26-J: una segona volta inèdita

Ja ha començat una campanya inèdita, la d'una segona volta produïda pel fracàs de la política espanyola d'aconseguir formar govern. Són, a més, els quarts comicis a Catalunya en poc més d'un any després de les municipals, el 27-S i les eleccions espanyoles de fa sis mesos. El cansament, la crisi entre Junts pel Sí i la CUP i les dates –un diumenge d'estiu en ple pont de Sant Joan- no semblen elements que convidin massa a esperar una participació elevada.

La campanya comença molt marcada per la publicació de l'enquesta del CIS. Ratifica el què ja pronosticaven la majoria de sondejos de les darreres setmanes: que la coalició Units Podem pot superar el PSOE amb vots i escons. Un autèntic terratrèmol a la política espanyola que fa sis mesos ja va dir adéu al bipartidisme. El sondeig apropa la possibilitat d'un govern d'esquerres però caldrà veure quina és l'actitud del PSOE si li acaben demanant investir president Pablo Iglesias. De ben segur que la situació interna del partit –si s'acaba produint aquest escenari- serà un autèntic polvorí.

Una campanya amb el sobiranisme desorientat

La campanya del 20-D va estar marcada, a Catalunya, per les negociacions per la investidura. La CUP, sense presentar-se, protagonitzava bona part dels missatges dels partits sobiranistes. Finalment, la situació va desembocar a inicis de gener amb el famós “pas al costat” d'Artur Mas i l'entronització de Carles Puigdemont.

Ara, la situació és similar malgrat que el “no” definitiu als pressupostos i la proposta de moció de confiança permet a ERC i CDC guanyar unes setmanes de marge. Tanmateix, la CUP, de nou, tornarà a ser present en unes eleccions on no es presenta. De fet, els principals missatges dels actes inicials dels dos partits sobiranistes han estat dedicats a la formació de l'esquerra independentista: molt dur de Francesc Homs –equiparant-los a l'"extremisme" del PP- i molt més conciliador de Joan Tardà.

En aquest context el gran beneficiat és En Comú Podem, partit que es queda sense competència a la seva esquerra al mateix temps que atrau sobiranistes desorientats amb la bandera del referèndum, un dels elements que més van marcar la campanya i les posteriors negociacions fallides.

Dels sis candidats del 20-D només hi ha un canvi, Meritxell Batet substitueix una Carme Chacón que en set anys havia passat de 25 a només vuit diputats. Tanmateix, és una de les candidates que se la juga ja que forma part de nucli dur de Pedro Sánchez. També acabarà pagant un mal resultat a Madrid encara que pogués salvar els mobles a Catalunya. Francesc Homs, ara ja amb les sigles de CDC, i el veterà Jorge Fernández Díaz, són els altres candidats amb urgències. A l'altre plat de la balança, Xavier Domènech i Gabriel Rufián, que després de debutar en el món polític el 20-D amb èxit, ara aspiren a millorar o, com a mínim, mantenir els resultats.
 

La campanya del 26-J, partit per partit

En Comú Podem: pescar entre un sobiranisme desorientat En Comú Podem, a diferència del 20-D, surt com a gran favorit per guanyar amb claredat el proper 26-J a Catalunya. L'enquesta del CIS, publicada aquest mateix dijous, li atorga fins a 14-15 diputats, una xifra similar a la suma d'ERC i CDC. Precisament, té una gran oportunitat de pescar entre un sobiranisme desorientat després de la crisi dels pressupostos entre Junts pel Sí i la CUP, formació que no es presenta. La fórmula fa sis mesos va ser exitosa: fer crides a fer fora el PP i fer bandera del referèndum. Que finalment no s'hagi format govern ha permès que aquesta reivindicació es pugui tornar a posar sobre la taula sense que els seus aliats estatals hi hagin hagut de renunciar. A nivell estatal, una vegada deixat el PSOE enrere, ja se centren en assenyalar el PP com a únic rival. ERC: buscar el cos a cos amb En Comú Podem ERC en aquesta ocasió té clar que En Comú Podem és el rival a batre després d'una campanya del 20-D on els pronòstics estaven molt més oberts. “Sortim a guanyar, l'adversari és En Comú Podem”, assegurava Gabriel Rufián a la presentació de la campanya. Més enllà d'intentar evitar que la coalició liderada per Xavier Domènech ampliï la distància, els republicans tenen com a objectiu superar per segona vegada consecutiva CDC, en la lluita que mantenen per liderar el sobiranisme. PSC: l'impacte de la desorientació del PSOE El PSOE afronta una campanya molt difícil. El sorpasso amb vots i escons per part d'Units Podem ja es dóna per fet i, per primera vegada, els socialistes no podran apel·lar al vot útil de l'esquerra. La situació afectarà també el PSC a Catalunya. Malgrat el canvi de cartell electoral –de Carme Chacón a Meritxell Batet- ja donaran per bo mantenir resultats en un context on En Comú Podem els pot esgarrapar votants. Cal recordar que els socialistes havien guanyat totes les eleccions espanyoles a Catalunya fins al 2008. El 2011 van ser segons per darrera de CiU i fa sis mesos ja van caure a la tercera posició. CDC: apuntar a CUP i PP sense amagar les sigles CDC, després de trencar amb UDC, es va presentar a unes eleccions primer amb Junts pel Sí i després amb Democràcia i Llibertat. Ara, finalment, ho farà amb les seves sigles en un moment on la militància ha apostat per crear una nova formació. Francesc Homs, que repeteix com a cap de cartell, ha assegurat que desenvoluparà la “campanya més convergent de la història”. Ho farà apuntant a dos partits ben allunyats entre sí: el PP i la CUP, que no es presenta acusant-los ambdós d'"extremistes". Tot plegat amb perspectives electorals molt desfavorables, que el situen com a quarta força a nivell català i lluitant per no ser els últims a Barcelona. Precisament en aquesta demarcació han recorregut al mediàtic Miquel Calçada per recuperar la presència al Senat. C's: intentar “catalanitzar” la campanya Ciutadans va viure el seu punt àlgid a les eleccions del 27-S esdevenint el principal partit de l'oposició. Tanmateix, en el seu assalt a la política espanyola va fracassar notablement a Catalunya. Va iniciar la campanya amb la voluntat de ser primera força i, finalment, va ser cinquena amb només cinc diputats. Ara, malgrat que les perspectives similars, aposta per “catalanitzar” la campanya, amb un missatge més propi i amb una presència contínua de Joan Carles Girauta, un candidat que va estar més pendent de fer d'escuder d'Albert Rivera arreu de l'Estat que de fer actes a Catalunya. PP: un partit que no es juga a Catalunya El PPC torna a viure una situació similar a la del 20-D. Mentre al conjunt de l'Estat s'ho juga el tot per tot per retenir a la Moncloa, a Catalunya és un autèntic outsider. Té tots els números per ser la darrera força i la seva gran batalla és retenir l'escó per Lleida, que ocupa l'incombustible Jose Ignacio Llorens, amb presència inclosa de Mariano Rajoy.El CIS, de moment, no li assegura i li pronostica al conjunt del país una forquilla de només 4-5 diputats. L'acte inicial no ha estat per tirar coets amb tot just una trentena de militants i simpatitzants.