27
de febrer
de
2024, 10:37
Actualitzat:
10:44h
Organitzada i produïda pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, la mostra Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes vol posar en valor la mirada transversal de Picasso a l’art i a les tradicions populars del territori català. En aquest context, l’obra de l’artista malagueny convergeix amb les col·leccions d’art i d’etnografia del museu solsoní. La idea original és de Claustre Rafart i Planas, conservadora de la Fundació Museu Picasso fins al 2022 i, ara, comissària de la mostra. Així mateix, l’exhibició inaugura la nova sala d’exposicions temporals, completament renovada després d’una etapa de transformació de bona part de les dependències de l’equipament.
Per primera vegada en la seva trajectòria, el Museu de Solsona i la Fundació Museu Picasso de Barcelona col·laboren plegades. Ambdues institucions museístiques estrenyen llaços per a portar a la Catalunya interior una cinquantena d’obres de Picasso que dialogaran amb una vintena d’obres del fons del Museu de Solsona i amb objectes de la col·lecció etnogràfica del Solsonès, dipositada al museu solsoní i propietat de l’Ajuntament de Solsona.
Amb tot, Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes és una proposta expositiva inèdita, atès que per primer cop es tracta l’obra de Picasso centrada específicament en relació amb les arts i les tradicions populars catalanes, tema que s’afegeix als estudis de la relació del pintor amb la tradició popular en general.
Per primera vegada en la seva trajectòria, el Museu de Solsona i la Fundació Museu Picasso de Barcelona col·laboren plegades. Ambdues institucions museístiques estrenyen llaços per a portar a la Catalunya interior una cinquantena d’obres de Picasso que dialogaran amb una vintena d’obres del fons del Museu de Solsona i amb objectes de la col·lecció etnogràfica del Solsonès, dipositada al museu solsoní i propietat de l’Ajuntament de Solsona.
Amb tot, Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes és una proposta expositiva inèdita, atès que per primer cop es tracta l’obra de Picasso centrada específicament en relació amb les arts i les tradicions populars catalanes, tema que s’afegeix als estudis de la relació del pintor amb la tradició popular en general.