24
de febrer
de
2016, 11:02
Actualitzat:
11:11h
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha lamentat que els ciutadans de Barcelona i de l’àrea metropolitana són els “principals perjudicats” per la vaga del metro que s’ha repetit aquest dimecres. Durant una conferència aquest matí al Fòrum Europa, Rull ha defensat que el Govern hagi elevat els serveis mínims al 65% en hores punta i al 45% la resta de franges horàries per garantir la seguretat del servei, la mobilitat dels usuaris i la qualitat ambiental, ja que dimarts es va activar el protocol per contaminació atmosfèrica a l'àrea de Barcelona. El conseller ha lamentat que arran de la nova vaga molts ciutadans han patit aglomeracions a les andanes del suburbà o bé s’han trobat amb retencions a vies de la capital catalana.
En resposta a les preguntes dels assistents a la conferència, Rull ha lamentat també que “és notori i públic” que els màxims responsables del Mobile World Congress estan molestos per l’efecte sobre la mobilitat de la vaga dels treballadors del metro, però ha centrat la seva rèplica en els efectes sobre la mobilitat dels ciutadans. En aquest sentit, ha reconegut que el dret de vaga és “inalienable i imprescindible”, però ha reclamat a totes les parts implicades en el conflicte laboral -treballadors i direcció de l’operadora- que siguin “responsables”, ja que les aturades del servei afecten a la mobilitats de tercers.
Adverteix que no desenvolupar el corredor mediterrani paralitza la inversió privada
El titular de Territori també ha dedicat una part de la seva intervenció al corredor mediterrani ferroviari, que ha considerat una infraestructura “geoestratègica” que permetrà “revolucionar l’economia catalana”. Segons Rull, gràcies al corredor mediterrani, Catalunya podrà “fer un salt cap a l’economia basada en el coneixement, en la importació i l’exportació, cap una economia oberta al servei de la gent”. El conseller ha afirmat que Catalunya “necessita poder polític” per decidir sobre les seves infraestructures i fer inversions amb retorn econòmic com el corredor mediterrani.
“Aquesta infraestructura va més enllà d’una línia de tren”, ha apuntat Rull. Com a exemple, ha criticat que l’estat espanyol continua fent línies de tren d’alta velocitat amb una “rendibilitat qüestionable”, mentre manté pràcticament aturades les obres dels corredors mediterranis viari i ferroviari. Rull ha denunciat que hi ha empreses amb inversions per valor de 300 milions d’euros aturades que no les tiren endavant perquè l’estat espanyol no completa el corredor mediterrani i ha citat els projectes de BASF al Port de Tarragona o de Ford a Almussafes. “És inaudit que es prioritzin a dia d’avui actuacions en ample ibèric, que no ens connecta enlloc, per sobre d’altres en ample UIC”, ha sentenciat.
Refer “l’arquitectura financera” del tram central de l’L9
També en l’àmbit ferroviari, el conseller ha apuntat que “la pregunta del milió de dòlars, o dels milers de milions d’euros” és saber quan s’enllestirà el tram central de l’L9. “Un cop inaugurada l’L9 Sud, vam plantejar continuar de seguida les obres de la línia 10. Vam voler que això fos una prioritat. Ara cal refer l’arquitectura financera de l’L9, ja que cada any el Govern destina 400 milions d’euros a pagar cànons d’estacions que no han entrat en servei. Hem d’estudiar com derivar una part d’aquests recursos a continuar l’obra amb la màxima solvència jurídica”, ha sentenciat.
Com a exemple, ha recordat que el Govern ha mobilitzat 200 milions per posar en funcionament l’L9 Sud, que tenia 2.800 milions d’euros d’inversió “immobilitzats” en túnels que no havien entrat en funcionament.
En resposta a les preguntes dels assistents a la conferència, Rull ha lamentat també que “és notori i públic” que els màxims responsables del Mobile World Congress estan molestos per l’efecte sobre la mobilitat de la vaga dels treballadors del metro, però ha centrat la seva rèplica en els efectes sobre la mobilitat dels ciutadans. En aquest sentit, ha reconegut que el dret de vaga és “inalienable i imprescindible”, però ha reclamat a totes les parts implicades en el conflicte laboral -treballadors i direcció de l’operadora- que siguin “responsables”, ja que les aturades del servei afecten a la mobilitats de tercers.
Adverteix que no desenvolupar el corredor mediterrani paralitza la inversió privada
El titular de Territori també ha dedicat una part de la seva intervenció al corredor mediterrani ferroviari, que ha considerat una infraestructura “geoestratègica” que permetrà “revolucionar l’economia catalana”. Segons Rull, gràcies al corredor mediterrani, Catalunya podrà “fer un salt cap a l’economia basada en el coneixement, en la importació i l’exportació, cap una economia oberta al servei de la gent”. El conseller ha afirmat que Catalunya “necessita poder polític” per decidir sobre les seves infraestructures i fer inversions amb retorn econòmic com el corredor mediterrani.
“Aquesta infraestructura va més enllà d’una línia de tren”, ha apuntat Rull. Com a exemple, ha criticat que l’estat espanyol continua fent línies de tren d’alta velocitat amb una “rendibilitat qüestionable”, mentre manté pràcticament aturades les obres dels corredors mediterranis viari i ferroviari. Rull ha denunciat que hi ha empreses amb inversions per valor de 300 milions d’euros aturades que no les tiren endavant perquè l’estat espanyol no completa el corredor mediterrani i ha citat els projectes de BASF al Port de Tarragona o de Ford a Almussafes. “És inaudit que es prioritzin a dia d’avui actuacions en ample ibèric, que no ens connecta enlloc, per sobre d’altres en ample UIC”, ha sentenciat.
Refer “l’arquitectura financera” del tram central de l’L9
També en l’àmbit ferroviari, el conseller ha apuntat que “la pregunta del milió de dòlars, o dels milers de milions d’euros” és saber quan s’enllestirà el tram central de l’L9. “Un cop inaugurada l’L9 Sud, vam plantejar continuar de seguida les obres de la línia 10. Vam voler que això fos una prioritat. Ara cal refer l’arquitectura financera de l’L9, ja que cada any el Govern destina 400 milions d’euros a pagar cànons d’estacions que no han entrat en servei. Hem d’estudiar com derivar una part d’aquests recursos a continuar l’obra amb la màxima solvència jurídica”, ha sentenciat.
Com a exemple, ha recordat que el Govern ha mobilitzat 200 milions per posar en funcionament l’L9 Sud, que tenia 2.800 milions d’euros d’inversió “immobilitzats” en túnels que no havien entrat en funcionament.