07
d'abril
de
2017, 21:28
Actualitzat:
08
d'abril,
19:53h
Finals de maig. Aquest és el termini que l'independentisme s'ha posat per insistir en la via pactada i posar en marxa el camí exclusivament català cap al referèndum previst per al mes de setembre. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, l'estratègia passa per seguir estenent la mà -formalment- a Madrid amb la voluntat de pactar la consulta vinculant i arrencar, un cop constatada la nul·la voluntat de diàleg de Mariano Rajoy, els preparatius per organitzar el referèndum des del Govern i des del Parlament.
En aquests termes s'ha situat la discussió al llarg de les últimes setmanes en l'estat major del procés, que integren tant l'executiu com els partits i les entitats independentistes. Totes aquestes qüestions ja es dirimeixen pensant en la jornada reivindicativa de Sant Jordi, que el Pacte Nacional pel Referèndum vol convertir en un clam per la consulta acordada. Es repartiran un miler de punts de recollida de signatures, però al mateix temps hi ha entitats -com és el cas de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- que ja han fet saber que tenen intenció d'arrencar el 23 d'abril la campanya pel sí a la independència. L'inici de la campanya unitària, segons diverses fonts, es podria acabar situant a mitjans de maig.
"El que està clar és que no es pot esperar eternament", sostenen alts dirigents sobiranistes consultats. La resolució aprovada per Junts pel Sí i la CUP al debat de política general estableix el setembre com a data límit, i la maquinària governamental treballa per tenir a punt els preparatius de la consulta vinculant a principis de juny. Tot i que l'ambient no acaba de ser plàcid -en privat, dirigents del PDECat i d'ERC s'apunten als uns als altres sobre "manca de compromís" amb el referèndum-, els dos partits mantenen públicament que la consulta vinculant es farà sí o sí. Fins i tot hi ha dirigents nacionalistes -com és el cas de Francesc Homs- que aposten per fer-la abans de l'estiu.
Els entorns de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras sostenen que els dos líders aniran "fins al final", més enllà de les amenaces de l'Estat i les inhabilitacions. L'arquitectura legal de la votació la comanda el vicepresident, però està previst que bona part de les decisions es prenguin de forma col·legiada entre tots els consellers. Aquesta és una qüestió rellevant en la mesura que s'atribueix a diversos membres del Govern -entre els quals Meritxell Borràs (Governació) o Jordi Jané (Interior)- reticències a tirar endavant la maquinària del referèndum sense tenir el permís de l'Estat.
La feina del Pacte
Una de les qüestions que ha condicionat el calendari és el full de ruta del Pacte Nacional pel Referèndum que coordina Joan Ignasi Elena juntament amb set dirigents sobiranistes més que agrupen totes les sensibilitats ideològiques favorables al dret a decidir. En l'última reunió de l'organisme es va acordar la recollida de signatures per Sant Jordi i, de passada, que a finals de maig es faria un acte per "fer balanç" de la feina feta. Els suports recollits el 23 d'abril, sumats a les tasques fetes arreu de l'Estat i a Europa, servirien a Puigdemont per brandar davant Rajoy el suport al referèndum. L'última reunió que van mantenir els dos dirigents va ser l'11 de gener a la Moncloa i només va servir per constatar les diferències existents entre administracions.
La pluralitat del pacte, que integra els comuns i també sindicats i patronals, fa que fins que no acabi els seus treballs no es pugui abordar la via unilateral. Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i principal cara visible de la nova esquerra favorable al referèndum, sosté que no cal posar dates límit i que cal dotar de "garanties" la votació. Junqueras, aquesta setmana, va assenyalar que la data i la pregunta de la consulta es fixarien d'aquí a dos mesos. És un termini que coincideix amb la fi de la via pactada, tot i que formalment se seguirà insistint que l'Estat és a temps de pactar i de negociar els termes en què es desenvoluparia el referèndum.
Els tempos més generosos dels "comuns" contrasten amb la voluntat de la CUP de fixar ja la data i la pregunta de la consulta vinculant. Els anticapitalistes tenen clar que hi ha de figurar "República catalana", una fórmula que compta amb el suport d'ERC, però el PDECat no ho té gens clar i pressiona perquè la tria final sigui "estat independent". Així ho va expressar ahir la coordinadora general dels nacionalistes, que busquen no tornar a quedar situats als extrems de la discussió com ja ha passat amb la investidura d'Artur Mas i amb la negociació dels dos pressupostos -un d'ells, fallit- al Parlament.
La dimensió internacional
Al mateix temps que es treballa en el flanc intern, el Govern ha intensificat en les últimes setmanes l'agenda diplomàtica per explicar el procés sobiranista de portes enfora. El conseller d'Exteriors, Raül Romeva, agafa més avions que mai -alguns d'ells de forma pública, altres de manera més discreta-, i a l'ofensiva s'hi ha afegit Puigdemont. Avui s'ha reunit amb Jimmy Carter, expresident nord-americà, a qui va explicar l'última hora del procés i la resposta judicial de l'Estat. "Volem parlar amb tota aquella gent que té coneixement i expertesa en l’àmbit de la resolució dels conflictes a través de la mediació i el diàleg", va assenyalar el president des d'Atlanta.
"No hem vingut a demanar-los res més que respondre'ls les preguntes que fan i que ens escoltin i això és el que costa que passi a Espanya", ha indicat el dirigent nacionalista, que ha demanat que hi hagi el màxim d'observadors internacionals per la jornada del referèndum. "Cal que puguin garantir que es compleixen les exigències més rigoroses dels estàndards internacionals", ha resumit el president de la Generalitat. Un dels aspectes que més obsessionen el Govern és que el resultat sigui reconegut internacionalment i que pugui aplicar-se més enllà de les traves de l'Estat.
Aquesta tarda, a banda, la Generalitat ha rebut un regal diplomàtic amb qui ningú comptava. François Fillon, candidat de la dreta francesa a les eleccions presidencials del 23 d'abril, ha considerat "xocant" que es negui el dret a decidir del poble de Catalunya, i ha apuntat -en una entrevista a Radio France- que aquesta és una qüestió integrada dins dels valors gals des de la Il·lustració. "Sens dubte que cal certa estabilitat, no posar en qüestió contínuament les fronteres, però hi ha casos on hi ha injustícies tan flagrants que cal posar-hi remei", ha ressaltat Fillon. Arribarà un dia en què la batalla del procés, si el referèndum es fa amb èxit, es dirimirà en instàncies internacionals.
En aquests termes s'ha situat la discussió al llarg de les últimes setmanes en l'estat major del procés, que integren tant l'executiu com els partits i les entitats independentistes. Totes aquestes qüestions ja es dirimeixen pensant en la jornada reivindicativa de Sant Jordi, que el Pacte Nacional pel Referèndum vol convertir en un clam per la consulta acordada. Es repartiran un miler de punts de recollida de signatures, però al mateix temps hi ha entitats -com és el cas de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- que ja han fet saber que tenen intenció d'arrencar el 23 d'abril la campanya pel sí a la independència. L'inici de la campanya unitària, segons diverses fonts, es podria acabar situant a mitjans de maig.
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, durant la reunió del Govern del 7 de març del 2017 Foto: ACN
"El que està clar és que no es pot esperar eternament", sostenen alts dirigents sobiranistes consultats. La resolució aprovada per Junts pel Sí i la CUP al debat de política general estableix el setembre com a data límit, i la maquinària governamental treballa per tenir a punt els preparatius de la consulta vinculant a principis de juny. Tot i que l'ambient no acaba de ser plàcid -en privat, dirigents del PDECat i d'ERC s'apunten als uns als altres sobre "manca de compromís" amb el referèndum-, els dos partits mantenen públicament que la consulta vinculant es farà sí o sí. Fins i tot hi ha dirigents nacionalistes -com és el cas de Francesc Homs- que aposten per fer-la abans de l'estiu.
Els entorns de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras sostenen que els dos líders aniran "fins al final", més enllà de les amenaces de l'Estat i les inhabilitacions. L'arquitectura legal de la votació la comanda el vicepresident, però està previst que bona part de les decisions es prenguin de forma col·legiada entre tots els consellers. Aquesta és una qüestió rellevant en la mesura que s'atribueix a diversos membres del Govern -entre els quals Meritxell Borràs (Governació) o Jordi Jané (Interior)- reticències a tirar endavant la maquinària del referèndum sense tenir el permís de l'Estat.
La feina del Pacte
Una de les qüestions que ha condicionat el calendari és el full de ruta del Pacte Nacional pel Referèndum que coordina Joan Ignasi Elena juntament amb set dirigents sobiranistes més que agrupen totes les sensibilitats ideològiques favorables al dret a decidir. En l'última reunió de l'organisme es va acordar la recollida de signatures per Sant Jordi i, de passada, que a finals de maig es faria un acte per "fer balanç" de la feina feta. Els suports recollits el 23 d'abril, sumats a les tasques fetes arreu de l'Estat i a Europa, servirien a Puigdemont per brandar davant Rajoy el suport al referèndum. L'última reunió que van mantenir els dos dirigents va ser l'11 de gener a la Moncloa i només va servir per constatar les diferències existents entre administracions.
La pluralitat del pacte, que integra els comuns i també sindicats i patronals, fa que fins que no acabi els seus treballs no es pugui abordar la via unilateral. Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i principal cara visible de la nova esquerra favorable al referèndum, sosté que no cal posar dates límit i que cal dotar de "garanties" la votació. Junqueras, aquesta setmana, va assenyalar que la data i la pregunta de la consulta es fixarien d'aquí a dos mesos. És un termini que coincideix amb la fi de la via pactada, tot i que formalment se seguirà insistint que l'Estat és a temps de pactar i de negociar els termes en què es desenvoluparia el referèndum.
Reunió del Pacte Nacional pel Referèndum. Foto: Adrià Costa
Els tempos més generosos dels "comuns" contrasten amb la voluntat de la CUP de fixar ja la data i la pregunta de la consulta vinculant. Els anticapitalistes tenen clar que hi ha de figurar "República catalana", una fórmula que compta amb el suport d'ERC, però el PDECat no ho té gens clar i pressiona perquè la tria final sigui "estat independent". Així ho va expressar ahir la coordinadora general dels nacionalistes, que busquen no tornar a quedar situats als extrems de la discussió com ja ha passat amb la investidura d'Artur Mas i amb la negociació dels dos pressupostos -un d'ells, fallit- al Parlament.
La dimensió internacional
Al mateix temps que es treballa en el flanc intern, el Govern ha intensificat en les últimes setmanes l'agenda diplomàtica per explicar el procés sobiranista de portes enfora. El conseller d'Exteriors, Raül Romeva, agafa més avions que mai -alguns d'ells de forma pública, altres de manera més discreta-, i a l'ofensiva s'hi ha afegit Puigdemont. Avui s'ha reunit amb Jimmy Carter, expresident nord-americà, a qui va explicar l'última hora del procés i la resposta judicial de l'Estat. "Volem parlar amb tota aquella gent que té coneixement i expertesa en l’àmbit de la resolució dels conflictes a través de la mediació i el diàleg", va assenyalar el president des d'Atlanta.
"No hem vingut a demanar-los res més que respondre'ls les preguntes que fan i que ens escoltin i això és el que costa que passi a Espanya", ha indicat el dirigent nacionalista, que ha demanat que hi hagi el màxim d'observadors internacionals per la jornada del referèndum. "Cal que puguin garantir que es compleixen les exigències més rigoroses dels estàndards internacionals", ha resumit el president de la Generalitat. Un dels aspectes que més obsessionen el Govern és que el resultat sigui reconegut internacionalment i que pugui aplicar-se més enllà de les traves de l'Estat.
Puigdemont s'ha reunit amb Jimmy Carter a Atlanta Foto: @diplocat
Aquesta tarda, a banda, la Generalitat ha rebut un regal diplomàtic amb qui ningú comptava. François Fillon, candidat de la dreta francesa a les eleccions presidencials del 23 d'abril, ha considerat "xocant" que es negui el dret a decidir del poble de Catalunya, i ha apuntat -en una entrevista a Radio France- que aquesta és una qüestió integrada dins dels valors gals des de la Il·lustració. "Sens dubte que cal certa estabilitat, no posar en qüestió contínuament les fronteres, però hi ha casos on hi ha injustícies tan flagrants que cal posar-hi remei", ha ressaltat Fillon. Arribarà un dia en què la batalla del procés, si el referèndum es fa amb èxit, es dirimirà en instàncies internacionals.