23
de desembre
del
2023
Actualitzat
a les
18:03h
Aquest any, l'Estrella i els fills no celebraran Nadal. "No tenim plans", expliquen. Per no tenir, no tenen ingressos i tampoc un habitatge digne, una xarxa de suport o papers. "No som ningú, però l'any que ve sí que ho serem i aleshores podrem celebrar", diu la mare, que s'esforça molt per ser optimista. La primavera de 2023, van arribar al barri de la Florida de L'Hospitalet de Llobregat a la recerca d'un futur que la seva Veneçuela natal no els oferia. Si bé, des de llavors res ha estat com esperaven. Viuen en una habitació de casa d'un familiar absent i no troben la manera de marxar.
"Aquest Nadal és més aviat un malson", confessa la Juliana mentre juga amb el seu germà petit d'un any i nou mesos. Ella en té 20, tot i que s'expressa com si en tingués el doble. A Catalunya, ha treballat de manera puntual com a cambrera de pis i cuidadora de gent gran. Ara busca una oportunitat per fer de cangur que sembla que se li escapa. Tampoc té amics més enllà de les "persones de bon cor" de la parròquia que freqüenta, que els han donat aliments per passar aquests dies. "M'he d'adaptar", es diu a ella mateixa, però l'exclusió social pesa massa.
Mare i filla estaven immerses en una profunda depressió quan van arribar a la porta de Càritas. Després de mesos de precarietat, havien demanat ajuda a la família de Veneçuela per tornar. Abans, "per sort", va aparèixer una voluntària que les va derivar al centre polivalent de L'Hospitalet -un recurs per teixir xarxa a través d'activitats, formació i serveis- i els va llençar una corda d'on agafar-se. "Són la nostra família aquí", relaten. No li poden comprar un regal de Reis al petit Sebastián ni organitzar un dinar especial per als tres el 25 de desembre, però col·laboren amb l'ONG de l'Església per repartir la felicitat que els falta entre la comunitat.
Per Nadal, col·labora en les activitats de Càritas dirigides a tota aquesta gent, com la festa del Pare Noel. S'encarrega d'una de les activitats de plàstica per als nens i explica el projecte als mitjans de comunicació que s'hi apropen. Treballa amb la diligència de qui està dirigint una intervenció quirúrgica, empesa per un sentiment de deute amb qui li dona un espai i la rescata de la invisibilització. "Em donen la força que necessito per continuar", reitera. Mentrestant, la Juliana té cura del germà petit. Ella no té ganes d'involucrar-se en tot plegat.
Des de la paradeta, l'Estrella veu com el Pare Noel es fotografia amb les moltes famílies de l'Amèrica Llatina, l'Índia i el Marroc, i balla cançons tradicionals de cada país. Cristians, hinduistes, musulmans i ateus, tots necessiten la màgia de Nadal per canviar la seva situació. Després juguen al bingo i els números es reciten en tots els idiomes que les voluntàries són capaces de dominar. Fan una obra de teatre i ella és a sobre l'escenari des de primera hora. No es permet una mala cara ni un comentari que no vagi en la línia de l'optimisme. Té dues persones entre el públic a qui convèncer.
"Aquest Nadal és més aviat un malson", confessa la Juliana mentre juga amb el seu germà petit d'un any i nou mesos. Ella en té 20, tot i que s'expressa com si en tingués el doble. A Catalunya, ha treballat de manera puntual com a cambrera de pis i cuidadora de gent gran. Ara busca una oportunitat per fer de cangur que sembla que se li escapa. Tampoc té amics més enllà de les "persones de bon cor" de la parròquia que freqüenta, que els han donat aliments per passar aquests dies. "M'he d'adaptar", es diu a ella mateixa, però l'exclusió social pesa massa.
Mare i filla estaven immerses en una profunda depressió quan van arribar a la porta de Càritas. Després de mesos de precarietat, havien demanat ajuda a la família de Veneçuela per tornar. Abans, "per sort", va aparèixer una voluntària que les va derivar al centre polivalent de L'Hospitalet -un recurs per teixir xarxa a través d'activitats, formació i serveis- i els va llençar una corda d'on agafar-se. "Són la nostra família aquí", relaten. No li poden comprar un regal de Reis al petit Sebastián ni organitzar un dinar especial per als tres el 25 de desembre, però col·laboren amb l'ONG de l'Església per repartir la felicitat que els falta entre la comunitat.
Una patgessa dels Reis d'Orient
"Com no tinc res a fer, vinc aquí i ajudo amb el que puc per distreure'm", explica l'Estrella. Participa en el grup de solidaritat, rep suport psicològic i porta el Sebastián al grup de criança amb altres infants dues vegades a la setmana. I és que el 68% de les més de 1.100 persones ateses en el polivalent són dones i més de la meitat tenen fills. Nou de cada 10 no tenen feina i el 64% tampoc tenen accés a un habitatge digne.Per Nadal, col·labora en les activitats de Càritas dirigides a tota aquesta gent, com la festa del Pare Noel. S'encarrega d'una de les activitats de plàstica per als nens i explica el projecte als mitjans de comunicació que s'hi apropen. Treballa amb la diligència de qui està dirigint una intervenció quirúrgica, empesa per un sentiment de deute amb qui li dona un espai i la rescata de la invisibilització. "Em donen la força que necessito per continuar", reitera. Mentrestant, la Juliana té cura del germà petit. Ella no té ganes d'involucrar-se en tot plegat.
Des de la paradeta, l'Estrella veu com el Pare Noel es fotografia amb les moltes famílies de l'Amèrica Llatina, l'Índia i el Marroc, i balla cançons tradicionals de cada país. Cristians, hinduistes, musulmans i ateus, tots necessiten la màgia de Nadal per canviar la seva situació. Després juguen al bingo i els números es reciten en tots els idiomes que les voluntàries són capaces de dominar. Fan una obra de teatre i ella és a sobre l'escenari des de primera hora. No es permet una mala cara ni un comentari que no vagi en la línia de l'optimisme. Té dues persones entre el públic a qui convèncer.