07
de juliol
de
2022, 11:28
Actualitzat:
14:12h
El curs escolar 2022-23, marcat per l'avançament del calendari lectiu, començarà com ha acabat l'actual, amb protestes a escoles i instituts. Els sindicats han anunciat noves jornades de vaga i més mobilitzacions. Hi haurà aturades el 7 i el 28 de setembre, a més d'accions reivindicatives el 5 de setembre, data en què han de començar les classes a l'educació infantil i primària. Els representants de tots els estaments sindicals, que també han animat la comunitat educativa a fer assemblees i tancar-se als centres entre el 12 i el 23 de setembre, han complert així l'amenaça de noves aturades que ja havien advertit que farien en el tram final del curs.
Les protestes d'aquest setembre reprendran les vagues que ja han condicionat el curs escolar tancat el mes passat. En l'exercici 2021-22 es van viure fins a nou jornades d'aturades, la pràctica totalitat vinculades a demandes laborals i de recursos entre els sindicats i el Departament d'Educació, per bé que també n'hi va haver en defensa del model d'immersió lingüística, arran de la sentència del 25% de castellà.
El trencament entre els sindicats i Educació va tenir com a detonant l'anunci per part del Govern de l'avançament del calendari lectiu al 5 de setembre -a educació infantil i primària- i al 7 de setembre en el cas de l'educació secundària. El conseller Josep Gonzàlez-Cambray, emparat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va advertir que la mesura s'aplicaria malgrat el clima de bel·ligerància. Des d'aquell divorci públic, les negociacions no han progressat. Les vagues del setembre que ve ho certifiquen.
En l'argumentació dels motius de les noves mobilitzacions, Eli Pericas -representant d'USTEC-STEs, el sindicat majoritari- ha detallat que ni el president de la Generalitat ni el conjunt del Govern han volgut "resoldre el conflicte", per bé que ha instat Educació a negociar durant el mes de juliol per aconseguir un inici de curs amb normalitat.
El conjunt dels representants sindicals -UGT, CCOO, Intersindical-CSC, ASPEPC-SPs, CGT i USOC- han lamentat la falta de concrecions de la conselleria en relació als recursos del nou curs i els aspectes organitzacions de l'avançament del calendari lectiu, fets que han considerat una actitud de "menyspreu" als docents.
Educació demana un inici de curs "el més normal possible"
Després de conèixer les mesures anunciades pels sindicats, el Departament d'Educació ha instat els representants de la comunitat educativa a tornar a la taula de negociació i permetre un inici de curs "el més normal possible". Així s'ha expressat la secretària general de la conselleria, Patrícia Gomà, que ha subratllat la importància d'encetar l'activitat al setembre sense protestes després de dos cursos marcats per la pandèmia. "S'ho mereix la comunitat educativa i, sobretot, l'alumnat", ha apuntat Gomà.
Educació recorda als sindicats que, a partir del setembre, es posaran en pràctica tres mesures de "transformació": la gratuïtat de l'Infantil 2, la reducció de ràtios i el decret d'admissió, amb el conseqüent "acompanyament econòmic per evitar segregació". "Volem un gran acord social", ha afegit Gomà, que ha mantingut l'oferta de reducció d'una hora lectiva per aquest curs a primària i, en el següent, a secundària. Els sindicats reclamaven que la reducció s'apliqués de cop en tots els cicles educatius.
Les protestes d'aquest setembre reprendran les vagues que ja han condicionat el curs escolar tancat el mes passat. En l'exercici 2021-22 es van viure fins a nou jornades d'aturades, la pràctica totalitat vinculades a demandes laborals i de recursos entre els sindicats i el Departament d'Educació, per bé que també n'hi va haver en defensa del model d'immersió lingüística, arran de la sentència del 25% de castellà.
El trencament entre els sindicats i Educació va tenir com a detonant l'anunci per part del Govern de l'avançament del calendari lectiu al 5 de setembre -a educació infantil i primària- i al 7 de setembre en el cas de l'educació secundària. El conseller Josep Gonzàlez-Cambray, emparat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va advertir que la mesura s'aplicaria malgrat el clima de bel·ligerància. Des d'aquell divorci públic, les negociacions no han progressat. Les vagues del setembre que ve ho certifiquen.
En l'argumentació dels motius de les noves mobilitzacions, Eli Pericas -representant d'USTEC-STEs, el sindicat majoritari- ha detallat que ni el president de la Generalitat ni el conjunt del Govern han volgut "resoldre el conflicte", per bé que ha instat Educació a negociar durant el mes de juliol per aconseguir un inici de curs amb normalitat.
El conjunt dels representants sindicals -UGT, CCOO, Intersindical-CSC, ASPEPC-SPs, CGT i USOC- han lamentat la falta de concrecions de la conselleria en relació als recursos del nou curs i els aspectes organitzacions de l'avançament del calendari lectiu, fets que han considerat una actitud de "menyspreu" als docents.
Educació demana un inici de curs "el més normal possible"
Després de conèixer les mesures anunciades pels sindicats, el Departament d'Educació ha instat els representants de la comunitat educativa a tornar a la taula de negociació i permetre un inici de curs "el més normal possible". Així s'ha expressat la secretària general de la conselleria, Patrícia Gomà, que ha subratllat la importància d'encetar l'activitat al setembre sense protestes després de dos cursos marcats per la pandèmia. "S'ho mereix la comunitat educativa i, sobretot, l'alumnat", ha apuntat Gomà.
Educació recorda als sindicats que, a partir del setembre, es posaran en pràctica tres mesures de "transformació": la gratuïtat de l'Infantil 2, la reducció de ràtios i el decret d'admissió, amb el conseqüent "acompanyament econòmic per evitar segregació". "Volem un gran acord social", ha afegit Gomà, que ha mantingut l'oferta de reducció d'una hora lectiva per aquest curs a primària i, en el següent, a secundària. Els sindicats reclamaven que la reducció s'apliqués de cop en tots els cicles educatius.