Aquests dies la brigada municipal de Solsona du a terme diverses accions de manteniment i millora de l’arbrat urbà. Les més visibles són la tala d’arbres de grans dimensions que estan en un estat que comporta riscos, com per exemple al carrer del Pedraforca, si bé també s’estan podant diversos exemplars en una quinzena de punts del nucli urbà.
Al carrer del Pedraforca, a l’altura de l’antiga escola El Vinyet, s’han tallat tres àlbers amb evidents signes d’afectació a la zona del coll de l’arbre, que hauria pogut comprometre la seva estabilitat estructural i augmentar el risc d’incidents, inclosa la caiguda.
Posteriorment, es crearan escocells més grans i, entre aquest mes i l’abril, s’hi plantaran arbres nous d’alguna espècie més adaptada a les condicions urbanes i amb menor risc d’aixecament del paviment.
Til·lers al passeig
Al passeig del Pare Claret i al capdamunt del Vall Fred, es retiraran cinc plataners i un freixe amb signes d’envelliment i deteriorament que podrien afectar la seva estabilitat i el funcionament dins el paisatge urbà, i se substituiran, a l’abril com a molt tard, per til·lers de fulla tomentosa (Tilia tomentosa).
Aquesta espècie ofereix una excel·lent capacitat d’ombratge, una bona resistència a condicions de sòl compactat i una gran adaptabilitat al medi. Igualment, els til·lers s’aprecien pel seu valor ornamental.
Al Vall Fred, just davant del teatre comarcal, els propers mesos també s’han de talar alguns freixes en molt mal estat, que comprometen la seguretat dels vianants, i que generen problemàtiques d’accessibilitat a l’espai, especialment per a persones amb mobilitat reduïda.
Al carrer de Pere Màrtir Colomés, d’altra banda, s’han substituït alguns exemplars de negundos per set perers de flor (Pyrus calleryana), arbres ornamentals molt resistents de flors blanques i fulles vermelloses a la tardor.
Aquestes intervencions en l’arbrat urbà es planifiquen des de les regidories de Parcs i Jardins i Urbanisme i Obres Públiques amb la coordinació del cap de la brigada municipal seguint els informes tècnics de l’assessora externa per a la gestió del verd urbà, la paisatgista i enginyera agrícola Anna Terricabras Genís, de l’estudi Green Effect.
Poda en una quinzena d’indrets
Paral·lelament, aquest hivern la brigada també poda l’arbrat en una quinzena d’indrets del nucli urbà. En la majoria de casos, es tracta de poda de manteniment, que consisteix a retirar les branques que s’apropen a menys d’un metre de façanes, que tapen fanals o que són potencialment perilloses.
Amb tot, en ocasions també es fa esporga de formació per ajudar arbres joves a aconseguir una alçada de ramificació concreta, una obertura de capçada més àmplia o diferents tipus de port.
Així, els darrers mesos s’han podat amb criteris de manteniment els plataners de les places de Sant Isidre i Sant Pere, el carrer de Pere Màrtir Colomés, el Vall Calent, l’avinguda dels Països Catalans, la zona del Pont i l’avinguda de Sant Bartomeu; els diferents tipus d’arbrat del barri de la Cabana d’en Geli i la carretera de Sant Llorenç, així com els lledoners del carrer de Josep Maria de Sagarra, i està previst fer-ho també al passeig del Pare Claret i la plaça del Camp i l’avinguda del Cardenal Tarancón.
D’altra banda, s’ha actuat amb criteris de formació sobre els aurons del passeig de les Moreres a l’altura del cambril de la Mare de Déu, per tal que les branques quedin per sobre dels fanals; les moreres de la zona d’autocaravanes, perquè agafin alçada i hi puguin aparcar a sota els vehicles; l’arbrat del Camp del Serra, i s’ha fet una esporga completa a les moreres de fruits de l’avinguda de les Moreres i els carrers del Pedraforca i Domènec Costa i Bafarull.
A Solsona fa anys que s’aposta per la poda de manteniment de l’arbrat, d’acord amb les recomanacions d’assessors especialistes en la matèria. Es considera fonamental una gestió correcta de les àrees verdes i l’arbrat per augmentar la qualitat del medi i la salut i el benestar de la ciutadania.
Les podes naturalitzades, és a dir, no periòdiques, s’associen a un millor creixement de les capçades, una millor estructura, menys plagues i malalties i un patrimoni paisatgístic més valuós. Per contra, els arbres sotmesos a podes periòdiques són més propensos a creixements de branques descontrolades i a vitalitats baixes.