Òscar Pérez compleix els pronòstics i guanya l'Emmona

Gabriel Valero i Ernest Ausiró completen el podi | Roger Viñas abandona i el santjoaní Eric Moya (6è) acaba com el millor ripollès | Mariona Masanas guanya en categoria femenina

Arnau Urgell

15 de juny de 2013

Óscar Pérez en el pas pel salt del Grill. Foto: Marc Cargol

Òscar Pérez (1) partia com el gran favorit per guanyar l'Emmona 2013 i ho ha demostrat després de completar els 106 quilòmetres de la ultratrail com a clar guanyador. L'atleta barceloní ha arribat a la meta instal·lada per primera vegada a la plaça de Major de Sant Joan amb un temps de 15 hores i 36 segons, quasi una hora més ràpid que l'any passat (tot i que enguany la neu ha obligat a realitzar un recorregut un pèl menys dur). Gabriel Valero (194) ha anat de menys a més –a Núria- era cinquè i ha acabat en segon lloc (16:04:29).

Pérez s'ha situat líder en l'ascens a Núria a través del Camí Vell després de superar l'osonenc Ernest Ausiró (247). L'atleta de Torelló havia dominat el primer terç de la prova i al pas per la central de Daió, a tocar de Queralbs, li treia dos minuts. Ausiró, que finalment ha acabat tercer (16:36:04), ha arribat a Núria (quilòmetre 42) acompanyat del basc Pedro Exteberria (267) que ha anat perdent pistonades a partir de la meitat del recorregut i ha acabat desè. El quart en arribar a Núria ha estat una dona, la campiona del món Núria Picas, que s'ha endut la victòria absoluta de la marató per davant del banyolí Eduard Caballero (1063).

Tot i que a partir de Fontalba Pérez ha començat a marcar distàncies importants amb els seus perseguidors la situació s'ha igualat al pas per Planoles, un punt on molts corredors s'han queixat del marcatge. Pérez s'ha perdut i finalment Ausiró –que tenia un desavantatge de més de deu minuts- l'ha atrapat poc abans del pas del quilòmetre 60.

Tanmateix, en l'ascens al coll de Pan les distàncies s'han tornat a eixamplar i al pas per Campelles ja eren de mitja hora. A partir d'aquí ja no hi hagut discussió sobre la victòria i l'interès s'ha centrat en la lluita pel podi amb Valero superant Ausiró a l'ascens del Taga. Per darrera seu s'han classificat Miquel Pedrosa (16:47:49) i Fréderic Laureau (16:59:42), quart i cinquè, respectivament.

En els dos primers terços de cursa el millor corredor de la comarca ha estat el ripollès Roger Viñas. Tanmateix, ha acabat abandonat al coll de Pan quan era quart. Les molèsties al turmell –ja ha estat atès per la Creu Roja a Núria- l'han impedit acabar la ultratrail. Aquesta posició de privilegi ha acabat sent pel santjoaní Eric Moya (foto) que ha arribat a la meta com a sisè absolut amb un temps de 17:01:44. Després de perdre's a Planoles ha caigut fins a la novena posició però poc a poc ha recuperat avançant dos rivals en els darrers quilòmetres.

En dones Mariona Masanas ha liderat la prova des de l'inici i ha arribat primera a la meta (22:59:35) amb una important avantatge. La segona classificada ha estat Elena Rueda (25:12:56)

Després de més de 33 hores han arribat els darrers corredors a la meta de Sant Joan. Globalment hi ha hagut 159 finishers (153 homes i sis dones) mentre que s'han produït 92 abandonaments (87 homes i cinc dones).

La segona "ultra" que guanya al Ripollès

La victòria d'Òscar Pérez no ha estat cap casualitat. El corredor de Barcelona, que actualment resideix al Pirineu aragonès, es va imposar l'any passat a la Tor des Geants, una cursa de 300 quilòmetres que es disputa als Alps italians. A més, el 2011 ja va guanyar els Bastions de tal manera que ja acumula dues "ultres" al Ripollès.

En arribar a Sant Joan ha reconegut que la clau ha estat seguir el seu ritme i això li ha permès situar-se líder poc abans de Núria. "Creia que el canvi en el recorregut em podia perjudicar però el nout raçat, amb molts corriols, m'ha agradat molt" responia sorprenentment sencer després de 15 hores. Pérez, com la resta de finishers, ha aixecat l'escut de l'Emmona en creuar meta: un nou atractiu per una prova que continua sent una de les "reines" de l'ultrafons.

La neu modifica el recorregut

La ultratrail té un total de 105,8 quilòmetres i 8.283 metres de desnivell. Des de Sant Joan ha enfilat cap a Pardines passant pel Puig Estela. Des d'allà es puja fins al coll de Tres Pics que en aquesta ocasió ha esdevingut el sostre de la prova (2.395 metres). És a partir d'aquest punt on l'Emmona ha viscut la principal modificació. “En zones com el Bastiments-pic del Freser hi ha cornises de neu molt perilloses que podrien desencadenar allaus” explica Jordi Miguel de la UE Sant Joan. “En altres punts com el pic de l'Infern encara hi ha molt gel i s'havia de garantir la seguretat dels participants” afegeix.

Aquest fet i les limitacions derivades de la nidificació de la perdiu blanca han acabat fent prendre la decisió de fer un “canvi radical” en el recorregut. Des dels Tres Pics se salta a Coma de Vaca des d'on es faun gran descens fins a la central de Daió per acabar pujant a Núria –punt on acaba la marató- pel Camí Vell. La impossibilitat de pujar el Puigmal fa que la prova continuï cap a Fontalba i el refugi del Corral Blanc. Es manté el tram Planoles, la Covil, Campelles, Ribes i Taga però s'allargarà el final. En aquest sentit després del coll de Jou es puja a Sant Amand i es passa Saltor abans d'arribar a la plaça Major de Sant Joan (nou punt d'arribada). El més ràpid ho pot completar en 14-15 hores mentre que els més lents tindran un límit de 36.

Tot plegat no seria possible sense els més de 300 voluntaris que col·laboren en l'organització de la prova. "Enguany més que mai cal agrair el seu esforç" explica Jordi Miguel que recorda que ha calgut marcar de nou la meitat del recorregut.