Un estudi publicat a Ecological Applications demostra que les pràctiques de gestió forestal, com l’aclarida seguida de la crema controlada del sotabosc, no només redueixen el risc d'incendis sinó que també milloren el creixement dels boscos i augmenten la seva resistència a la sequera. La investigació, realitzada per un equip de científics de la Unitat Mixta de Recerca CTFC – AGROTECNIO i de l’Institut de Recerca del Sòl de la Universitat de Recursos Naturals i Ciències de la Vida a Viena, Àustria, desvela com la gestió forestal pot augmentar la resiliència dels boscos mediterranis davant episodis de sequera.

L’objectiu principal de l’estudi era determinar com pràctiques de gestió forestal, dissenyades per reduir el risc d’incendis, influeixen en la resistència i resiliència de la pinassa (Pinus nigra) a la sequera. Els investigadors van examinar tres boscos de pinassa al Solsonès, on van aplicar diferents intensitats d’aclarida amb i sense crema controlada del sotabosc.

Resultats prometedors

Tant l’aclarida d’alta intensitat, amb crema o sense, com l’aclarida de baixa intensitat amb crema van estimular el creixement de la pinassa, gràcies a la reducció de la competènciaarbòria i del sotabosc. Aquest creixement es deu a un augment de la taxa fotosintètica i de la conductància estomàtica, mecanismes que permeten a les plantes utilitzar l’aigua i els nutrients de manera més eficient. A més, la crema controlada després de l’aclarida no només va promoure el creixement, sinó que també va augmentar la resiliència de la pinassa a la sequera, garantint la seva recuperació després d’aquests episodis.

Aquestes troballes són particularment rellevants en el context actual de canvi climàtic, on els episodis de sequera severa són cada cop més freqüents i intensos. “Hem vist que la gestió forestal que ja s’està implementant per reduir el risc d’incendi té un doble benefici,ja que també promou l’adaptació dels boscos a la sequera. Això és crucial per assegurar la sostenibilitat dels boscos mediterranis a llarg termini,” explica Lena Vilà, investigadora 
predoctoral al CTFC i primera autora de l’estudi. 

El disseny experimental innovador, que combina anàlisis de creixement amb anàlisis isotòpiques sota diferents tipologies de gestió, proporciona una base científica sòlida per a la implementació d’aquestes pràctiques de gestió a escala més gran. A més, l'estudi aporta noves preguntes per a la recerca futura, com ara la durada dels efectes de la gestió i la seva influència sobre altres espècies de pins i pertorbacions com la processionària o els escolítids.

“Aquesta dualitat de beneficis fa que aquestes pràctiques siguin especialment valuoses en l’actualitat, i la seva implementació a gran escala podria ser clau per a la conservació dels ecosistemes forestals mediterranis,” conclou Pere Casals, cap del grup de recerca en Ecologia i gestió silvopastoral del CTFC. 

Aquest treball ha estat possible gràcies a la col·laboració entre diverses institucions, incloent la Universitat de Recursos Naturals i Ciències de la Vida de Viena (BOKU) i varisprojectes europeus com LIFE Climark i H2020 Holisoils. Aquestes col·laboracions són vitals per continuar avançant en la recerca i aplicació pràctica de les tècniques de gestió forestal en un context de canvi climàtic.