09
de febrer
de
2017, 19:00
Actualitzat:
10
de febrer,
9:47h
Arriba el moment decisiu. Podem es juga aquest cap de setmana a Vistalegre 2 el seu futur, la política que marcarà el rumb de la formació durant els tres pròxims anys. Dos projectes, dos equips i dos lideratges pugnen per intentar imposar la seva visió de partit, amb el permís del sector anticapitalista. Per a Pablo Iglesias aquest congrés ha de ser de refundació mentre que per a Íñigo Errejón ha de ser un congrés constituent. Rupturisme o reformisme, mantenir un peu a la lluita del carrer o centrar-se en la feina institucional per sumar suports del centre ideològic. Després de mesos de batalla airejada als mitjans de comunicació, Podem ha de decidir què vol ser, com ho vol fer i amb quins lideratges. Si s'imposa el projecte d'Iglesias, encara que sigui per la mínima, seguirà sent ell el secretari general. Si, per contra, és el full de ruta d'Errejón el que acaba guanyant, Iglesias no seguirà sent el líder malgrat que el seu actual número dos no li disputa el càrrec.
Després de tres anys de ser, en paraules dels seus propis dirigents, una "màquina de guerra electoral" que ha pivotat en l'hiperlideratge d'Iglesias, la formació lila ha de fer endreça a casa i afrontar un procés de maduració. Fins ara no hi ha hagut temps per a la reflexió profunda i pausada. Primer van ser les eleccions europees, després les municipals i finalment les dues convocatòries de les generals. El cop moral de veure com l'horitzó del sorpasso al PSOE es feia a miques i que l'assalt als cels no era possible a curt termini va fer aflorar les diferències que havien quedat soterrades per la necessitat d'estar en campanya electoral de forma permanent.
I és que, si bé Podem ha aconseguit capitalitzar bona part del descontentament d'una societat colpejada per la crisi, la força no ha estat suficient per desplaçar el PSOE com a primer partit de l'esquerra. Ni tan sols tenint en compte que els socialistes estan més dèbils que mai i travessen la seva pitjor crisi. Com ocupar l'espai ideològic que deixen vacant després de la investidura de Mariano Rajoy és el que està en discussió. Va ser el desembre passat quan les diferències de projecte entre Iglesias i Errejón van esclatar de forma incontrolada. Des d'aleshores, i malgrat les crides reiterades a rentar els draps bruts a casa, la pugna ha anat in crescendo.
Les principals candidatures en joc
Vistalegre 2 serà un termòmetre de la força que té cada sector dins del partit. Iglesias es presenta amb un projecte batejat com a Podem per a totes, el d'Errejón es diu Recuperar la il·lusió. Encara hi ha un tercer en discòrdia, la proposta dels anticapitalistes de l'eurodiputat Miguel Urbán, que han declinat aliar-se amb un dels dos principals líders i defensar la seva proposta en solitari.
Tots els sectors presenten una proposta d'equips i només un, Iglesias, es presenta a secretari general. Val a dir que el diputat andalús Juan Moreno Yagüe sí que està disposat a disputar-li el càrrec -si més no, per tenir l'oportunitat d'exposar les seves idees- i resta per veure si algun dels grans sectors li acaba donant suport per fer contrapès a Iglesias. En aquests moments hi ha, segons expliquen fonts de Podem, una àrdua batalla per qui serà el número dos tenint en compte que Iglesias està en lleuger avantatge. L'equip d'Errejón no vol perdre posicions i capacitat d'influència, mentre que l'entorn d'Iglesias vol catapultar la diputada Irene Montero com a número dos i garantir-se així un major control del partit.
Els més de 450.000 inscrits a Podem ja estan votant des del dia 4 i fins dissabte al migdia quin equip i projecte prefereixen. Sigui com sigui, tot apunta que Vistalegre 2 serà només el partit d'anada. Un cop quedi clara quina és la correlació de forces i es visualitzi si Iglesias revalida o no el càrrec, caldrà configurar la direcció. Els anticapitalistes tindran la clau per donar majories en qüestions com l'estratègia -punt en el qual s'apropen més a Iglesias- o a l'organització -un àmbit en el qual hi ha més entesa amb el sector d'Errejón-.
La diferència de projectes: prioritzar el carrer o les institucions
El principal camp de batalla se situa en les formes que Podem ha de seguir a l'hora d'exercir com a oposició i a quin públic adreçar-se. Després de l'intent frustrat de ser el partit referent de l'esquerra a les passades eleccions, Iglesias és partidari de burxar en les contradiccions del govern del PP i d'abonar la idea que el conflicte i la desobediència institucional poden ser eina de canvi. Vol que Podem es visualitzi com l'autèntica oposició ara que el PSOE ha entrat en una dinàmica d'acords amb els populars i que ho faci amb un peu al carrer. En això s'aproxima als anticapitalistes liderats per l'eurodiputat Miguel Urbán i la coordinadora andalusa Teresa Rodríguez.
Errejón, en canvi, defensa que cal entonar un discurs que sedueixi a aquells que dubten que Podem tingui capacitat per governar i fer-ho amb formes que no generin anticossos, que foragiti la por per aconseguir quallar en l'espai de centre. Per fer-ho, considera clau centrar esforços en el paper que exerceixen a les institucions.
La descentralització del partit
El sistema organitzatiu de Podem també està en discussió. Errejón defensa un funcionament del partit més federal i descentralitzat, i que atorgui més autonomia als consells ciutadans autonòmics, mentre que Iglesias vol mantenir un sistema més centralista que li permeti tenir incidència sobre els seus socis territorials. En els òrgans de representació estatals, per exemple, no s'estableix un mecanisme de proporcionalitat perquè tots els territoris s'hi sentin representats i Madrid acaba acaparant la cúpula. El número dos de Podem sosté que cal aplicar de portes endins el reconeixement a la plurinacionalitat que es pregona de portes enfora. En el cas concret de Catalunya, per exemple, Errejón defensa que s'estableixi una relació "confederal" amb el nou partit dels comuns. Iglesias, en canvi, vol assegurar-se que pot seguir tenint-hi influència.
La relació amb IU
També es produeixen discrepàncies sobre quina és la relació que ha de mantenir Podem amb IU després d'haver-se presentat en coalició com a Units Podem a les eleccions del 26-J. Iglesias advoca perquè aquesta aliança vagi més enllà i Errejón creu que s'ha de circumscriure a l'activitat conjunta al Congrés. De fet, aquestes diferències ja es van manifestar abans dels darrers comicis quan es va obrir el debat sobre si el fet que les dues formacions es presentessin conjuntament suposaria guanyar o perdre vots.
Després de tres anys de ser, en paraules dels seus propis dirigents, una "màquina de guerra electoral" que ha pivotat en l'hiperlideratge d'Iglesias, la formació lila ha de fer endreça a casa i afrontar un procés de maduració. Fins ara no hi ha hagut temps per a la reflexió profunda i pausada. Primer van ser les eleccions europees, després les municipals i finalment les dues convocatòries de les generals. El cop moral de veure com l'horitzó del sorpasso al PSOE es feia a miques i que l'assalt als cels no era possible a curt termini va fer aflorar les diferències que havien quedat soterrades per la necessitat d'estar en campanya electoral de forma permanent.
I és que, si bé Podem ha aconseguit capitalitzar bona part del descontentament d'una societat colpejada per la crisi, la força no ha estat suficient per desplaçar el PSOE com a primer partit de l'esquerra. Ni tan sols tenint en compte que els socialistes estan més dèbils que mai i travessen la seva pitjor crisi. Com ocupar l'espai ideològic que deixen vacant després de la investidura de Mariano Rajoy és el que està en discussió. Va ser el desembre passat quan les diferències de projecte entre Iglesias i Errejón van esclatar de forma incontrolada. Des d'aleshores, i malgrat les crides reiterades a rentar els draps bruts a casa, la pugna ha anat in crescendo.
Les principals candidatures en joc
Vistalegre 2 serà un termòmetre de la força que té cada sector dins del partit. Iglesias es presenta amb un projecte batejat com a Podem per a totes, el d'Errejón es diu Recuperar la il·lusió. Encara hi ha un tercer en discòrdia, la proposta dels anticapitalistes de l'eurodiputat Miguel Urbán, que han declinat aliar-se amb un dels dos principals líders i defensar la seva proposta en solitari.
Tots els sectors presenten una proposta d'equips i només un, Iglesias, es presenta a secretari general. Val a dir que el diputat andalús Juan Moreno Yagüe sí que està disposat a disputar-li el càrrec -si més no, per tenir l'oportunitat d'exposar les seves idees- i resta per veure si algun dels grans sectors li acaba donant suport per fer contrapès a Iglesias. En aquests moments hi ha, segons expliquen fonts de Podem, una àrdua batalla per qui serà el número dos tenint en compte que Iglesias està en lleuger avantatge. L'equip d'Errejón no vol perdre posicions i capacitat d'influència, mentre que l'entorn d'Iglesias vol catapultar la diputada Irene Montero com a número dos i garantir-se així un major control del partit.
Els més de 450.000 inscrits a Podem ja estan votant des del dia 4 i fins dissabte al migdia quin equip i projecte prefereixen. Sigui com sigui, tot apunta que Vistalegre 2 serà només el partit d'anada. Un cop quedi clara quina és la correlació de forces i es visualitzi si Iglesias revalida o no el càrrec, caldrà configurar la direcció. Els anticapitalistes tindran la clau per donar majories en qüestions com l'estratègia -punt en el qual s'apropen més a Iglesias- o a l'organització -un àmbit en el qual hi ha més entesa amb el sector d'Errejón-.
Els indignats, a la Plaça de Catalunya Foto: ACN
La diferència de projectes: prioritzar el carrer o les institucions
El principal camp de batalla se situa en les formes que Podem ha de seguir a l'hora d'exercir com a oposició i a quin públic adreçar-se. Després de l'intent frustrat de ser el partit referent de l'esquerra a les passades eleccions, Iglesias és partidari de burxar en les contradiccions del govern del PP i d'abonar la idea que el conflicte i la desobediència institucional poden ser eina de canvi. Vol que Podem es visualitzi com l'autèntica oposició ara que el PSOE ha entrat en una dinàmica d'acords amb els populars i que ho faci amb un peu al carrer. En això s'aproxima als anticapitalistes liderats per l'eurodiputat Miguel Urbán i la coordinadora andalusa Teresa Rodríguez.
Errejón, en canvi, defensa que cal entonar un discurs que sedueixi a aquells que dubten que Podem tingui capacitat per governar i fer-ho amb formes que no generin anticossos, que foragiti la por per aconseguir quallar en l'espai de centre. Per fer-ho, considera clau centrar esforços en el paper que exerceixen a les institucions.
La descentralització del partit
El sistema organitzatiu de Podem també està en discussió. Errejón defensa un funcionament del partit més federal i descentralitzat, i que atorgui més autonomia als consells ciutadans autonòmics, mentre que Iglesias vol mantenir un sistema més centralista que li permeti tenir incidència sobre els seus socis territorials. En els òrgans de representació estatals, per exemple, no s'estableix un mecanisme de proporcionalitat perquè tots els territoris s'hi sentin representats i Madrid acaba acaparant la cúpula. El número dos de Podem sosté que cal aplicar de portes endins el reconeixement a la plurinacionalitat que es pregona de portes enfora. En el cas concret de Catalunya, per exemple, Errejón defensa que s'estableixi una relació "confederal" amb el nou partit dels comuns. Iglesias, en canvi, vol assegurar-se que pot seguir tenint-hi influència.
Pablo Iglesias i Ada Colau a l'acte d'En Comú Podem a Bellvitge. Foto: José M. Gutiérrez
La relació amb IU
També es produeixen discrepàncies sobre quina és la relació que ha de mantenir Podem amb IU després d'haver-se presentat en coalició com a Units Podem a les eleccions del 26-J. Iglesias advoca perquè aquesta aliança vagi més enllà i Errejón creu que s'ha de circumscriure a l'activitat conjunta al Congrés. De fet, aquestes diferències ja es van manifestar abans dels darrers comicis quan es va obrir el debat sobre si el fet que les dues formacions es presentessin conjuntament suposaria guanyar o perdre vots.