07
de febrer
de
2024, 06:54
Actualitzat:
10:53h
A la XXXV edició de la Festa del Brut i la Bruta de Torà, es celebraven els 30 anys de gegants on s’ha presentat una nou gegant que s’uneix a la família gegantera, La Lloca i el Matxo.
La Lloca és el nové gegant de la família de gegants i s’uneix al Brut, la Bruta, el Bonic, la Bonica, el Constantí, el Sargentet, el Brutet i la Bruteta, representant personatges de la Llordera, origen de la Festa. La Lloca també de braços articulats, del taller Escultura Casserras de Solsona, representa una jove dalt d’un matxo, vestida d’època asseguda de costa, deixant lloc a una saca portadora, simbolitzant la tasca de recol·lecta. En una mà porta una tira de botifarres, el donatiu d’alguna cosa pel dijous Llarder i a l’altra, un pebrot enganxat a la mata, fent honor al lema de la vila “a Torà, pebrots i pa”.
La nova figura es va presentar durant el tradicional i esperat pregó que aquesta 35a edició versava sobre un matrimoni de conveniència entre l’ànima de Torà i el Solsonès, fent parodia al recent canvi territorial de comarca. El pregó va ser protagonitzat per l’actor toranès Toni Torres que representava l’ànima de Torà i l’actriu Montse Amat, que simbolitzava el Solsonès. Ambdós havien format part del grup teatral La Cubana. El matrimoni entre les dues comarques el va oficiar amb gran sentit de l’humor Sergi Torrescasana a semblança del mossèn de Torà, Fermí Manteca. Com a present del matrimoni, el Solsonès va oferir-li a l’ànima de Torà, el nou gegant La Lloca, que aquesta vegada no té semblança amb cap personatge toranès.
Durant el pregó i com a novetat la dansa tradicional del Brut i la Bruta i el Bonic i la Bonica la van interpretar també 4 dansaries infantils de la localitat per donar continuïtat a la festa des de la base.
Per primera vegada en 35 anys, la nit de disfresses obria les portes amb el cartell d’entrades exhaurides. Buhos, referent del panorama musical català va ser el cap de cartell d’una nit de disfresses amb una gran participació de disfresses que concursaven en categoria individual, parelles, familiar, grups d’adults i d’interpretació. La nit la va tancar el grup de versions Banda Neon.
La festa té el seu origen en l’antiga festa de la Llordera, una celebració popular de Torà, que es duia a terme el Dijous Gras, anomenat també Llarder o Llorder. Aquesta antiga celebració està documentada, almenys, des de mitjans del segle XVIII. La festa manté els fets més característics del seu origen, fent que la tradició i la cultura en siguin els trets més destacats.
Exit d'assistència als actes a Torà Foto: Brutibruta
La Lloca és el nové gegant de la família de gegants i s’uneix al Brut, la Bruta, el Bonic, la Bonica, el Constantí, el Sargentet, el Brutet i la Bruteta, representant personatges de la Llordera, origen de la Festa. La Lloca també de braços articulats, del taller Escultura Casserras de Solsona, representa una jove dalt d’un matxo, vestida d’època asseguda de costa, deixant lloc a una saca portadora, simbolitzant la tasca de recol·lecta. En una mà porta una tira de botifarres, el donatiu d’alguna cosa pel dijous Llarder i a l’altra, un pebrot enganxat a la mata, fent honor al lema de la vila “a Torà, pebrots i pa”.
el tradicional i esperat pregó que aquesta 35a edició versava sobre un matrimoni de conveniència entre l’ànima de Torà i el Solsonès, Foto: Brutibruta
La nova figura es va presentar durant el tradicional i esperat pregó que aquesta 35a edició versava sobre un matrimoni de conveniència entre l’ànima de Torà i el Solsonès, fent parodia al recent canvi territorial de comarca. El pregó va ser protagonitzat per l’actor toranès Toni Torres que representava l’ànima de Torà i l’actriu Montse Amat, que simbolitzava el Solsonès. Ambdós havien format part del grup teatral La Cubana. El matrimoni entre les dues comarques el va oficiar amb gran sentit de l’humor Sergi Torrescasana a semblança del mossèn de Torà, Fermí Manteca. Com a present del matrimoni, el Solsonès va oferir-li a l’ànima de Torà, el nou gegant La Lloca, que aquesta vegada no té semblança amb cap personatge toranès.
Ball del Brut i la Bruta Foto: Brutibruta
Durant el pregó i com a novetat la dansa tradicional del Brut i la Bruta i el Bonic i la Bonica la van interpretar també 4 dansaries infantils de la localitat per donar continuïtat a la festa des de la base.
Dansa tradicional del Brut i la Bruta i el Bonic i la Bonica Foto: Brutibruta
Per primera vegada en 35 anys, la nit de disfresses obria les portes amb el cartell d’entrades exhaurides. Buhos, referent del panorama musical català va ser el cap de cartell d’una nit de disfresses amb una gran participació de disfresses que concursaven en categoria individual, parelles, familiar, grups d’adults i d’interpretació. La nit la va tancar el grup de versions Banda Neon.
El Constantí Foto: Brutibruta
La festa té el seu origen en l’antiga festa de la Llordera, una celebració popular de Torà, que es duia a terme el Dijous Gras, anomenat també Llarder o Llorder. Aquesta antiga celebració està documentada, almenys, des de mitjans del segle XVIII. La festa manté els fets més característics del seu origen, fent que la tradició i la cultura en siguin els trets més destacats.