Un centenar de persones es van congregar el passat dimecres a la sala polivalent per escoltar el debat sobre el futur de la pagesia organitzat per Revolta Pagesa Solsonès.
En nom del col·lectiu, Montse Centellas va donar la benvinguda recordant que el sector ha dit prou en arribar a una situació insostenible: “Les normatives que ens imposa l'administració a tots nivells és una de les causes principals. Els problemes no venen d'ara, sinó de fa anys, però la sequera i la seva gestió ens ha posat a la corda fluixa”. Els va convidar a aportar propostes per tal que la pagesia pugui viure dignament i els va advertir que “seguirem les propostes que feu per millorar el nostre sector”.
El debat es va estructurar en quatre blocs: sequera, burocràcia, fauna salvatge i preus justos.
Pel que fa a la sequera, tots van coincidir que la Llei de Sequera del 2008 està obsoleta i que cal fer-ne una millor gestió, mentre que el calendari de pagaments va generar més diferència de postures. Rosa Maria Ibarra, del PSC, va defensar que “la ramaderia i l’agricultura són estratègiques” i va assegurar que “ens faríem un mal favor si confrontéssim sectors, com el turisme, ja que és un sector molt potent a Catalunya. Des d’ERC, Alba Camps va voler “posar en valor que la Generalitat ha activat 128 milions d’euros en ajudes directes per evitar que cap pagès o pagesa plegui per aquesta situació”. Jeanine Abella, de Junts + Puigdemont, va afirmar que “el Govern no ha sigut capaç de gestionar aquesta sequera” i que “el que no pot ser és que a dia d’avui els pagesos estiguin fent la PAC del 2024 quan encara no han cobrat una part de la del 2023”. Per a Martina Marcet, de la CUP, “la pagesia hauria de ser l’última a patir les restriccions de l’ús de l’aigua” i va posar l’accent en la necessitat de gestionar l’escassetat d’aigua. Els Comuns, representats per Montse Cortasa, consideren que “hi ha un problema d’equitat amb l’aigua: cal repartir prioritàriament entre els sectors més productius i amb més importància per Catalunya com és el sector primari, que és un 4,1% del PIB”. En nom dels populars, Joan Simeón va criticar la manca d’aposta del govern català pel sector i va qualificar la Llei de sequera de “completament obsoleta, amb uns percentatges que no estan actualitzats”.
Tots els grups parlamentaris van coincidir en una de les principals reivindicacions de Revolta Pagesa: la reducció de la burocràcia. Asseguren que són conscients de la necessitat de simplificar tràmits, evitar duplicitats i fer que les oficines comarcals del DACC assessorin i ajudin a fer la transició digital. Rosa M. Ibarra (PSC) considera necessari crear un grup de treball tècnic “que de manera ràpida detecti quins són els tràmits que es poden reduir”. També és del parer que “hem de diferenciar els tràmits administratius segons el tamany de les explotacions” i va qualificar la incorporació dels joves com “el gran drama” i va instar a agafar com a model altres indrets, com Extremadura, on es fa bé. Pel que fa a l’Agència de la Natura, la socialista creu que ha d’existir però “no es pot governar el territori lluny del territori”. Alba Camps (ERC) ha posat l’accent en la necessitat d’impulsar una finestreta única tenint en compte “la mida de les explotacions”. Ha recordat que fa uns dies, al Parlament Europeu, el conseller Mascort ha insistit en la “flexibilització en el control dels criteris climàtics per no incrementar encara més la quantitat de burocràcia”. En aquesta línia, ha recordat que el pressupost per al 2024 que no es va aprovar contemplava la contractació de 209 persones més per a les oficines comarcals.
Jeanine Abella va voler subratllar que Junts va ser el grup que va impulsar el ple monogràfic de pagesia al Parlament i que són partidaris d’una llei i una taula de desburocratització, ja que “s’han detectat 36 tràmits que estan duplicats i altres que es podrien suprimir”. Tant ERC com Junts proposaven un sistema de jubilacions justes per a la pagesia. En matèria de burocràcia, la CUP és partidària de fer una legislació diferenciada per a la petita i mitjana pagesia, fer una política de protecció del sòl agrari per garantir l’accés a la terra i donar prioritat als joves agricultors pel que fa a la renda garantida agrària “per poder-los acompanyar en els primers anys d’arrencada de l’activitat”. Martina Marcet també va defensar que l’Agència de la Natura ha d’estar participada per la pagesia. D’altra banda, va reclamar “blindar el sòl per a usos agrícoles i ramaders” i pel que fa a l’impost de successions, va asseverar que “si és fill de pagès, per molt gran que sigui l’explotacions, el que pagaràs de successions és molt poc”. Per als Comuns, “no s’ha tingut en compte el temps que els ramaders i els agricultors han d’estar entrant dades: cal racionalitzar-ho”. Pel que fa a la incorporació de joves al sector, Montse Cortasa creu que “quan es comença una cosa nova s’han de donar les ajudes a l’inici, perquè necessita aquesta empenta”. Finalment, Joan Simeón (PP) va assegurar que “si d’Europa ens manen una cosa, aquí la Generalitat ho aplica al quadrat”. El popular va posar sobre la taula la gran quantitat d’explotacions que s’han tancat en els últims anys i va reclamar que es redueixin els terminis a l’hora de concedir permisos per posar en marxa noves activitats. Entre altres qüestions, va reclamar traslladar la conselleria d’Agricultura a Lleida i permetre que els joves agricultors puguin rebre ajudes fins als 40 anys independentment del moment en què s’hagin incorporat.
En el tercer bloc, de fauna salvatge, el PSC creu que “el Govern ha anat tard” en el control i que cal ajudar les societats de caçadors perquè puguin fer la seva feina i incrementar el nombre d’Agents Rurals que facin control de poblacions. Pel que fa a la tuberculosi bovina, Rosa M. Ibarra és del parer que “sense posar en risc la seguretat sanitària, no es pot aplicar una mesura tan contundent com els buits sanitaris”. En aquest sentit, Alba Camps (ERC) va defensar que “els buits sanitaris s’estan fent cada cop més de forma més quirúrgica”. Els republicans també són partidaris d’actualitzar la Llei de Caça “diferenciant moltíssim el que és la pràctica esportiva del control de fauna”. Desde Junts, Jeanine Abella creu que cal controlar la fauna salvatge, impulsar escorxadors mòbils i “ser valents i defensar la caça com un element fonamental de gestió del territori”. Martina Marcet, de la CUP, també defensa “diferenciar la caça esportiva del control de la fauna cinegètica” i crear ajudes per a poder protegir els cultius. És partidària de fer el control sobre la fauna salvatge “i no augmentar tantíssimes exigències de bioseguretat sobre les granges, que acaben costant molts diners”. Montse Cortasa (Comuns) afirma que “és responsabilitat de l’Administració controlar la fauna salvatge” i es mostra convençuda de “reintroduir de forma planificada tenint en compte tot l’entorn i posant ajudes on sigui necessari”. El popular Joan Simeón, per la seva banda, va reclamar ajudes pels caçador que fan les batudes i va recriminar que “la reintroducció de l’ós, per exemple, s’ha fet completament a esquenes de la pagesia”.
Finalment, es va abordar el bloc de preus justos. La socialista Rosa Maria Ibarra va subratllar la necessitat de valoritzar la feina del pagès i potenciar els productes de proximitat, que tenen seguretat alimentària. Creu que la llei de la cadena alimentària “és una bona llei, però la Generalitat hi té molt a dir per a poder acabar sent efectiva”. ERC defensava “empoderar la pagesia per no haver de viure d’ajuts”. Alba Camps proposava “una distribuïdora pública que contracti petita i mitjana pagesia de proximitat sobretot a serveis i contractació pública” i ha manifestat que “cal parlar dels acords de lliure comerç amb tercers països que fan una competència deslleial als nostres productes”. Jeanine Abella, de Junts, creu que la llei de la cadena alimentària “es va fer amb bones intencions però hem deixat un buit legal que permet fer alguna trampa”. Martina Marcet (CUP) defensa una relocalització de la producció, treballar per una sobirania alimentària, “establir mecanismes públics per poder gestionar la compra i els preus” i plantejar una legislació pròpia d’ajudes amb unes “polítiques adaptades a la nostra realitat”. Montse Cortasa (Comuns) defensa que s’han d’establir controls sobre l’aplicació i el compliment de la Llei de la
cadena alimentària. Per la seva banda, Joan Simeón (PP) creu que aquesta legislació “ja ha quedat obsoleta i proposa “una política econòmica europea que protegeixi el pagès”.
La gestió de l’aigua i de la fauna salvatge, portar el calendari de pagament d’ajuts al dia, l’impost de successions i temes urbanístics que afecten el món rural són algunes de les altres qüestions que es van abordar en el torn de preguntes.