Durant els primers temps de la guerra civil a Barcelona, quan els sindicats i partits d’esquerres dominaven els carrers en una atmosfera de fervor revolucionari, els cristians practicants es trobaven en una situació difícil.
En aquells temps bona part de l’església s’havia posicionat a favor del bàndol franquista i per a algunes patrulles de control la pràctica catòlica era interpretada com un signe de simpatia amb les idees de l’enemic. Malgrat que no tots els cristians eren favorables al franquisme i fins i tot n’hi havia que militaven activament en el republicanisme, les guerres creen polarització social, i el culte va passar a ser en bona part clandestí.
La Plaça Catalunya fou un dels centres de culte clandestí més importants, situada entre la seu dels comunistes del PSUC a l’Hotel Colón i els anarquistes de la CNT amb local a la Telefònica.
Una de les protagonistes principals d’aquests actes fou una Mare de Déu de Montserrat que es troba en una de les estàtues que decoren la Plaça Catalunya. Es tracta d’un conjunt escultòric realitzat per l’artista Eusebi Arnau, una de les moltes obres que es van encarregar a diferents escultors famosos amb motiu de la reforma de la Plaça amb vista a l’exposició universal de 1929 a la ciutat.
El conjunt consta d’un home barbut (que probablement representi Fra Garí) sostenint una Moreneta, prop de la qual alguns creients resaven dissimuladament durant els primers temps de la guerra i que posteriorment va ser retirada per la Generalitat per tal d’evitar que caigués en mans de la destrucció anticlerical.
Però amb Moreneta o sense, hi havia altres mètodes de culte clandestí: hi havia qui confessava tot passejant, als bars o a les cadires de la Rambla, fent veure que es tractava de converses entre amics.
Entre les 10 i les 12 del matí, un jesuïta vell, vestit a manera de captaire, es trobava sempre a la Plaça i feia absolucions amb les mans a les butxaques i donava comunió com qui dona caramels. Les coses però, canviaren a partir de finals de novembre de 1936, quan s’establí a la ciutat una delegació del govern basc a l’edifici del passeig de Gràcia núm. 60, on avui, una placa en català i basc recorda la seva existència.
La placa col·locada a passeig de Gràcia Foto: Cedida per Dani Cortijo
A diferència de la situació que es donava a Catalunya, al País Basc, gran part de l’església havia recolzat la resistència al franquisme. L’arribada de refugiats bascos catòlics, indiscutiblement antifranquistes va permetre que s’obrís el culte en algunes capelles, fos a la mateixa delegació o a Santa Maria del Pi, coneguda per aquells temps amb el sobrenom de “l’església dels bascos”, als quals es permetia, donades les seves credencials antifeixistes, practicar lliurement el culte.