Marta Altés: «M'expresso millor amb els dibuixos que parlant»

Sóc un artista, El rei de la casa, No! o Canviem de casa han fet de Marta Altés (Barcelona, 1982) un dels referents de la nova fornada d'il·lustradors catalans. D'estil colorista i empàtic, ens ha acostumat a llibres que tenen la capacitat de fascinar a tothom, tinguis l'edat que tinguis, amb dibuixos que atrapen i que diuen coses, que són tan normals i tan extraordinaris com ho podem ser tots i cadascun de nosaltres. A Blackie Books, la seva editorial de capçalera quan és "a casa", ara publica una nova joia: Petita a la jungla.
 
Abans, però, Marta Altés ha hagut de fer un camí ben llarg. "Encara estic aprenent un munt", confessa, amb un somriure per tots els fruits que ha recollit durant aquests anys. Dissenyadora de formació, és quan acaba la carrera a Eina que tot agafa un nou rumb. "Començo a treballar a The Original Cha Cha, i també amb Juma, un dissenyador reputat de qui vaig aprendre moltes coses". Van ser cinc anys de feina, fins que un curs d'il·lustració ho canvia tot. "Tenia l'espineta clavada i va ser una mena d'o ara o mai".
 
Altés va triar llençar-s'hi, a totes. El primer pas va ser buscar a Google "il·lustració infantil a Anglaterra" i demanar un crèdit al banc. Tot seguit, començar un curs d'il·lustració a Cambridge que durava un any i mig. "Vaig passar molt de temps amb gent que tenien la mateixa passió que jo, a qui li encantaven els dibuixos i els àlbums il·lustrats. Abans d'acabar el curs, anem tots a Bolonya, a la Fira de llibre infantil, i allà presento el llibre No!, que era un treball de classe". Cap de les editorials a qui ensenya l'àlbum mostren interès.
 
La lliçó és no defallir mai en l'intent, perquè l'èxit sempre arriba pel camí de la persistència. Marta Altés segueix enviant còpies del llibre, fins que un exemplar de No! arriba a Child's Play i el publiquen. El darrer semestre del curs és frenètic: després de No! arriba Sóc un artista i El meu avi i una exposició a Londres. "En aquell moment, moltes editorials van mostrar molt d'interès i em vaig acabar decidint per Pan Macmillan. Va ser com entrar a casa", explica. Una mica com la relació que s'estableix, poc després amb Blackie Books, quan l'editor contacta amb ella un dia que ha vist Sóc un artista en anglès.
 
Va ser un amor a primera vista, Marta Altés publica a Blackie Books publica en català i en castellà, cuidant molt el producte. "També em donen la possibilitat de fer tallers amb nens", un fet que resulta clau. "Amb Sóc un artista vam pintar les parets d'una sala gegant que ens van deixar al Poblenou. Va ser un èxit increïble!", recorda. "Potser Sóc un artista sigui el llibre que m'ha donat més alegries. El vaig acabar al curs, el vaig haver de repintar tot, de dalt a baix, i en tinc molt bons records. Venia d'El meu avi, que era més trist i volia fer una cosa més divertida".
 
"Petita a la jungla", una història de tossuderia

Marta Altés confessa un dels secrets de les històries que inventa: "tots els llibres que he fet tenen coses de mi". La vivència i la pròpia personalitat com a matèria primera d'on treure personatges, situacions, emocions i un món deliciós. "Ara bé, el procés de creació dels meus llibres és una mica caos, la veritat, tal com sóc jo", i tal com també passa amb la seva darrera obra, mentre se li escapa el riure. "No sé ben bé com vaig arriba a Petita a la jungla, ha estat una barreja de moltes coses, com sempre". Tot va començar amb un personatge. "Tenia un mico i sabia que volia explicar la història d'algú tan tossut com jo. Crec que la tossuderia és una cosa bona, com la persistència". De mica en mica, el mico es va anar fent més petit i es va acabar convertint en ella mateixa.
 
"El missatge de la història va sortir a base de treballar en aquest personatge. De saber com reaccionaria davant de les coses". Sense voler-ho, ha estat com explicar la seva vida: s'ha de ser valent i prendre decisions, saber que es poden canviar les coses i que has de trobar una manera pròpia de fer-les. En aquest sentit, Altés subratlla que el missatge pedagògic no ve dirigit: "em surt de manera molt lliure i espontània. En el fons, els meus llibre procuren ser divertits, amb conyes. Són molt meus, també en l'humor".
 
Una identitat definida i ben clara, que potser prové del fet que n'és autora, en tots els sentits, perquè Marta Altés sempre dibuixa i escriu la història, i ho fa directament en anglès. "A Anglaterra és un fet molt més comú que no pas aquí. Quan faig històries, sempre estic dibuixant al mateix temps. Per a mi, el que fa molt especial els àlbums és que el text complementa les imatges, i el mateix a la inversa. El text i la imatge sempre van de la mà".

"El llibre que estic acabant tot just ara és el primer que he il·lustrat per algú altre", explica, amb la il·lusió de tastar nous camins. Es tracta de l'adaptació de Just so stories, de Rudyard Kipling, elaborada per Elli Woollard. Aquesta serà la propera aturada d'un camí ple de convicció. "No sabria viure d'una altra manera –explicita–. M'expresso millor amb els dibuixos que no pas xerrant", mentre esbossa un altre dels somriures que denoten la felicitat d'haver convertit una passió en una feina. Marta Altés i una il·lustració plena d'alegries.