevingut una part omnipresent de la nostra vida, però, sobretot, de la dels adolescents. Els més joves es troben immersos en un mar de pantalles que defineixen gran part de les seves interaccions diàries i que els acompanyen contínuament en les seves rutines quotidianes. La tecnologia ens ofereix connexió, entreteniment i coneixements, però també ens planteja qüestions preocupants sobre l'impacte que aquest consum té en la salut dels adolescents i com influeix en el seu desenvolupament físic, emocional i social. Les periodistes Irene Ramentol i Laura Sánchez i Vila raonen sobre els adolescents i les pantalles en el nou capítol del pòdcast «l'Elefant» per saber com afecta en el cervell l'abús de les tecnologies en edats precoces.

"Per la nostra generació el mòbil és una necessitat, l'utilitzem de forma abusiva i potser és perquè trobem els dispositius electrònics a molts espais de la nostra vida. Fins i tot el tenim a les escoles, on estem vuit hores davant d'una tauleta i a ningú el sorprèn" afirma l'estudiant de segon de batxillerat, Esther Veny. Als centres educatius cada vegada és més normal implementar l'ús de les pantalles com a eina d'aprenentatge. El problema rau quan les pantalles no només són un complement de l'ensenyament, sinó la base d'aquest, que és el debat que està tenint aquest curs la comunitat educativa.

Per això, a partir del curs 2024-2025 l'ús dels mòbils a les escoles començarà a regular-se. El Departament d'Educació aplicarà restriccions a infantil i primària, on el mòbil quedarà completament prohibit, a secundària només es podran utilitzar en cas que el professor o professora ho demani i a batxillerat i formació professional han determinat que són els alumnes qui hauran de ser-ne responsables.

Aquesta decisió arriba per la pressió de les famílies, que han reclamat a l'administració una guia de regulació. "Quan fas entrega d'un dispositiu s'ha de fer des d'un criteri i coneixement format. Les pantalles tenen molts beneficis i aquests superen els riscos els quals exposem als nostres fills, però s'ha de donar unes eines i acompanyar-los en l'aprenentatge abans d'entregar la primera pantalla", afirma la portaveu del moviment de famílies d'"Adolescència lliure de mòbils" Tamara Fernández.

Vivim dins i fora de les pantalles. A través del mòbil ens relacionem, interactuem i sentim, i pels adolescents, deixar aquest espai cibernètic, és perdre el contacte amb els seus amics, és deixar de socialitzar en una edat on els amics són tan importants com la família. En el treball microdocumental de Nació "Presoners de la Pantalla" vam parlar amb en David Batalla, un adolescent de disset anys diagnosticat amb addicció a les pantalles: "Jo em vaig adonar que tenia un problema quan els meus pares em treien el mòbil i jo em posava molt agressiu. Jo només pensava que perdria el contacte amb els amics i les noies amb què parlava. M'havia arribat a quedar fins a les 5 de la matinada parlant per Instagram".

El cervell dels adolescents està buscant constantment socialitzar amb els seus iguals. La tecnologia digital els dona una falsa sensació de socialització, perquè poden estar connectats amb tot el món, sense estar-ho realment. "La sensació de satisfacció d'estar connectats a través de les xarxes és molt menor que la de relacionar-se en la vida real. Dues hores de socialització a la xarxa equival a trenta minuts de socialització analògica, la real. Com amb dues hores no en tenen prou, en busquen tres, quatre, cinc..." explica el neurocientífic especialitzat en genètica del desenvolupament i la neuroeducació David Bueno al nou capítol del pòdcast de «l'Elefant».

La vida paral·lela que els adolescents creen a les pantalles té molts riscos, però el més clar és el consum individualitzat que fan i que, generalment, no és acompanyat. No hi ha una mirada adulta que protegeixi als infants i adolescents del que es poden trobar a la xarxa. "Els adolescents van a la pantalla a buscar respostes que no troben en el dia a dia, i que abans preguntaven als adults. S'ha de fer un pacte d'ús i supervisar els continguts. Com a mínim s'ha d'acompanyar i s'ha d'educar en aquests dispositius" afirma el Cap de Psicologia de Sant Joan de Déu de Barcelona el Doctor Josep Matalí, en microdocumental de Nació "Presoners de la Pantalla".

Mira i escolta el sisè episodi de «l'Elefant» a les principals plataformes: SpotifyYouTubeIvooxApple i Google Podcast.
Arxivat a