Unes 80.000 persones fan costat als electes perseguits i mostren fermesa davant l'Estat

Nova demostració de força de l'independentisme, que ha aconseguit reunir unes 80.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, contra la judicialització del procés i la persecució d'electes catalans que han omplert l'avinguda de Maria Cristina fins i tot mitja hora abans que comencés l'acte, organitzat per l'ANC, Òmnium i l'AMI. Un èxit que ja es preveia arran de l'arribada de més de 170 autocars, carregats també amb estelades que no han deixat d'onejar entre parlaments i cançons. Al final, fins i tot ha calgut tallar la plaça d'Espanya davant la gran afluència de concentrats.

L'acte ha estat conduït pel cantant de Lax'n'Busto, Salva Racero, que ha instat a "defensar els nostres drets de forma pacífica però ferma" i per aconseguir "un país on cap dret fonamental sigui perseguit, on els electes puguin treballar pels drets de tothom, en definitiva, volem poder treballar per un futur millor per a tothom". "La nostra revolució democràtica es produirà, sense violència ni venjança, sense ciutadans de primera o segona, aconseguirem la República catalana!", ha clamat.
 "No tenim por, no tindrem mai por", ha avisat el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, que ha apuntat que no deixaran sol "cap electe perseguit per un estat impropi". Igualment, ha alertat que "ens volen dividits", però "no tindran prou recursos per silenciar el clam de tot un poble" i ha instat a mantenir la unitat del sobiranisme davant l'Estat. "Mantingueu el sentit d'estat, estigueu a l'alçada d'aquest moment històric", ha demanat als electes sobiranistes i, per la banda de la ciutadania, ha reclamat a que estiguin "units, alegres i combatius, comença l'hora de la mobilització permanent". I és que les impugnacions de lleis per part del govern espanyol, ha avisat, és una qüestió que "no va de banderes, sinó de defensar els drets més bàsics".

En aquesta línia, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha asseverat que "no hi ha revolució democràtica al món més gran que la nostra" i que "el moment de la veritat arriba sempre". Per això, ha avisat que els catalans no restaran "indiferents" davant els processos dels electes sobiranistes, sinó que "caminarem tots junts i mai més sols, creiem en la unitat, en la democràcia i guanyarem el referèndum". "Sortirem novament al carrer quan calgui, on calgui i els dies que calgui", ha avançat Sànchez.
 
Al seu torn, la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras ha subratllat que el procés "ha estat un camí llarg, però estem a la recta final", tot i que "l'Estat ha intensificat el seu joc brut per aturar-nos", fins al punt que ha denunciat que "no hi ha separació de poders, no hi ha llibertat d'expressió en aquest país". "No permetrem que ataquin els nostres càrrecs electes i les nostres institucions, quan ataquen a un, ataquen a tots!", ha asseverat, que ha recordat que fins a 407 institucions catalanes, majoritàriament ajuntaments, tenen procediments oberts.

En la conducció de l'acte, han acompanyat Salva Racero els actors Mercè Martínez, Pep Ferrer i Marc Martínez, mentre que la música l'ha posada Marcel Casellas, junt a Toni Rocosa i Alfons Rojo. A l'inici, s'han enumerat les lleis suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional i els electes catalans pendents de jufici, els quals han pujat a l'escenari al final, mentre sonava la cançó "Llença't", de Lax'n,'Busto, i tot seguit Els Segadors. A l'inici, s'ha cantat un clàssic de Lluís Llach, "L'Estaca".
Entre els electes perseguits que han assistit a l'acte hi havia la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega, els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau, membres de l'equip de govern de Badalona com l'alcaldessa, Dolors Sabater, o els tintents d'alcalde Oriol Lladó i José Téllez, l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, o el regidor de Vic Joan Coma.

Així mateix, els feien costat representants dels partits. Per part del PDECat, hi havia la consellera de la Presidència, Neus Munté, la coordinadora general del partit, Marta Pascal, el coordinador organitzatiu, David Bonvehí, el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, o el líder del grup de senadors, Josep Lluís Cleries. Per part d'ERC, hi han assistit el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, la secretària general del partit, Marta Rovira, el portaveu, Sergi Sabrià, diputats del Parlament i el Congrés, el líder dels senadors, Santi Vidal, o el líder a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch. Igualment, també hi eren els diputats de la CUP Albert Botran i Gabriela Serra, així com alguns "comuns" com els tinents d'alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello i Jaume Asens, o el president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell. A més de Junqueras i Munté, hi havia altres consellers presents, com Raül Romeva, Meritxell Borràs, Santi Vila, Meritxell Serret, Toni Comín i Dolors Bassa.
 
Abans de la concentració, Forcadell ha afirmat que no contempla que se la inhabiliti, ja que, "en democràcia, qui posa i treu presidents del Parlament són els diputats" i, per això, només contempla plegar "quan hi hagi unes altres eleccions i els diputats elegeixin un altre president", i ha defensat que el que ella va fer va ser "defensar la sobirania del Parlament i el dret d'expressió i de participació".

Igualment, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha sumat des de la distància a la concentració, ja que estava a Amer (Selva), el seu poble natal, que l'ha nomenat fill predilecte i l'ha distingit amb la medalla d'or. Des d'allí, ha afirmat que "on hi hagi un demòcrata a Catalunya, hi haurà també una veu que s'alçarà clara contra la deriva i la pulsió antidemocràtica del govern central" i ha garantit que el poble català "decidirà lliurement a les urnes" quin vol que sigui el seu futur i el seu "vincle amb Espanya" en referèndum.

Un acte dedicat a Mariano Rajoy

Així mateix, Artur Mas ha subratllat que el PDECat i les institucions catalanes es deixaran "la pell al servei de la llibertat, del progrés i del benestar del país, obeint el mandat del poble de Catalunya" i agraït el suport cap a aquells "que ens l'hem jugada en moments clau i els que al seu moment i ara hem posat la cara a primera línia". "La democràcia és el nostre nord, no callaran la veu del poble de Catalunya, amb la mà al cor dediquem aquesta manifestació al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy", ha apuntat Homs, mentre que Rigau ha assenyalat que la concentració "recorda que la democràcia inclou la llibertat d’expressió". Finalment, Ortega recorda que "sonar la veu al poble era un mandat democràtic i avui la gent ha tornat a respondre".

En aquesta línia, Neus Munté ha assenyalat que la concentració evidencia que els càrrecs electes no estan sols i evidencia el suport "cívic" dels ciutadans al repte "importantíssims i compartit" de les institucions "que és tirar endavant el procés cap a la independència". L'acte, a més, exemplifica "el millor contrast entre la decadència d'un sistema polític, l'espanyol, que persegueix la democràcia, i unes institucions, les catalanes, que la defensen", i afirma que "qualsevol demòcrata de veritat s'ha de sentir interpel·lat" per totes les "persecucions" dels càrrecs electes, la llibertat d'expressió, els membres d'un govern que ha contribuir a posar les urnes, "i la persecució del funcionament normal del nostre Parlament sobirà".

Al seu torn, Marta Rovira ha advertit que els republicans seran "a totes les places i carrers que calgui per donar suport als càrrecs electes que defensen la democràcia" i, en aquest sentit, ha assegurat que faran costat a "tothom que doni suport al mandat del 27s que és legal".

La CUP apunta al departament d'Interior, no als Mossos

Per part de la CUP, Montse Venturós ha assenyalat que "la repressió de l'Estat no és nova, fa dècades i segles que dura, però ara és un moment on s'ha fet un pas més i nosaltres defensem la desobediència com una eina política per avançar i qüestionar aquesta legalitat espanyola", mentre que el regidor de Capgirem Vic Joan Coma ha afirmat que espera ser detingut, ja que seguirà sense anar a declarar de manera voluntària, i ha denunciat que a Espanya "no hi ha separació de poders". Sobre el paper dels Mossos d'Esquadra en tota aquesta polèmica, s'han apressat a treure pressió sobre la policia catalana. "Encara que sembli una voluntat de vincular el funcionariat amb una qüestió política, no estem demanant res als Mossos sinó a la conselleria d'Interior", ha assegurat Venturós, que s'ha preguntat: "Quins passos vol seguir en els propers mesos, perquè hi haurà un referèndum el 2017 i s'haurà de desobeir tard o d'hora". "No estem apel·lant als Mossos d’Esquadra com a treballadors sinó directament a responsabilitats polítiques. Cal que donin la cara", ha conclòs.

Finalment, José Téllez ha avisat que "el que està en joc no és la independència o el referèndum sinó la mateixa democràcia". "La manipulació de la justícia espanyola per part d'alguns partits polítics per atacar els ajuntaments catalans posa en escac l'autonomia dels consistoris per poder fer les seves polítiques", ha lamentat el tinent d’alcalde badaloní, que considera que "la justícia espanyola hauria d’indignar qualsevol demòcrata", pel fet que "està atacant els càrrecs electes i els ajuntaments pel simple fet de posar banderes al balcó, per declaracions en ple, per donar aprovació de mocions o per pactes per poder treballar en dies festius".