05
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
17:38h
El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha reclamat en una videoconferència davant el Congrés dels Diputats que calen sancions més contundents amb Rússia i ha posat com a exemple del que pateix el seu poble el que va patir la ciutat de Gernika per part de l'aviació nazi durant la Guerra Civil. "Sembla que vivim en l'abril del 1937", ha afirmat el líder ucraïnès.
Zelenski ha insistit en el missatge que està llançant en les seves intervencions davant els legislatius dels països occidentals, assegurant que Ucraïna encarna en aquests moments "els valors democràtics". Ha afirmat que els ucraïnesos "volen la pau, no el conflicte" i que "Rússia ha dut la guerra al seu país, no des d'ara, sinó des del 2014 a Crimea". S'ha preguntat per què el Kremlin ha decidit envair el país que comanda, i ha dit que la invasió suposa la fi de la "diversitat" que representa Ucraïna, on conviuen diferents confessions i creences.
Per Zelenski, la causa d'Ucraïna és també vital per Espanya perquè representa la defensa del que simbolitza Europa. El president del país ha insistit en què els esdeveniments de Butxa s'han repetit en moltes ciutats del país. Ha assegurat que Rússia no busca la pau i ha emfasitzat la necessitat de posar fi als lligams comercials d'empreses espanyoles amb el règim de Putin: "Com poden les empreses mantenir el comerç amb Rússia mentre Rússia està destruint el nostre país?", s'ha preguntat tot citant companyies com Porcelanosa, Maxam i Sercobe. Zelenski ha qualificat com a "crims de guerra" l'acció de les tropes russes al seu país i ha demanat que els dirigents russos han de ser duts davant del Tribunal Penal Internacional.
Aquesta és una de les primeres intervencions públiques del líder ucraïnès després de la massace de població civil a Butxa. La comunitat internacional ha acusat les tropes russes de donar mort a centenars de persones desarmades, moltes d'elles esteses a terra amb les mans lligades a l'esquena.
L'assassinat de centenars de civils ha refermat les acusacions de crims de guerra contra les tropes russes que va començar a fer el president nord-americà, Joe Biden, i han generat més pressió per reforçar les sancions contra Vladímir Putin. L'alt representant de la UE per a la política exterior, Josep Borrell, ha reclamat que s'intensifiqui l'ajuda en armes. Diversos països com Dinamarca, França i Itàlia han anunciat l'expulsió de més diplomàtics russos.
L'1 de març, Zelenski va intervenir telemàticament davant el Parlament Europeu. El 8 de març, va fer-ho davant el Parlament britànic. Allí va fer un discurs que va ser comparat pel seu to amb els que Winston Churchill havia fet en els moments més foscos de la Segona Guerra Mundial. El seu impacte a Westminster va ser profund i des d'aleshores el líder ucraïnès ha aprofitat aquesta oportunitat per demanar als governs occidentals un suport més actiu a la causa del seu país, que està afrontant una invasió de l'exèrcit rus que va començar el 24 de febrer.
Zelenski ja ha intervingut en prop de vint parlaments, entre ells el Congrés dels Estats Units, on les seves paraules van ser decisives per alinear el gruix de la classe política nord-americana al costat d'Ucraïna. També ha parlat davant dels legislatius d'Itàlia, Israel, Austràlia, els Països Baixos o l'Assemblea Nacional francesa.
Meritxell Batet va iniciar les converses amb Kíiv per convidar Zelenski immediament després de la seva intervenció a Westminster. L'acte amb Zelenski, acordat entre Batet i l'ambaixada ucraïnesa a Madrid, ha estat forçosament breu, donades les circumstàncies tràgiques que viu el seu país. El president d'Ucraïna ha de vetllar per la seva seguretat, ja que és objectiu de l'invasor rus, i es veu obligat a canviar contínuament d'espai i limitar les seves intervencions a l'exterior.
Zelenski ha insistit en el missatge que està llançant en les seves intervencions davant els legislatius dels països occidentals, assegurant que Ucraïna encarna en aquests moments "els valors democràtics". Ha afirmat que els ucraïnesos "volen la pau, no el conflicte" i que "Rússia ha dut la guerra al seu país, no des d'ara, sinó des del 2014 a Crimea". S'ha preguntat per què el Kremlin ha decidit envair el país que comanda, i ha dit que la invasió suposa la fi de la "diversitat" que representa Ucraïna, on conviuen diferents confessions i creences.
Per Zelenski, la causa d'Ucraïna és també vital per Espanya perquè representa la defensa del que simbolitza Europa. El president del país ha insistit en què els esdeveniments de Butxa s'han repetit en moltes ciutats del país. Ha assegurat que Rússia no busca la pau i ha emfasitzat la necessitat de posar fi als lligams comercials d'empreses espanyoles amb el règim de Putin: "Com poden les empreses mantenir el comerç amb Rússia mentre Rússia està destruint el nostre país?", s'ha preguntat tot citant companyies com Porcelanosa, Maxam i Sercobe. Zelenski ha qualificat com a "crims de guerra" l'acció de les tropes russes al seu país i ha demanat que els dirigents russos han de ser duts davant del Tribunal Penal Internacional.
Aquesta és una de les primeres intervencions públiques del líder ucraïnès després de la massace de població civil a Butxa. La comunitat internacional ha acusat les tropes russes de donar mort a centenars de persones desarmades, moltes d'elles esteses a terra amb les mans lligades a l'esquena.
L'assassinat de centenars de civils ha refermat les acusacions de crims de guerra contra les tropes russes que va començar a fer el president nord-americà, Joe Biden, i han generat més pressió per reforçar les sancions contra Vladímir Putin. L'alt representant de la UE per a la política exterior, Josep Borrell, ha reclamat que s'intensifiqui l'ajuda en armes. Diversos països com Dinamarca, França i Itàlia han anunciat l'expulsió de més diplomàtics russos.
L'1 de març, Zelenski va intervenir telemàticament davant el Parlament Europeu. El 8 de març, va fer-ho davant el Parlament britànic. Allí va fer un discurs que va ser comparat pel seu to amb els que Winston Churchill havia fet en els moments més foscos de la Segona Guerra Mundial. El seu impacte a Westminster va ser profund i des d'aleshores el líder ucraïnès ha aprofitat aquesta oportunitat per demanar als governs occidentals un suport més actiu a la causa del seu país, que està afrontant una invasió de l'exèrcit rus que va començar el 24 de febrer.
Zelenski ja ha intervingut en prop de vint parlaments, entre ells el Congrés dels Estats Units, on les seves paraules van ser decisives per alinear el gruix de la classe política nord-americana al costat d'Ucraïna. També ha parlat davant dels legislatius d'Itàlia, Israel, Austràlia, els Països Baixos o l'Assemblea Nacional francesa.
Meritxell Batet va iniciar les converses amb Kíiv per convidar Zelenski immediament després de la seva intervenció a Westminster. L'acte amb Zelenski, acordat entre Batet i l'ambaixada ucraïnesa a Madrid, ha estat forçosament breu, donades les circumstàncies tràgiques que viu el seu país. El president d'Ucraïna ha de vetllar per la seva seguretat, ja que és objectiu de l'invasor rus, i es veu obligat a canviar contínuament d'espai i limitar les seves intervencions a l'exterior.