08
de gener
de
2016, 17:13
Actualitzat:
17:17h
Aquest divendres, dia 8 de gener de 2016, la Tyrell Corporation creava el replicant Roy Batty, famós per ser l'enigmàtic Nexus 6 interpretat per l'actor Rutger Hauer a Blade Runner (Ridley Scott, 1982), i convertit una de les icones més extrordinàries de la història de la ciència-ficció cinematogràfica. Dissenyat com a soldat de combat, Batty era el gran rival del policia Rick Deckard, etern en la figura de Harrison Ford.
D'ell és l'escena més memorable i recordada d'una pel·lícula que encara avui genera debat: el replicant, moll per la pluja, deixava anar un monòleg que ha quedat com una de les grans fites cinèfiles, just abans de morir a la terrassa de l'edifici Bradbury. "Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu", deia, mentre sonava la música de Vangelis i rememorava aquelles "naus cremant més enllà d'Orió" o els "raig C brillant a la porta de Tannhäuser".
El replicant Batty tenia el poder d'atrapar els espectadors amb aquella barreja d'implacabilitat i de melancolia, obstinat com estava per evitar la mort que li havien programat –quatre anys havia de durar, segons el seu creador–. El futur, de nou, torna a fer-se present, demostrant que el temps no passa en va, i afegint-se a l'efemèride que recordava que Retorn al futur també havia superat la seva pròpia fita.
D'ell és l'escena més memorable i recordada d'una pel·lícula que encara avui genera debat: el replicant, moll per la pluja, deixava anar un monòleg que ha quedat com una de les grans fites cinèfiles, just abans de morir a la terrassa de l'edifici Bradbury. "Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu", deia, mentre sonava la música de Vangelis i rememorava aquelles "naus cremant més enllà d'Orió" o els "raig C brillant a la porta de Tannhäuser".
El replicant Batty tenia el poder d'atrapar els espectadors amb aquella barreja d'implacabilitat i de melancolia, obstinat com estava per evitar la mort que li havien programat –quatre anys havia de durar, segons el seu creador–. El futur, de nou, torna a fer-se present, demostrant que el temps no passa en va, i afegint-se a l'efemèride que recordava que Retorn al futur també havia superat la seva pròpia fita.