04
de febrer
de
2020, 20:00
Actualitzat:
20:13h
Marxa enrere de la primera jutge que va aplicar el nou decret d'habitatge de la Generalitat per obligar un fons voltor a oferir lloguers socials a cinc famílies abans de desnona-les. L'escenari del conflicte és l'anomenat Bloc Llavors, al Poble Sec de Barcelona, on cinc famílies en situació d'emergència habitacional van ocupar diversos pisos fa dos anys i mig.
La jutge va suspendre l'ordre de desnonament prevista pel 13 de gener en virtut del nou decret llei i obligava a la propietat, Vauras Investment, perquè oferís un lloguer social als veïns. L'empresa, però, va recórrer la decisió i ara la titular del jutjat, María José Hernández, ha canviat el seu criteri.
Fa un mes Hernández va considera que el decret llei i també la llei 24/2015 contra l'emergència habitacional eren suficients per aturar el desallotjament. Ara, en canvi, argumenta que els articles del decret relacionats amb l'obligació d'oferir un lloguer social no tenen caràcter "processal", sinó "merament administratiu".
Desnonament obert
Les famílies i el Sindicat de Barri de Poble Sec han presentat un recurs contra la decisió de la jutge, que no només ha autoritzat el desnonament sinó que ho ha fet amb una data oberta.
Aquesta pràctica està prohibida per llei, després que el govern espanyol modifiqués al final de la passada legislatura la Llei d'Enjudiciament Civil per especificar que els desallotjaments havien de ser notificats amb dia i hora "exactes".
La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però, continua avalant els desnonaments amb data oberta al·legant que els jutges han de garantir el compliment de les resolucions judicials.
En aquest cas, precisament Hernández recorda que el desnonament es va haver de suspendre en dues ocasions durant el 2019 -a causa de la resistència veïnal- i decreta que si la resolució acaba sent ferma el desnonament es produeixi en els quinze dies posteriors a aquesta.
L'Ajuntament intervé
El govern municipal ja va pressionar la propietat el 20 de gener, instant-la a oferir un lloguer social als veïns. La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, va donar un mes de marge a Vauras Investments i va avisar que en cas que no complís el requeriment l'Ajuntament faria servir "totes les eines" que té a l'abast.
Unes eines que, en última instància legitmien l'Ajuntament per expropiar l'immoble.
La jutge va suspendre l'ordre de desnonament prevista pel 13 de gener en virtut del nou decret llei i obligava a la propietat, Vauras Investment, perquè oferís un lloguer social als veïns. L'empresa, però, va recórrer la decisió i ara la titular del jutjat, María José Hernández, ha canviat el seu criteri.
Fa un mes Hernández va considera que el decret llei i també la llei 24/2015 contra l'emergència habitacional eren suficients per aturar el desallotjament. Ara, en canvi, argumenta que els articles del decret relacionats amb l'obligació d'oferir un lloguer social no tenen caràcter "processal", sinó "merament administratiu".
Desnonament obert
Les famílies i el Sindicat de Barri de Poble Sec han presentat un recurs contra la decisió de la jutge, que no només ha autoritzat el desnonament sinó que ho ha fet amb una data oberta.
Aquesta pràctica està prohibida per llei, després que el govern espanyol modifiqués al final de la passada legislatura la Llei d'Enjudiciament Civil per especificar que els desallotjaments havien de ser notificats amb dia i hora "exactes".
La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però, continua avalant els desnonaments amb data oberta al·legant que els jutges han de garantir el compliment de les resolucions judicials.
En aquest cas, precisament Hernández recorda que el desnonament es va haver de suspendre en dues ocasions durant el 2019 -a causa de la resistència veïnal- i decreta que si la resolució acaba sent ferma el desnonament es produeixi en els quinze dies posteriors a aquesta.
L'Ajuntament intervé
El govern municipal ja va pressionar la propietat el 20 de gener, instant-la a oferir un lloguer social als veïns. La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, va donar un mes de marge a Vauras Investments i va avisar que en cas que no complís el requeriment l'Ajuntament faria servir "totes les eines" que té a l'abast.
Unes eines que, en última instància legitmien l'Ajuntament per expropiar l'immoble.