El proppassat diumenge dia 23, la sisena jornada de la lliga catalana d’escacs fou ben positiva. Jugant a casa, les victòries dels dos equips de l’Elefant permeten avançar i consolidar posicions a mitja taula.

L’Elefant A va alinear Tordesillas (1/2), Massana (0), Montraveta (1/2), Manzano (1), Guixà (1), Cercós (1), Tusell (1) i Viladrich (1).
L’Elefant B va alinear Iria Espuga (1), Roc Soldevila (1), Jan Torrent (0), i Lleïr Viladrich (1)

La victòria de l’Elefant A contra un rival directe a la classificació, permet avançar-lo i ser 5è a la classificació de la primera categoria provincial. A destacar les següents partides:
Tordesillas es va haver de conformar signant taules, perquè tot i l’incisiu atac a que va sotmetre el rival, aquest hi va respondre amb una defensa numantina...
Montraveta va aconseguir taules amb peça de menys, fent bona l’expressió de Grigori Sanakoev, “No hi ha posicions sense esperança; només hi ha posicions inferiors que es poden salvar (...)”
Manzano, després d’una partida amb avantatges alterns, va endur-se la victòria gràcies a la murrieria que proporcionen anys d’experiència.
Guixà, en una partida que va passar de tancada a oberta en un tres i no res, va capturar la dama adversària en un brillant cop tàctic.
Cercós va guanyar en un final, perquè com deien Capablanca i Staunton, és la part de la partida on cal jugar amb correcció i habilitat, doncs el més mínim error, pot esdevenir fatal...

L’Elefant B se les va veure un altre cop amb el Mollerussa, aquesta vegada amb el seu 6è equip. Ambdós equips, plens de joventut, il·lusió i lluita a parts iguals eren un goig de veure.

Els qui van saber posar millor la teoria en pràctica: domini del centre, desenvolupar peces menors, posar el rei a bon refugi, i anar dominant el tauler sense fer gaires moviments en fals, es van endur la victòria.

Veient aquests nens i nenes competint fruit de les iniciatives de portar els escacs a l’escola, és oportú recordar-ne els orígens. Al març de 1995, el Senat espanyol va aprovar la moció, sense cap vot en contra, que instava al Gobierno a que, en els centres d’EGB es recomanés la introducció dels escacs com activitat extracurricular o extraescolar i com a ensenyament optatiu als darrers anys de l’escola secundària obligatòria, a partir de la ponència de Marcelino Galindo Santana, senador per Coalición Canaria. Entre la seva argumentació, destaquem: “Els escacs com a ciència i esport generen en els nens i nenes un caràcter i una actitud tremendament positiva de cara a la vida, de cara a la societat, de cara al seu propi comportament; els fa més humans, molt més solidaris i, per descomptat, molt més fraterns i més intel·ligents.”

La propera setmana, els solsonins s’enfronten al més gran dels dilemes... Carnaval o escacs