El fons immobiliari finlandès Vauras Investments -propietari del conegut com a Bloc Llavors- va començar la seva aventura pels jutjats de Barcelona acusant textualment el govern municipal d'actuar "com a Robin Hood" i com el bandoler català "Serrallonga". Aquesta va ser la reacció de l'empresa després que els serveis de l'Ajuntament li recordessin a la companyia que abans de desnonar famílies vulnerables la llei catalana els obligava a fer-hi lloguers socials, si no volien arriscar-se a una multa posterior. Durant anys, Vauras ha obert diversos fronts a la justícia, incloent-hi directament Ada Colau en els procediments. L'últim va ser una querella que va acabar a l'Audiència Provincial de Barcelona i va fer declarar l'exalcaldessa davant la justícia a dos mesos de les eleccions municipals. Ara, la jutgessa que porta el cas l'ha arxivat i ha deixat constatat en un escrit judicial, per primera vegada, l'existència de lawfare contra Colau. 

Fa temps que els comuns denuncien aquesta guerra judicial amb finalitats polítiques, però ha arribat en la quinzena causa arxivada -i quan ja no estan al govern municipal- el primer posicionament d'un magistrat en aquesta línia. Ha estat la jutgessa Carmen Garcia, del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona, qui ha conclòs que les acusacions del fons finlandès cap a Colau "no poden si no obeir a finalitats alienes al procediment penal" i "a aconseguir l'efecte mediàtic que suposa involucrar un polític en un procediment penal coneixent que no va tenir cap participació als fets". 

De fet, el mateix escrit judicial apunta que les acusacions penals contra l'exalcaldessa es van donar "simplement perquè no li eren favorables les polítiques d'habitatge que va propiciar durant el seu mandat". Aquesta afirmació, de fet, encara podria anar més enllà, ja que les sancions per no oferir lloguer social bevien d'una normativa catalana i no barcelonina. Sigui com sigui, el text de la magistrada remarca que "el legítim discrepar" amb unes polítiques d'habitatge, "l'ideari del partit que les sosté" o el possibles "perjudicis" econòmics que se'n derivin "no justifiquen la implicació en un procediment penal d'un polític pel mer fet d'estar al capdavant de l'Ajuntament". 

Amb aquest context, la portaveu de Barcelona en Comú al consistori, Janet Sanz, denuncia que la nova postura dels tribunals "posa de manifest l'estratègia dels lobbies de la ciutat d’anar contra les polítiques valentes i justes". A més, la regidora es planteja quins resultats s'haguessin vist a les darreres eleccions municipals -on van quedar per darrere dels socialistes, actuals líders del consistori, per 342 vots- "si l'alcaldessa Colau no hagués sortit permanentment als mitjans declarant per causes que s'han acabat arxivant".