El Brut i la Bruta presenten una edició renovada amb la pluja de teló de fons

El Brut i la Bruta de Torà ha arrancat amb més força que mai amb una edició renovada en un cap de setmana amenaçat per la pluja amb la creació de dos nous actes: la Constantifarra i La Llordereta, la versió infantil de la festa

Nit del Constantí
Nit del Constantí
Redacció
26 de febrer de 2025, 08:18

A la XXXVI edició, s’han celebrat els 30 anys de la geganta Bruta. L’efemèride ha impulsat a fer una renovació del ball i presentar-ne un de nou, que ha tingut gran acceptació.

Brut i Bruta Torà
Brut i Bruta Torà

La Festa va arrancar divendres amb la Nit del Constantí i la Constantifarra, un dels nous actes per consolidar la primera nit de la Festa. La nova aposta va venir acompanyada del  cap de cartell el grup valència, La Fúmiga que va presentar i iniciar la nova gira 2025, L’Estiu d’Austràlia, amb gairebé totes les entrades venudes. La beguda de la festa és una de les altres novetats.

Brut i Bruta Torà
Brut i Bruta Torà

Pels més matiners i enfocats a un públic infantil, aquesta edició es va reforçar el carnaval infantil del dissabte amb la creació de La Llordereta amb el pregó, ballets i concert dels Atrapasomnis, guanyadors dels premis ARC a millor artista de Públic Familiar i millor disc per a públic familiar als Premis Enderrock 2024.

Brut i Bruta Torà
Brut i Bruta Torà

Un dels plats forts de la Festa del Brut i la Bruta és l’esperat pregó del dissabte a la tarda, que aquest any, va ser a càrrec de l’actriu Albeni Aranda. Després del primer aniversari de l’enllaç amb el Solsonès es conviden un convidats d’honor de la comarca veïna a assistir a la festa, ells són Cèsar i Cleopatra de la IESSO. Després de fer un tour per Torà i van treure tots els draps bruts toranesos.

Brut i Bruta Torà
Brut i Bruta Torà

L’acte central de la festa va comptar amb la presència de la Directora General de Cultura Popular, Carol Duran. 

Brut i Bruta Torà
Brut i Bruta Torà

La festa té el seu origen en l’antiga festa de la Llordera, una celebració popular de Torà, que es duia a terme el Dijous Gras, anomenat també Llarder o Llordera. Aquesta antiga celebració està documentada, almenys, des de mitjans del segle XVIII. La festa manté els fets més característics del seu origen, fent que la tradició i la cultura en siguin els trets més destacats.

Arxivat a