El Brut i la Bruta es prepara per l’edició més completa de les 36 edicions els propers 21 i 22 de febrer per celebrar els 30 anys de la Bruta, un dels gegants emblemàtics i protagonistes de la festa.
La Festa del Brut i la Bruta o la Llordera de Torà és una festa tradicional de Torà actualment associada al Carnaval, que se celebra el cap de la setmana abans de Carnaval, conferint així el tret de sortida dels Carnavals. Aquest any tindrà lloc la seva XXXVI edició.
La Nit del Constantí amb la Fúmiga
Aquesta edició amb la celebració del 30è aniversari de la geganta Bruta es presenta amb moltes novetats. Una d’elles serà la mateixa nit del divendres amb la Nit del Constantí i la Constantifarra on el Constantí, un dels gegants més simbòlics, en serà l’autèntic protagonista. El primer dia és on es presenta també l’aposta musical on el cap de cartell serà el grup valencià, la Fúmiga.
La Llordeta, la rèplica de la festa pels infants
La Llordereta és una altra de les principals novetats d’aquesta XXXVI edició el matí del dissabte. La Llordereta rèplica la festa dels adults pels infants on podrà gaudir de la cercavila, el pregó, els diferents ballets i del concert amb els Atrapasomnis; guanyadors dels premis ARC a millor artista de Públic Familiar i millor disc per a públic familiar als Premis Enderrock 2024.
La festa començarà divendres 21 de febrer a l’escola i al vespre donarà el tret de sortida amb l’Inici de Festa, moment de benvinguda. El matí de dissabte està dedicat als més petits amb la Llordereta i a la tarda l’esperat pregó satíric, amb els ballets i la rua acompanyats amb la Xaranga Damm-er que acabarà amb una botifarrada popular. I la nit de dissabte serà la dedicada a la tradicional Nit de Disfresses.
Els orígens de la Festa es remunten al segle XVII
La festa té el seu origen en l’antiga festa de la Llordera, una celebració popular de Torà, que es duia a terme el Dijous Gras, anomenat també Llarder o Llorder. Aquesta antiga celebració està documentada, almenys, des de mitjans del segle XVII. La festa manté els fets més característics del seu origen, fent que la tradició i la cultura en siguin els trets més destacats.