En Hamid Hmata, veí de Mataró, haurà de tornar a seure al banc dels acusats aquest dilluns 26 d’octubre, després que l’Audiència Provincial de Barcelona ordenés repetir el judici per un suposat delicte lleu de coaccions. L’home ja va ser absolt en primera instància pel Jutjat d’Instrucció número 2 de Mataró, però el tribunal provincial va anul·lar la sentència després de rebre el recurs de l’agència immobiliària que l’havia denunciat.
L’empresa en qüestió reclama a Hmata una multa de 900 euros per haver demanat una compensació econòmica a canvi de no presentar una denúncia per un possible tracte discriminatori. Miguel Ruiz, advocat de l’Observatori DESCA que representa a Hmata, considera que el cas exemplifica "les represàlies que poden patir les persones que denuncien el racisme immobiliari" i denuncia que el procediment comporta "una nova revictimització".
Nascut a Tànger i amb nacionalitat espanyola, Hmata viu amb la seva dona i els seus tres fills en un pis de lloguer a Mataró. Després de la pandèmia, va buscar un habitatge més gran, però va topar-se amb el racisme immobiliari per part de les agències de pisos. L'home va va recórrer al testing immobiliari per constatar aquest racisme, una tècnica que compara les respostes que reben dues persones —una amb noms autòctons i una altra racialitzada— quan s’interessen pel mateix habitatge.
Amb l'ajut d'uns companys de feina, Hmata va corroborar el racisme immobiliari i, després de reunir captures de pantalla i enregistraments d’àudio, va presentar dotze denúncies contra agències immobiliàries, però la majoria dels expedients van acabar prescrivint per qüestions burocràtiques. Tot i els entrebancs de la justícia, un dels casos va prosperar i es va convertir en la primera sanció de la Generalitat per racisme immobiliari, que va imposar una multa de 10.001 euros —és la quantitat mínima, ja que les multes per aquesta tipologia de casos van dels 10.000 als 40.000 euros— a una agència per tracte discriminatori.
Una trucada que ha acabat als tribunals
Després de les complicacions que havia tingut amb la justícia, el setembre del 2025 Hmata va canviar d’estratègia i va trucar a una de les agències per reclamar una compensació econòmica abans de presentar una denúncia. L’empresa en qüestió, que va enregistrar la conversa, lluny d'atendre la petició de l'home el va denunciar als Mossos d’Esquadra amb l'argument que Hmata "no tenia interès real a llogar un pis", sinó que "pressionava les empreses perquè li paguessin diners".
En el primer judici, el jutjat de Mataró el va absoldre perquè va considerar que la seva conducta no tenia prou entitat per pressionar l’agència. L’Audiència de Barcelona va acceptar el recurs de l'empresa immobiliària i va decidir anul·lar l’absolució i ordenar repetir el judici amb un jutge diferent.
La resolució del jutjat barceloní s'allunya de la primera sentència i qüestiona la conducta de Hmata, que descriu com a "propera a la compulsió", i sosté que, "si se sentia discriminat, havia de presentar una denúncia en lloc de reclamar una compensació". A més, l’Audiència de Barcelona també defensa que l’agència immobiliària feia "una selecció del candidat més adequat per al lloguer".
Davant d'aquesta sentència judicial, l'Observatori DESCA n'ha demanat la nul·litat i avisa que, en cas de que es desestimi, acudirà al Tribunal Constitucional. "Aquesta sentència de l’Audiència Provincial no només suposa una vulneració dels drets del Hamid, sinó també de totes les víctimes de racisme immobiliari que en el dia de demà vulguin exercir els seus drets", conclouen des de l'Observatori.
