El Tribunal Suprem ha avalat col·locar banderes LGTBIQ+ en edificis públics durant la celebració del dia de l'Orgull. En un comunicat que han emès aquest dilluns al matí, els magistrats han considerat que fer-ho "ni és un signe o símbol de significació partidista ni tampoc propugna cap enfrontament". Així, xoca de manera frontal amb els recursos presentats per l'associació ultra Advocats Cristians contra una sentència del TSJ d'Aragó i una altra de la Diputació de Valladolid, dirigida pel Partit Popular, contra una altra sentència del TSJ de Castella i Lleó.
Des de l'Alt Tribunal han determinat que no hi ha cap mena d'impediment legal per tal que s'exhibeixi la bandera de l'arc de Sant Martí perquè no infringeix, en cap cas, la llei 39/1981 per la qual es regula la utilització de la bandera oficial d'Espanya i altres insígnies d'aquesta mena.
El Suprem ha considerat que no vulnera "ni els principis d'objectivitat i neutralitat" de les administracions públiques i que, a més, "es projecta a favor de la igualtat entre les persones, valor reconegut per la Constitució i per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea".
A més, la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem recorda que els articles 14 i 9.2 de la Carta Magna propugnen la superació de discriminacions per qualsevol circumstància personal i l'article 21.1 del document europeu crida a la proscripció de tota forma de discriminació per raó de l'orientació sexual. Tot plegat és un cop de porta als recursos promulgats per aquesta associació d'advocats reaccionària i retrògrada.
Un magistrat vota en contra perquè ho considera "ideologia de gènere"
Les sentències, que han estat ponència del president en funcions de la Sala Contenciosa Administrativa, Pablo Lucas, han comptat amb el vot particular del magistrat José Luis Requero Ibáñez. Aquest discrepa de la majoria del tribunal en considerar que col·locar la bandera de l'arc de Sant Martí en un edifici públic infringeix l'obligació de neutralitat i objectivitat de les administracions públiques prevista a l'article 103.1 de la Constitució.
El magistrat argumenta que el moviment LGTBI es refereix a "sigles que reuneixen diverses tendències sexuals que sustenten postulats diversos, entre ells els de l'anomenada ideologia de gènere, que no són pacífics i respecte dels que hi ha divisió a la societat, sigui per raó de creences o d'ideologia".