Un veí de Mataró volia llogar un pis i li era impossible. Cada vegada que les agències immobiliàries coneixien el seu nom i cognom, Hamid Mata, se li tancaven les portes. No era una anècdota d'una oficina, era la normalitat. Tampoc no és un cas aïllat que afectés aquest veí, és una pràctica estesa coneguda com a racisme immobiliari. El que sí és extraordinari és la perserverança de Hamid Mata per evidenciar-ho i posar-hi remei. L'home va recaptar proves i va denunciar fins a 12 agències immobiliàries. Llavors va iniciar-se un laberint administratiu que ha fet que la majoria de casos hagin prescrit. Tanmateix, un dels casos, que sí que és vigent, ha acabat convertint-se en la primera sanció de la Generalitat per racisme immobiliari.
Segons han informat els col·lectius que han acompanyat el llogater, l'Observatori DESCA i SOS Racisme, això ha comportat que l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació resolgui l'expedient sancionador amb una multa de 10.001 euros, en considerar que els fets encaixen com una falta greu. És la quantitat mínima que es pot imposar, per a una falta d'aquest tipus, ja que les multes per aquesta tipologia de casos van dels 10.000 als 40.000 euros. Miguel Ruiz, advocat de l'Observatori DESCA, lamenta que la xifra escollida per l'adminsitració sigui aquesta i defensa que per aconseguir que les immobiliàries deixin d'aplicar aquesta mena de filtres calen sancions més elevades.
Mata va començar a denunciar la seva situació el 2022, quan es volia traslladar a un pis més gran perquè les seves filles s'havien fet grans i la família necessitava més espai, però les respostes immobiliàries eren descoratjadores. Encara ara, en ple 2026, no ha aconseguit que cap agència immobiliària del seu municipi l'accepti com a candidat vàlid per a arrendar algun dels immobles que els hi arriben a les mans. En un àudio enregistrat amb un dels agents immobiliaris el treballador li reconeixia que el fet de ser d'origen estranger influïa en la situació, ha explicat aquest matí en una roda de premsa el mateix afectat. "L'objectiu és que deixin de fer-ho. Jo ja sé que no tenen res en contra de mi, i que sovint és una indicació dels propietaris, però cal que sàpiguen que poden afrontar a una multa, simplement, perquè s'ho pensin dues vegades abans de fer-ho", diu ara l'home.
En el seu cas, se li va despertar la voluntat de denunciar, davant la frustració de veure's apartat dels processos immobiliaris, quan va trobar el camí en una notícia: el cas en què l'Ajuntament de Barcelona aplicava la primera multa per racisme immobiliari, a un propietari i a una immobiliària per no llogar l'habitatge a un jove perquè era marroquí. Els fets li van cridar l'atenció i Hamid Mata ràpidament s'hi va sentir identificat, va arribar a contactar amb aquell mateix denunciant barceloní i li va demanar com s'ho havia fet.
Laberint administratiu i la missió de la reparació
Tot seguit, va aprendre que calia que tingués proves de totes les discriminacions que patia. I amb un company de feina van empescar-se un mètode molt gràfic: quan Hamid Mata es presentava com a candidat a un anunci les immobiliàries de Mataró li deien que la llista era plena o que el pis era reservat i ell havia de trucar per saber com avançava l'oferta, quan en canvi qui introduïa la candidatura -dies més tard- era un amic amb nom i cognom espanyol li trucaven des de la immobiliària i li oferien visites. A partir de llavors, va començar un període de documentació exhaustiu. Missatges de Whatsapp, correus electrònics, converses presencials, ofertes a Internet. Quan ho va tenir tot, ho va presentar a l'Ajuntament de Mataró, però ràpidament veuria que la denúncia no seria senzilla.
El consistori mataroní, en mans del PSC, va rebutjar assumir el cas i perseguir les males pràctiques amb expedients sancionadors. El va derivar a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC). Després, l'AHC va considerar que no era el seu terreny, i ho va traslladar a l'Agència Catalana de Consum. Tampoc acabaria aquí. Consum resoldria que aquesta matèria tampoc no és la que li pertoca i faria que ho assumís l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació, l'ens que finalment ha imposat una primera sanció.
Mentrestant, hi ha dos casos dels 12 que es van presentar que continuen vius. Però, més enllà de la via administrativa, l'Observatori DESCA i SOS Racisme esperen poder anar més enllà i que hi hagi una reparació, més enllà d'una multa. "La intenció és que es pugui reparar el dany, que no és només la quantitat econòmica, també pot ser a través del demanar perdó, d'assegurar que no ho tornaran a fer i d'establir garanties per part de les agències immobiliàries perquè no es repeteixi", ha exposat Miguel Ruiz. Això s'intentarà a través de la mediació, però si no funciona, no es descarta obrir també la via dels tribunals, exposen els denunciants.
En aquest sentit, fonts de la conselleria d'Igualtat i Feminisme detallen que "l'expedient es troba resolt en via administrativa, amb una resolució que reconeix l’existència de danys i perjudicis, inclòs el dany moral, i el dret de la persona afectada a reclamar una indemnització per la via judicial". I en aquest sentit, sostenen que "les discriminacions no són fets aïllats ni percepcions subjectives, sinó vulneracions de drets que han de tenir una resposta clara per part de les institucions", una realitat que, de moment, no està especialment implementada al país, almenys pel que fa al racisme immobiliari. Només es coneixen dos casos previs tramitats per l'Ajuntament de Barcelona, i ara aquest de la Generalitat.
