10
d'octubre
de
2016, 18:46
Actualitzat:
11
d'octubre,
11:09h
La Generalitat (i la resta de governs autonòmics) ja sap quines transferències rebrà de l'Estat el 2017. Ha trigat més del que és habitual (acostuma a comunicar-se el juliol, per facilitar l'elaboració dels pressupostos de cada comunitat), però finalment el ministeri d'Hisenda va enviar comunicacions als diversos executius la setmana passada per notificar-los quins recursos rebran del finançament autonòmic, tant pel que fa a les bestretes per previsions d'ingressos de l'any vinent com per la diferència entre allò avançat i la liquidació de la recaptació del 2015.
I segons ha sabut NacióDigital de fonts coneixedores dels contactes, la quantitat és similar a les estimacions més prudents amb què havia estat treballant la Generalitat a l'hora d'elaborar els pressupostos del 2017. Per això, el sostre de despesa dels departaments no variarà massa respecte el del fallit projecte de comptes del 2016, tal com pronosticava el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras.
D'aquesta manera, la bestreta és lleugerament superior a la transferida l'exercici vigent, però no tant com es podria preveure per l'evolució del PIB i de l'economia. De fet, els recursos provinents de la liquidació d'ingressos del 2015 també creixen, fruit del mal càlcul fet llavors pel ministeri d'Hisenda, però el departament d'Economia (que va rebre la carta amb la informació divendres) pronostica ara que, amb els càlculs a la baixa que fa el ministre responsable del govern espanyol, Cristóbal Montoro, la liquidació dels ingressos que es farà el 2019 encara permetrà rebre llavors més recursos que haurien d'arribar el 2017.
Sense recursos de més
De fet, la reducció del topall de dèficit (del 0,7% al 0,5% el 2017) quasi farà desaparèixer els recursos de mes que arribaran l'exercici vinent. tot i que la celebració d'un Consell de Política Fiscal i Financera podria fer variar aquest límit de despesa i de desviament pressupostari. El cert, però, és que aquesta reunió no està convocada i res fa preveure que arribi, motiu pel qual les transferències anunciades per Montoro semblen certificar que la millora econòmica no acabarà de traslladar-se en els comptes catalans encara.
En aquest sentit, fonts de la Generalitat denuncien que la pràctica sistemàtica de l'executiu central de calcular a la baixa la previsió d'ingressos impedeix al Govern rebre els recursos que li pertocarien cada any per incrementar la despesa social i activar l'economia, mentre que són quantitats de què Montoro pot disposar durant 24 mesos a interès zero. "Estem finançant el dèficit de l'Estat", denuncia un portaveu de la conselleria, que recorda que aquests són part dels recursos que després el govern espanyol utilitza per prestar a Catalunya amb un interès determinat a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA).
Finances sanejades gràcies a la pròrroga
Sigui com sigui, la despesa de què disposaran els departaments sí que creixerà respecte els pressupostos del 2015 i la pròrroga del 2016, ja que, en els comptes que van caure abans d'iniciar el tràmit parlamentari, els recursos per a les conselleries creixien quasi 1.270 milions d'euros. La situació de pròrroga, de fet, provoca ara que bona part d'aquesta quantitat es destini a eixugar deute i frenar el dèficit. Així, segons la última informació remesa a Montoro, en cumpliment de la condicionalitat del FLA, la Generalitat gaudia l'agost d'un superàvit de 783 milions, mentre que el mateix mes del 2015 tenia un dèficit de 2.250 milions.
D'aquesta manera, Junqueras no podrà seduir la CUP perquè aquest cop doni suport als pressupostos amb un augment generalitzat de les partides en relació al projecte fallit del 2016, però igualment confia que els anticapitalistes els votin. El Govern, de fet, veu marge per fer "gestos" per acontentar-los, per bé que les seves reivindicacions se centren en reclamar un gir en polítiques educatives, partides per al referèndum i el procés constituent, i increments fiscals a les rendes elevades.
I segons ha sabut NacióDigital de fonts coneixedores dels contactes, la quantitat és similar a les estimacions més prudents amb què havia estat treballant la Generalitat a l'hora d'elaborar els pressupostos del 2017. Per això, el sostre de despesa dels departaments no variarà massa respecte el del fallit projecte de comptes del 2016, tal com pronosticava el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras.
D'aquesta manera, la bestreta és lleugerament superior a la transferida l'exercici vigent, però no tant com es podria preveure per l'evolució del PIB i de l'economia. De fet, els recursos provinents de la liquidació d'ingressos del 2015 també creixen, fruit del mal càlcul fet llavors pel ministeri d'Hisenda, però el departament d'Economia (que va rebre la carta amb la informació divendres) pronostica ara que, amb els càlculs a la baixa que fa el ministre responsable del govern espanyol, Cristóbal Montoro, la liquidació dels ingressos que es farà el 2019 encara permetrà rebre llavors més recursos que haurien d'arribar el 2017.
Sense recursos de més
De fet, la reducció del topall de dèficit (del 0,7% al 0,5% el 2017) quasi farà desaparèixer els recursos de mes que arribaran l'exercici vinent. tot i que la celebració d'un Consell de Política Fiscal i Financera podria fer variar aquest límit de despesa i de desviament pressupostari. El cert, però, és que aquesta reunió no està convocada i res fa preveure que arribi, motiu pel qual les transferències anunciades per Montoro semblen certificar que la millora econòmica no acabarà de traslladar-se en els comptes catalans encara.
En aquest sentit, fonts de la Generalitat denuncien que la pràctica sistemàtica de l'executiu central de calcular a la baixa la previsió d'ingressos impedeix al Govern rebre els recursos que li pertocarien cada any per incrementar la despesa social i activar l'economia, mentre que són quantitats de què Montoro pot disposar durant 24 mesos a interès zero. "Estem finançant el dèficit de l'Estat", denuncia un portaveu de la conselleria, que recorda que aquests són part dels recursos que després el govern espanyol utilitza per prestar a Catalunya amb un interès determinat a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA).
Finances sanejades gràcies a la pròrroga
Sigui com sigui, la despesa de què disposaran els departaments sí que creixerà respecte els pressupostos del 2015 i la pròrroga del 2016, ja que, en els comptes que van caure abans d'iniciar el tràmit parlamentari, els recursos per a les conselleries creixien quasi 1.270 milions d'euros. La situació de pròrroga, de fet, provoca ara que bona part d'aquesta quantitat es destini a eixugar deute i frenar el dèficit. Així, segons la última informació remesa a Montoro, en cumpliment de la condicionalitat del FLA, la Generalitat gaudia l'agost d'un superàvit de 783 milions, mentre que el mateix mes del 2015 tenia un dèficit de 2.250 milions.
D'aquesta manera, Junqueras no podrà seduir la CUP perquè aquest cop doni suport als pressupostos amb un augment generalitzat de les partides en relació al projecte fallit del 2016, però igualment confia que els anticapitalistes els votin. El Govern, de fet, veu marge per fer "gestos" per acontentar-los, per bé que les seves reivindicacions se centren en reclamar un gir en polítiques educatives, partides per al referèndum i el procés constituent, i increments fiscals a les rendes elevades.