09
de febrer
de
2017, 19:00
Actualitzat:
10
de febrer,
9:48h
Poques sorpreses s’esperen del XVIII congrés del PP, que comença aquest divendres. Els populars celebren el seu conclave en el millor moment des de les eleccions del 20-D, quan la formació va perdre la majoria absoluta i es va entrar en una època de provisionalitat. El congrés s’ha anat ajornant fins que s’ha pogut formar govern. Mariano Rajoy ha demostrat una altra vegada que sap administrar els temps i, una cosa important, ha tingut sort, amb una esquerra dividida que ha deixat escapar una oportunitat d’or. L’actual president del govern i del PP serà reelegit dissabte com a líder de la formació.
El congrés del PP vol lluir seguretat, sense deixar marge a la incertesa. Estabilitat és la paraula preferida de Rajoy. Molt més quan la trobada popular ha vingut precedida del congrés de Ciutadans, on tot i confirmar-se el lideratge d’Albert Rivera, la formació taronja ha fet una nova giragonsa i s’ha abraçat definitivament al liberalisme. I arriba "acompanyada" d’un congrés de Podem que ho serà tot menys tranquil.
El gran absent: José María Aznar
L'ex-president espanyol José María Aznar no serà al congrés i ha renunciat a la presidència d’honor del partit. Això sol hauria estat un factor de desestabilització en qualsevol altre moment, però l’absència es produeix quan Rajoy ha recuperat el control de la situació en la política espanyola, roman a la Moncloa i, per tant, tothom li riu les gràcies dins del partit. Els díscols, o no hi van o resten muts.
La incògnita per desvetllar: Cospedal
Tothom dona per feta la continuïtat de María Dolores de Cospedal a la secretaria general del partit, tot i ser, alhora, ministra de Defensa. Apartar-la trastocaria els equilibris de poder intern en la formació. El repartiment de funcions entre una Soraya Sáenz de Santamaría com a dona forta del Govern i una Cospedal manant a Génova ha funcionat malgrat les tensions entre totes dues, que només han confirmat la condició de Rajoy com a número u indiscutible.
Malgrat això, hi ha pressions contra Cospedal. I no venen només de l’entorn de la vicepresidenta. Entre alguns barons regionals també es respira incomoditat per l’acumulació de càrrecs de la número dos, que és alhora diputada per Toledo i presidenta del PP a Castella-la Manxa.
Un ascens per a Martínez Maíllo?
Una incògnita és també si hi haurà canvis en les vicesecretaries. N’hi ha cinc i a cada un d’ells se li ha encomanat la coordinació d’una ponència: Fernando Martínez Maíllo (política i estatuts), Javier Maroto (social), Andrea Levy (educació i cultura), Javier Arenas (economia i organització territorial) i Pablo Casado (Europa i el paper d’Espanya al món). De tots ells, qui apareix com a més fort a les portes del congrés és Martínez Maíllo. És l’home de l’organització i a Génova s’elogia el seu coneixement dels intestins del partit. El seu nom ha corregut força per ocupar el càrrec de coordinador general, si finalment es crea, en cas que Cospedal mantingui la secretaria. El coordinador duria el dia a dia de Génova.
També s’ha especulat amb la possible retirada de Javier Arenas, que en tot cas estaria pactada amb Rajoy. Arenas és un incombustible, un home que ha mogut molts fils, i encara els mou, en el PP, des del control que exerceix de l’organització andalusa. La seva sortida d’escena seria un gran esdeveniment. Però tot són especulacions.
El nom d’Alfonso Alonso circula també i té partidaris. L’ex-ministre de Sanitat va deixar el govern per concórrer a les eleccions d’Euskadi, el que tothom va considerar un sacrifici d’aquells que s’han de pagar. Ningú s’imagina Alonso fora del nucli de poder a Madrid durant molt de temps. La seva candidatura a la secretaria general ha estat avaluada en algun moment. Però la seva proximitat amb Sáenz de Santamaría, que ja és prou forta al govern, ho dificulta ara per ara.
La maternitat subrogada, l’únic debat
Amb la consigna d’unitat per davant de tot i cohesió al voltant de Rajoy, només s’ha produït debat intern entorn temes de moral i valors. S’han presentat esmenes a la ponència social dirigida per Javier Maroto, que reclamen endurir la legislació sobre avortament i no legalitzar la maternitat subrogada. En la mateixa línia, un grup de militants ha presentat una esmena a la ponència política i d’estatuts per reclamar el vot de consciència en temes de moral familiar. Luis Peral, ex-diputat a l’Assemblea de Madrid, és un dels portaveus d’aquest sector més conservador.
“Tradicionalistes” i “liberals” mantenen un pols suau. El preàmbul de la ponència política inclou una referència a l’humanisme cristià que alguns voldrien explicitar en l’articulat. Aquest cop, però, ningú creu que Cristina Cifuentes, la presidenta madrilenya, faci com en el congrés del 2012, quan va defensar eliminar tota terminologia al cristianisme en els documents del partit.
El que sí que ha fet Cifuentes és mostrar-se a favor de legalitzar la maternitat subrogada. Li ha donat suport el gallec Núñez Feijóo. Aquest debat ha permès que el congrés generés alguna polèmica, però ara toca posar fi a les discussions. La direcció està abocada en les darreres hores per evitar que s’escenifiqui cap divisió en el ple. Setmanes abans del congrés, la direcció ja va arribar a un acord amb Cifuentes sobre primàries, que es podran celebrar en els congressos locals i regionals. Per elegir el president del PP es farà un sistema de dues voltes. En una primera, votaran tots els militants per elegir els compromissaris i seran aquests els que elegiran el líder del partit.
Tret de sortida cap als congressos regionals
“El més important d’aquest congrés serà el que vindrà després”, diu un veterà del partit. El congrés nacional, amb la pau interna assolida, serà una gran escenificació. Tot seguit, tindran lloc els congressos regionals que mostraran la correlació de forces en moltes organitzacions: al País Valencià, on el PP s’ha de reconstruir literalment; a Galícia, on Núñez Feijóo té la seva base de llançament; a Madrid, amb una Cifuentes amb aspiracions; i a Castella-Lleó, on l’imbatible Juan Vicente Herrera comença a fer-se gran i no té successor clar.
El PP català, pendent del congrés
El PP de Catalunya celebrarà el seu congrés el 25 i 26 de març. Hi ha acord en la direcció catalana de no tractar res sobre els canvis en la cúpula fins que no hagi passat el congrés nacional. En l’entorn de Xavier García Albiol se subratlla la bona sintonia amb Cospedal, a qui es vol veure altre cop davant de la secretaria general. Després dels regionals, vindran els congressos provincials. En el cas del PP català, el de Barcelona serà important.
El congrés del PP vol lluir seguretat, sense deixar marge a la incertesa. Estabilitat és la paraula preferida de Rajoy. Molt més quan la trobada popular ha vingut precedida del congrés de Ciutadans, on tot i confirmar-se el lideratge d’Albert Rivera, la formació taronja ha fet una nova giragonsa i s’ha abraçat definitivament al liberalisme. I arriba "acompanyada" d’un congrés de Podem que ho serà tot menys tranquil.
El gran absent: José María Aznar
L'ex-president espanyol José María Aznar no serà al congrés i ha renunciat a la presidència d’honor del partit. Això sol hauria estat un factor de desestabilització en qualsevol altre moment, però l’absència es produeix quan Rajoy ha recuperat el control de la situació en la política espanyola, roman a la Moncloa i, per tant, tothom li riu les gràcies dins del partit. Els díscols, o no hi van o resten muts.
María Dolores de Cospedal, en una imatge d'arxiu. Foto: Flickr PP
La incògnita per desvetllar: Cospedal
Tothom dona per feta la continuïtat de María Dolores de Cospedal a la secretaria general del partit, tot i ser, alhora, ministra de Defensa. Apartar-la trastocaria els equilibris de poder intern en la formació. El repartiment de funcions entre una Soraya Sáenz de Santamaría com a dona forta del Govern i una Cospedal manant a Génova ha funcionat malgrat les tensions entre totes dues, que només han confirmat la condició de Rajoy com a número u indiscutible.
Malgrat això, hi ha pressions contra Cospedal. I no venen només de l’entorn de la vicepresidenta. Entre alguns barons regionals també es respira incomoditat per l’acumulació de càrrecs de la número dos, que és alhora diputada per Toledo i presidenta del PP a Castella-la Manxa.
Un ascens per a Martínez Maíllo?
Una incògnita és també si hi haurà canvis en les vicesecretaries. N’hi ha cinc i a cada un d’ells se li ha encomanat la coordinació d’una ponència: Fernando Martínez Maíllo (política i estatuts), Javier Maroto (social), Andrea Levy (educació i cultura), Javier Arenas (economia i organització territorial) i Pablo Casado (Europa i el paper d’Espanya al món). De tots ells, qui apareix com a més fort a les portes del congrés és Martínez Maíllo. És l’home de l’organització i a Génova s’elogia el seu coneixement dels intestins del partit. El seu nom ha corregut força per ocupar el càrrec de coordinador general, si finalment es crea, en cas que Cospedal mantingui la secretaria. El coordinador duria el dia a dia de Génova.
També s’ha especulat amb la possible retirada de Javier Arenas, que en tot cas estaria pactada amb Rajoy. Arenas és un incombustible, un home que ha mogut molts fils, i encara els mou, en el PP, des del control que exerceix de l’organització andalusa. La seva sortida d’escena seria un gran esdeveniment. Però tot són especulacions.
El nom d’Alfonso Alonso circula també i té partidaris. L’ex-ministre de Sanitat va deixar el govern per concórrer a les eleccions d’Euskadi, el que tothom va considerar un sacrifici d’aquells que s’han de pagar. Ningú s’imagina Alonso fora del nucli de poder a Madrid durant molt de temps. La seva candidatura a la secretaria general ha estat avaluada en algun moment. Però la seva proximitat amb Sáenz de Santamaría, que ja és prou forta al govern, ho dificulta ara per ara.
La maternitat subrogada, l’únic debat
Amb la consigna d’unitat per davant de tot i cohesió al voltant de Rajoy, només s’ha produït debat intern entorn temes de moral i valors. S’han presentat esmenes a la ponència social dirigida per Javier Maroto, que reclamen endurir la legislació sobre avortament i no legalitzar la maternitat subrogada. En la mateixa línia, un grup de militants ha presentat una esmena a la ponència política i d’estatuts per reclamar el vot de consciència en temes de moral familiar. Luis Peral, ex-diputat a l’Assemblea de Madrid, és un dels portaveus d’aquest sector més conservador.
“Tradicionalistes” i “liberals” mantenen un pols suau. El preàmbul de la ponència política inclou una referència a l’humanisme cristià que alguns voldrien explicitar en l’articulat. Aquest cop, però, ningú creu que Cristina Cifuentes, la presidenta madrilenya, faci com en el congrés del 2012, quan va defensar eliminar tota terminologia al cristianisme en els documents del partit.
El que sí que ha fet Cifuentes és mostrar-se a favor de legalitzar la maternitat subrogada. Li ha donat suport el gallec Núñez Feijóo. Aquest debat ha permès que el congrés generés alguna polèmica, però ara toca posar fi a les discussions. La direcció està abocada en les darreres hores per evitar que s’escenifiqui cap divisió en el ple. Setmanes abans del congrés, la direcció ja va arribar a un acord amb Cifuentes sobre primàries, que es podran celebrar en els congressos locals i regionals. Per elegir el president del PP es farà un sistema de dues voltes. En una primera, votaran tots els militants per elegir els compromissaris i seran aquests els que elegiran el líder del partit.
Tret de sortida cap als congressos regionals
“El més important d’aquest congrés serà el que vindrà després”, diu un veterà del partit. El congrés nacional, amb la pau interna assolida, serà una gran escenificació. Tot seguit, tindran lloc els congressos regionals que mostraran la correlació de forces en moltes organitzacions: al País Valencià, on el PP s’ha de reconstruir literalment; a Galícia, on Núñez Feijóo té la seva base de llançament; a Madrid, amb una Cifuentes amb aspiracions; i a Castella-Lleó, on l’imbatible Juan Vicente Herrera comença a fer-se gran i no té successor clar.
El PP català, pendent del congrés
El PP de Catalunya celebrarà el seu congrés el 25 i 26 de març. Hi ha acord en la direcció catalana de no tractar res sobre els canvis en la cúpula fins que no hagi passat el congrés nacional. En l’entorn de Xavier García Albiol se subratlla la bona sintonia amb Cospedal, a qui es vol veure altre cop davant de la secretaria general. Després dels regionals, vindran els congressos provincials. En el cas del PP català, el de Barcelona serà important.
Xavier García Albiol amb Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal. Foto: Adrià Costa