Una única farmàcia sense medicaments per a una capital de comarca

Situació preocupant a Gandesa degut als problemes d'abastiment de medicines a la població

La farmàcia de la polèmica
La farmàcia de la polèmica | Google Street View
NacióDigital
30 de juny de 2022, 10:32
Actualitzat: 10:44h
La població de Gandesa, capital de la Terra Alta, està patint una situació preocupant. “En comencem a estar farts”, explica un veí parlant clar. L’única farmàcia que hi ha en aquest municipi de 3.200 habitants no ofereix el servei bàsic que necessiten els seus habitants per garantir una atenció sanitària plena. No poder accedir sense sortir del poble a medicaments essencials com una caixeta d’iboprufè, un simple sèrum o uns bolquers per a la gent gran comporta situacions lamentables, a banda d’incòmodes, que serien més assumibles si fossin casos puntuals.

Però la cosa no només ja ve de lluny, sinó que no s’observen solucions a curt termini. D’una banda, l’establiment argumenta que les dificultats econòmiques que arrossega pels deutes contrets amb Hisenda arran d’una inspecció han derivat en manca de subministrament per part dels proveïdors. A l’altra banda del problema, la normativa catalana contempla una farmàcia per a poblacions de fins a 2.500 habitants però la segona no la contempla fins als 4.000 habitants. Al mig, un buit legal que enxampa de ple aquesta capital de comarca. I dins del toll, els habitants que reclamen que algú hi posi seny. Hi ha dies que han d’anar a fer cua a les farmàcies dels pobles veïns de Corbera d’Ebre i de Bot per accedir a un remei farmacèutic per als seus mals.

“Tot i que és un servei privat, estem preocupats per aquesta situació perquè estem parlant d’un servei públic molt necessari i bàsic i necessitem que es posi una solució per garantir els medicaments amb rapidesa”, afirma l’alcalde de Gandesa, Carles Luz. Aquest dimecres la problemàtica de la farmàcia ha estat abordada en una reunió que ha mantingut l’alcalde amb el director territorial de Salut a l’Ebre, Joan Nin. Luz afirma que també ha traslladat el malestar de la població al Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona. “Nosaltres no demanem específicament que posin una altra farmàcia sinó que busquin la solució adient, entre el titular de la farmàcia, el Col·legi, i també Salut perquè una pota del servei en depèn, aplicant els elements necessaris per garantir un servei correcte”, apunta.

Però és que encara que les farmàcies són privades, estan regulades públicament per garantir l’abastiment i l’accessibilitat a tota la població. Per tant, l’Administració l'ha de garantir. Amb aquest objectiu existeix la llei de regulació de serveis de les oficines de farmàcia 16/1997, de 25 d'abril, que disposa, en l’àmbit estatal, que la planificació farmacèutica tindrà en compte la densitat demogràfica, característiques demogràfiques i dispersió de la població, garantint l'accessibilitat i qualitat del servei, i s'efectuarà per mòduls de població i distàncies que determinaran les comunitats autònomes i, després, una llei autonòmica de Catalunya, llei d'ordenació farmacèutica que desenvolupa més concretament aquesta qüestió.

Una normativa estatal
“Per tant, el règim de mòduls d'habitants i distàncies és vigent a tot l'Estat, que pot haver estat desenvolupat per cada comunitats autònomes dintre dels marges bàsics. D'aquesta manera, com dèiem, es garanteix que no totes les farmàcies es concentrin per llei de competència a les grans ciutats i se'n situïn també a pobles més petits”, exposa el Col·legi de Farmacèutics de Tarragona.

Així mateix, apunta que, en el cas de Gandesa, segons la normativa actual, el fet que hi hagi una única farmàcia, “en condicions normals”, garantiria àmpliament que la població sigui atesa i els medicaments accessibles i, per tant, segons la mateixa regulació, “no se'n podria obrir una altra”. Les fonts consultades de l’òrgan col·legial es limiten únicament a dir, a l’hora d’apuntar possibles solucions, que “ens consta que s'estan fent gestions per mirar de solucionar aquesta situació excepcional”.

Mentrestant, les queixes del veïnat augmenten de to, perquè no s’entén que per aconseguir una medicina ho hagin de fer per encàrrec. “I a més, per a més inri, per accedir-hi ha unes escales que la gent gran no pot ni baixar, quan hi hauria d'haver una rampa. Fa molt temps que va la cosa”, lamenta un veí a l’Aguaita.cat.