Físic i professor de la UPC,  Andrés Aragoneses (42 anys) és el nou president de l'Agrupació Astronòmica de Terrassa, a la qual vol donar una nova empenta i acostar-la més a la societat. L'Agrupació Astronòmica de Terrassa va néixer fa 30 anys i compta amb 70 socis i 500 simpatitzants. Organitza observacions, conferències, vídeo-debats, trobades i una jornada anual de relativitat, que enguany se celebrarà el 23 de febrer. Com a referents, cita a Galileu, "el pare de la ciència moderna que va introduir el mètode científic" i Carl Sagan per la seva tasca divulgativa.

Madrileny però establert a Catalunya des de petit, diu que s'està accelerant l'expansió de l'univers i que per veure una pluja d'estrelles només cal "ajeure's i tenir els ulls oberts, perquè si uses telescopi veus una fracció de cel molt petita i veuràs poca cosa". Hi ha un forat negre que té 3.000 cops la massa del sol i cada any cauen 500 tones de matèria sobre la Terra però la probabilitat que hi caigui un meterorit gran és remota. Segons ell, l'arribada a la Lluna no va  ser cap muntatge però no s'hi ha tornat perquè és més barat enviar-hi robots i satèl·lits. L'astronomia el fascina tant com l'ésser humà, "com les cèl·lules, que no són més que àtoms i mol·lècules i donen lloc a una persona que raona i es qüestiona sobre si mateixa, un cervell pensant".

Fa ben poc va caure un meteorit gran a Rússia...
Cada any cauen 500 tones de matèria sobre la Terra. Els meteorits tenen una ona expansiva gran, però normalment no cauen enmig de les poblacions.

Per veure astres cal nocions?
Mirar el cel és gratis, a mesura que en vas aprenent veus més enllà i gaudeixes més. A vegades, la gent compra telescopis no adequats i es desanima. Cal paciència perquè l'ull s'ha d'adaptar a la foscor, no veus el mateix al cap de quinze minuts que al cap d'una hora.

Mira el cel i...?
T'adones que observes coses immenses que es troben a anys llum de distància i que nosaltres som un polsim insignificant a l'univers amb unes preocupacions que ens semblen immenses. Fa 5.000 milions d'anys els nostres àtoms estaven distribuïts per tot l'espai i es van ajuntar de mica en mica.

Què es pot veure des de Terrassa?
Sobretot el Sistema Solar, la Lluna i els planetes. Els més brillants són Venus per la seva proximitat i Júpiter per la mida.

Ha vist algun OVNI?
No, tots aquests fenomens són explicables. Per moure'ns per la galàxia, les distàncies són tan enormes i com que no podem superar la velocitat de llum no té sentit envair una estrella, entre que anem i tornem passarà tant temps... i que vinguin aquí a observar-nos i marxin tampoc en té.

La Terra té data de caducitat?
Sí, el sol farà que la Terra sigui inhabitable, perquè augmentarà la mida i la temperatura i acabarà morint d'aquí a 4.000 milions d'anys i d'altra banda la Via Làctia xocarà amb Andròmeda.

Hi pot haver vida intel·ligent en altres planetes?
Sí, l'univers és immens, hi ha milions de planetes, només a la Via Làctia, la probabilitat que estiguem sols és molt petita. S' estan trobant molts planetes amb condicions similars a les de la Terra on pot ser que hi hagi aigua en estat líquid, tot i que potser hi ha una forma de vida basada en el metà. Es va trobar un planeta que complia els requisits però en una meitat sempre era de dia i en l'altra sempre de nit.

Pel·lícules com 'La guerra de les galàxies' han fet mal?
Sí. Per exemple, quan C3PO diu que les probabilitats de sobreviure en un cinturó d'asteroides és d'1 enfront de 3.750. Ho analitzes i veus que no té sentit.

La ciència ha desbancat la religió?
La religió s'ha de quedar en el seu àmbit més espiritual i l'astronomia en el científic i rigorós, quan observes l'univers i veus com n'és de gran. Hi ha gent que necessita pensar en un ésser superior. La ciència explica el que pot explicar i el que no és capaç d'explicar avui, ja ho farà si és que té explicació.

És compatible ser científic i creient?
Hi ha de tot, si ets científic tens curiositat, vols respostes i et qüestiones les coses, i una mica espiritual ho ets perquè estàs descobrint les lleis de la naturalesa que descriuen l'univers. Per exemple, Faraday era molt religiós i potser aquesta visió li va fer introduir el concepte de camp elèctric que a d'altres no se'ls havia ocorregut.