El Jutjat penal 5 d'Almeria, al País Valencià, ha condemnat l'exdirectora i cuidadora d'una llar d'infants d'Oria per vexar un dels seus alumnes durant la seva feina. El tribunal ha considerat, així, que va mantenir una conducta "violenta i intimidatòria" enfront dels menors que tenia a càrrec seu, d'entre un i tres anys. Els fets haurien ocorregut almenys entre març i abril de 2019 i l'inici del curs següent.
La sentència, consultada per Europa Press i sobre la qual es pot presentar recurs, imposa a la docent un any de presó dels dos que sol·licitava la Fiscalia per un delicte contra la integritat moral davant el comportament que va tenir amb un dels seus alumnes, a qui va aïllar en una sala fosca mentre plorava.
La jutgessa ha tingut en compte a l'hora d'imposar la pena l'agreujant d'abús de superioritat, ja que la dona va fer servir la seva posició davant el nen, però també l'atenuant de reparació de mal per haver ingressat abans del judici una part dels 1.500 euros que se li imposen per danys morals.
La resolució judicial també inhabilita l'acusada per a l'exercici de qualsevol professió o ofici relacionat amb menors, atès que l'absol d'un altre delicte contra la integritat moral i dues d'abandó de menors que li eren atribuïts per part de les acusacions particulars exercides per altres demandants.
La magistrada dona per provat que l'acusada usava expressions "impròpies" davant dels alumnes i els sotmetia a un tracte "incorrecte, inadequat i vexatori" de manera "continuada". En aquest sentit, dona compte com va arribar a tractar un dels seus alumnes de només tres anys, a qui "tancava assegut en una cadira en un magatzem o sala" de les instal·lacions de la guarderia "a les fosques" i amb la porta "mig tancada" quan plorava o estava intranquil, de manera que era aïllat de la resta dels seus companys.
Aquesta situació, segons va quedar constatat durant el judici, es va produir durant diverses ocasions en un espai de 10 dies a l'inici del curs escolar 2020/2021, la qual cosa "va desestabilitzar el desenvolupament quotidià de la vida del menor", qui "va perdre la gana i la son", "plorava contínuament al matí", "s'atemoria davant de tercers" i "va agafar por a la foscor".
La jutge detalla, d'aquesta manera, com l'acusada usava la seva superioritat sobre els petits, ja que per a tals accions aprofitava l'espai tancat de l'aula i la curta edat del nen, que no podia repel·lir aquest comportament i a més a més no podia verbalitzar amb claredat el que els succeïa a la família, que finalment van presentar una queixa davant l'Ajuntament d'Oria.
En aquest sentit, va tenir en compte, a banda de les denúncies, el testimoni reiterat d'una altra de les treballadores, qui va precisar com tractava altres menors en observar conductes inapropiades que, per part seva, van ser comunicades tant als pares i mares com al mateix consistori. Alhora, va assegurar que l'acusada emprava com a càstig l'aïllament de menors en espais foscos o al passadís quan ploraven, entre altres comportaments pels quals va arribar a dirigir una carta a l'Ajuntament en què narrava l'ocorregut.
Per a la jutgessa, té valor la versió oferta per les famílies i la testimoni enfront de la versió exculpatòria de l'acusada, qui va afirmar que ella feia bé la seva feina i que la seva companya volia el seu lloc de directora. "Més enllà de l'absoluta falta d'empatia amb el petit, es desprèn clarament que va ocasionar al menor un tracte d'inequívoc contingut vexatori i humiliant". D'altra banda, no va poder provar-se durant el judici que l'acusada causés lesions a una de les escolars, tal com va demandar una de les mares del centre.