23
de gener
de
2018, 18:40
Actualitzat:
24
de gener,
11:29h
Vandana Shiva és una incansable lluitadora en defensa de l’agricultura orgànica i dels drets dels grangers i agricultors. Física, activista ecologista i pensadora ecofeminista, aquesta investigadora fa dècades que teixeix el missatge de protecció de les llavors locals, les dones i l’aigua com els pilars bàsics per salvar el planeta. “Mai acceptaré les patents sobres les llavors, ni que les multinacionals les robin. I faré el necessari per resistir-lo, com activista i intel·lectual”, repeteix una vegada i una altra en fòrums i congressos internacionals quan viatja arreu del món.
La investigadora va inaugurar, ahir dilluns, el cicle de Debats: "El món que necessitem”, del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on quatre pensadors reflexionaran sobre com podem afrontar el futur. Amb el títol: "Sembrar la llibertat", Shiva va captivar l’auditori del CCCB, ple de gom a gom, amb centenars de persones de totes les edats.
Amb intel·ligència i sentit de l’humor, Vandana Shiva va explicar que l’actual crisi climàtica ens planteja una disjuntiva que s’ha de resoldre col·lectivament. “Podem optar per seguir com fins ara, colonitzant la natura i la humanitat, i avançar cegament cap a l’extinció de la nostra espècie. O afrontar el futur d’una altra manera, assumint un compromís conscient amb la Terra per evolucionar conjuntament amb la resta d’espècies i cultures que l’habiten”.
Lluita per les llavors autòctones
Shiva és una eminència i ha estat reconeguda mundialment amb nombrosos premis pels seus treballs d'investigació. Doctorada a la Universitat de Western Ontàrio (Canadà), va fer els primers treballs en centres de recerca de l’Índia, on combinava ciència, tecnologia i polítiques mediambientals. També és la fundadora de la Research Foundation for Science, Technology and Natural Resource Policy, entitat que desenvolupa projectes ecològics i socials en col·laboració amb el món local i els moviments socials indis, per impulsar l’agricultura ecològica, l’estudi i manteniment de la biodiversitat, a més de fomentar el compromís de les dones amb el moviment ecologista.
En la dècada dels 80, després de publicar el llibre La violencia de la revolución verde, l’activista va ser convidada a una reunió de l’ONU a Ginebra sobre les noves biotecnologies. Allà van parlar representants de les empreses químiques per primera vegada per aplicar l’enginyeria genètica a la producció dels aliments a gran escala. “Aquell dia vaig decidir que la lluita per la conservació de les llavors locals seria la meva lluita”. Des d'aquell moment, ha col·laborat amb moviments contra l’enginyeria genètica a l’Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina, Irlanda, Suïssa, i Àustria i lidera la Comissió sobre el Futur dels Aliments, a Itàlia.
Shiva és autora de més de 300 articles en les revistes científiques més prestigioses del món i una vintena de llibres, on ha criticat els costos ecològics, socials i econòmics de la globalització o la lluita contra la privatització de les llavors per part de grans multinacionals. Recentment, s’ha traduït al castellà ¿Quién alimenta realmente al mundo? (Capitán Swing, 2018), on insta a no seguir les consignes de les multinacionals com Monsanto, amb la modificació genètica i el monocultiu a gran escala per resoldre la crisi alimentària mundial. “Si no ens connectem amb la terra, no podrem canviar-la ni regenerar-la. I això no es pot fer amb imatges satèl·lits, a distància, com pretenen les multinacionals”.
La seguretat alimentària en mans de les multinacionals
Les llavors són el primer esglaó de la cadena alimentària. Fa vint anys, les deu empreses més importants del sector controlaven el 16% del volum de negoci. Avui dia, ja s’han fet amb més del 70%. Una investigació internacional, Seed Control, alertava l’any passat que la nostra seguretat alimentària està controlada per 10 corporacions multinacionals que han copat el mercat agroalimentari a poc a poc. Segons argumenta l’estudi, decideixen els preus, les varietats i les condicions de creixement de les llavors, gestionen les patents i els drets de propietat intel·lectual. Fan acords amb governs i institucions públiques. I tenen una forta influència en els reglaments, les lleis i els tractats.
Aquest dilluns, Vandana Shiva va carregar contra aquestes multinacionals explícitament: “Monsanto vol controlar l’agricultura mundial dient mentides. Jo he treballat tota la meva vida per evitar que Monsanto controli l’agricultura del meu país i ho continuaré fent”, va arremetre Vandana Shiva. “No pot ser que estiguem llençant tomàquets perquè no tenen la mida adequada segons una llei. No pot ser que ens acostumem a menjar verdures o fruites sense gust, color natural només perquè les tenim durant tot l’any”.
Tampoc es va oblidar d'escometre contra les noves tecnologies que, segons la investigadora, serveixen a les multinacionals per prometre el que considera impossible. “Volen vendre modernitat i enganyar als camperols amb tècniques de big data, però les dades no tenen el coneixement dels pagesos. Volen vendre que amb la intel·ligència artificial ens alimentaran a tots però és amb la intel·ligència col·lectiva que evolucionarem”. Per acabar va repassar les grans catàstrofes naturals dels darrers anys, així com la crisi migratòria i denunciar la ineficiència dels governs amb els grans problemes globals.
La investigadora va inaugurar, ahir dilluns, el cicle de Debats: "El món que necessitem”, del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on quatre pensadors reflexionaran sobre com podem afrontar el futur. Amb el títol: "Sembrar la llibertat", Shiva va captivar l’auditori del CCCB, ple de gom a gom, amb centenars de persones de totes les edats.
Amb intel·ligència i sentit de l’humor, Vandana Shiva va explicar que l’actual crisi climàtica ens planteja una disjuntiva que s’ha de resoldre col·lectivament. “Podem optar per seguir com fins ara, colonitzant la natura i la humanitat, i avançar cegament cap a l’extinció de la nostra espècie. O afrontar el futur d’una altra manera, assumint un compromís conscient amb la Terra per evolucionar conjuntament amb la resta d’espècies i cultures que l’habiten”.
L'activista ecologista, Vandana Shiva, va oferir una conferència al CCCB Foto: Mariona Batllés
Lluita per les llavors autòctones
Shiva és una eminència i ha estat reconeguda mundialment amb nombrosos premis pels seus treballs d'investigació. Doctorada a la Universitat de Western Ontàrio (Canadà), va fer els primers treballs en centres de recerca de l’Índia, on combinava ciència, tecnologia i polítiques mediambientals. També és la fundadora de la Research Foundation for Science, Technology and Natural Resource Policy, entitat que desenvolupa projectes ecològics i socials en col·laboració amb el món local i els moviments socials indis, per impulsar l’agricultura ecològica, l’estudi i manteniment de la biodiversitat, a més de fomentar el compromís de les dones amb el moviment ecologista.
En la dècada dels 80, després de publicar el llibre La violencia de la revolución verde, l’activista va ser convidada a una reunió de l’ONU a Ginebra sobre les noves biotecnologies. Allà van parlar representants de les empreses químiques per primera vegada per aplicar l’enginyeria genètica a la producció dels aliments a gran escala. “Aquell dia vaig decidir que la lluita per la conservació de les llavors locals seria la meva lluita”. Des d'aquell moment, ha col·laborat amb moviments contra l’enginyeria genètica a l’Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina, Irlanda, Suïssa, i Àustria i lidera la Comissió sobre el Futur dels Aliments, a Itàlia.
“Si no ens connectem amb la terra, no podrem canviar-la ni regenerar-laMolts l’han titllat de “controvertida i utòpica”, però és també aquest esperit el que ha inspirat nombrosos moviments socials, dedicats a la protecció i conservació del planeta. Guerrera i implacable en els seus arguments, és convidada arreu per deixar els seus raonaments i reflexions sobre el futur que ens espera i com podem revertir les amenaces constants de destrucció del planeta que estem provocant amb l’escalfament global. "El canvi climàtic no és només l'augment de temperatura. Potser hauríem d'estar parlant de caos climàtic", va explicar efusivament Vandana Shiva. "Potser l'objectiu d'enterrar els combustibles fòssils era, precisament, aquest: mantenir-los enterrats". Estem cremant més del que la Terra és capaç d'absorbir, la Terra està malalta. I la solució és ecològica, no militar: prou de barallar-nos pel petroli.
Shiva és autora de més de 300 articles en les revistes científiques més prestigioses del món i una vintena de llibres, on ha criticat els costos ecològics, socials i econòmics de la globalització o la lluita contra la privatització de les llavors per part de grans multinacionals. Recentment, s’ha traduït al castellà ¿Quién alimenta realmente al mundo? (Capitán Swing, 2018), on insta a no seguir les consignes de les multinacionals com Monsanto, amb la modificació genètica i el monocultiu a gran escala per resoldre la crisi alimentària mundial. “Si no ens connectem amb la terra, no podrem canviar-la ni regenerar-la. I això no es pot fer amb imatges satèl·lits, a distància, com pretenen les multinacionals”.
Vandana Shiva va esgrimir els seus arguments amb contundència i sentit de l'humor Foto: Mariona Batllés
La seguretat alimentària en mans de les multinacionals
Les llavors són el primer esglaó de la cadena alimentària. Fa vint anys, les deu empreses més importants del sector controlaven el 16% del volum de negoci. Avui dia, ja s’han fet amb més del 70%. Una investigació internacional, Seed Control, alertava l’any passat que la nostra seguretat alimentària està controlada per 10 corporacions multinacionals que han copat el mercat agroalimentari a poc a poc. Segons argumenta l’estudi, decideixen els preus, les varietats i les condicions de creixement de les llavors, gestionen les patents i els drets de propietat intel·lectual. Fan acords amb governs i institucions públiques. I tenen una forta influència en els reglaments, les lleis i els tractats.
Aquest dilluns, Vandana Shiva va carregar contra aquestes multinacionals explícitament: “Monsanto vol controlar l’agricultura mundial dient mentides. Jo he treballat tota la meva vida per evitar que Monsanto controli l’agricultura del meu país i ho continuaré fent”, va arremetre Vandana Shiva. “No pot ser que estiguem llençant tomàquets perquè no tenen la mida adequada segons una llei. No pot ser que ens acostumem a menjar verdures o fruites sense gust, color natural només perquè les tenim durant tot l’any”.
“He treballat tota la meva vida per evitar que Monsanto controli l’agricultura del meu país i ho continuaré fent"En la conferència del CCCB, Shiva va aprofitar per defensar, de manera eloqüent, les xarxes de persones i processos que alimenten el món, les necessitats dels petits productors, la importància dels bancs de llavors, i el rol de les dones en la producció d’aliments.
Tampoc es va oblidar d'escometre contra les noves tecnologies que, segons la investigadora, serveixen a les multinacionals per prometre el que considera impossible. “Volen vendre modernitat i enganyar als camperols amb tècniques de big data, però les dades no tenen el coneixement dels pagesos. Volen vendre que amb la intel·ligència artificial ens alimentaran a tots però és amb la intel·ligència col·lectiva que evolucionarem”. Per acabar va repassar les grans catàstrofes naturals dels darrers anys, així com la crisi migratòria i denunciar la ineficiència dels governs amb els grans problemes globals.
Vandana Shiva va omplir l'auditori del CCCB Foto: Mariona Batllés