14
de març
del
2017
Actualitzat
el
15
de març
a les
20:34h
De la fase dels anuncis i la feina discreta al tram decisiu decisiu dels fets i la celebració del referèndum. El punt de no retorn. Així és com es planteja un sector de l'independentisme una data tan assenyalada com la de Sant Jordi. En aquest sentit, segons ha pogut saber NacióDigital, els partits i entitats sobiranistes ja estan tractant els detalls de la convocatòria d'un gran acte a finals d'abril i, en concret, pels volts del dia 23. El referèndum en seria l'element central.
Coincidiria amb els plans del Pacte Nacional pel Referèndum -que va plantejar alguna mobilització per aquelles dates-, però el cert és que els partits i entitats encara estan discutint-ne el format i, sobretot, el missatge concret en la taula de forces independentistes, que es reuneix gairebé setmanalment. Les converses estan desenvolupant-se discretament i, en elles, alguns dels actors han deixat clar que només té sentit buscar una nova mobilització de desenes de milers de catalans si és perquè hi ha algun fet tangible que ho justifiqui. En aquest sentit, l'inici de la pre-campanya conjunta del referèndum -la campanya definitiva arrencaria poques setmanes abans de la votació- seria una de les opcions que més pes tenen i que s'estan discutint aquests dies entre partits i entitats.
Ara bé, aquesta opció només tindria sentit si el Govern o el Parlament han fet abans algun gest que certifiqui que aquesta fase final cap al referèndum ha començat. L'anunci de la data en què tindria lloc -a les acaballes del mes de setembre, previsiblement-, seria una de les possibilitats. Sigui com sigui, el missatge no hauria de ser que la ciutadania reclama el referèndum, sinó que aquest es farà. Alguns actors, com la mateixa ANC -que és qui té més capacitat de mobilització-, no volen gastar esforços en una petició que té poc recorregut com la de la votació pactada i, per això, alerten que és el moment de combinar la força al carrer i els passos ferms en les institucions.
Canvi d'estratègia: mobilitzacions en positiu
De fet, l'absència d'una convocatòria massiva davant la sentència del TSJC que inhabilita Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ja evidencia un canvi d'estratègia de les entitats. Més enllà de mostres de solidaritat puntuals, prefereixen reservar el múscul organitzatiu per acompanyar els passos cap al referèndum que per fer peticions a l'Estat o reaccionar a sentències o notificacions. Accions en positiu i fermes, no com a queixa o súplica, com a prèvia de la "mobilització permanent" que tots els actors consultats sostenen com a "necessària" camí de la consulta vinculant.
En tot cas, l'inici de la campanya oficial del referèndum és un punt de debat reiteratiu en les reunions de la taula de partits i entitats independentistes. I és que, malgrat que cadascú tingui prevista una campanya pròpia, l'objectiu seria poder organitzar alguns actes conjunts, com aquest, que donaria el tret d'inici cap a la votació del setembre. Sectors de l'independentisme -és el cas de Demòcrates, que ha posat en marxa iniciatives pròpies- es queixen en privat que, a sis mesos de la teòrica celebració de la votació, encara no hi ha campanya unitària.
Malgrat tot, aquesta qüestió encara no està tancada perquè altres actors temen que la celebració d'aquesta mobilització, amb el referèndum unilateral ja plenament assentat i calendaritzat, podria donar per mort el Pacte Nacional pel Referèndum i, molt en particular, la participació dels "comuns" en la seva reivindicació. Si els independentistes tiren pel dret, els partidaris del referèndum pactat se'n podrien desmarcar, en sentir-se exclosos del full de ruta. En l'última reunió del Pacte Nacional, de fet, alguns representants d'aquest espai ja van reclamar que no s'abandonés mai la via del diàleg i el referèndum acordat, si es pretenia mantenir la unitat sobiranista.
Per aquest motiu, hi ha qui planteja que aquest gran acte de finals d'abril tingui un caire de reivindicació més genèric en relació al referèndum i que permeti aplegar també els "comuns". Que sigui una mena de visualització al carrer de la força dels 83 diputats favorables a que aquest se celebri, els quals es tradueixen en un suport del 80% de la ciutadania. De fet, Carles Puigdemont va anunciar que intentaria demanar a Mariano Rajoy per darrer cop un referèndum pactat amb l'aval de les signatures assolides pel Pacte Nacional, una demanda que encara no té data. I per Sant Jordi queda poc més d'un mes i una setmana. De moment, tot i la mà estesa de diàleg per part de la Generalitat, el govern espanyol no es mou ni un mil·límetre, i no hi ha cap trobada prevista entre Puigdemont i Rajoy per desencallar la situació.
Allargar la fase de l'intent de la votació acordada amb Madrid -que la CUP ja dona per morta- per mantenir intacte la transversalitat del sobiranisme o, per contra, assumir que el referèndum només podrà celebrar-se si és unilateral i que, si es pretén complir el full de ruta de fer-lo el setembre, cal donar ja el tret de sortida a les actuacions institucionals i les campanyes civils i polítiques. Aquest és el debat que tenen sobre la taula els partits i forces independentistes i la resolució del qual marcarà el sentit de la gran mobilització que tots els consultats situen per Sant Jordi.
Sánchez confirma la campanya i les mobilitzacions
El president de l'ANC, Jordi Sánchez, ha confirmat aquest dimecres a RAC1 que "hi ha sobre la taula que es faci un gran acte per donar el tret de sortida a la campanya del sí al referèndum als voltants de Sant Jordi i Setmana Santa". Tot i això, ha descartat que aquesta mobilització tingui lloc el mateix dia 23 d'abril, per bé que "s'està preparant la campanya unitària a favor del sí a que Catalunya esdevingui un nou estat democràtic en el marc de la Unió Europea", la qual encara no té un format definitiu. "Hi ha molt escenaris sobre la taula", ha exposat, tot i que també ha admès que "seria irresponsable dir que la campanya no començarà amb una gran mobilització".
Així mateix, el líder de l'ANC ha apuntat que les entitats i partits no esperaran "necessàriament" a iniciar la campanya "a que la data del referèndum estigui anunciada". "Hem de separar la convocatòria oficial del Parlament respecte de l'activisme cívic", el qual pot fer promoure el vot afirmatiu encara que la votació no tingui encara una data fixa.
Fonts coneixedores de les converses apunten que efectivament es realitzaran mobilitzacions a finals d'abril, coincidint amb l'inici de la campanya del referèndum, tal com havia avançat NacióDigital. Malgrat tot, el seu format i el signe d'aquestes pot variar, amb les variables ja assenyalades, de si han de servir per promoure el sí a la independència o reclamar per darrer cop un referèndum pactat, quin paper pot jugar el Pacte Nacional pel Referèndum, o de si cal organitzar una manifestació o altres tipus d'accions.
Coincidiria amb els plans del Pacte Nacional pel Referèndum -que va plantejar alguna mobilització per aquelles dates-, però el cert és que els partits i entitats encara estan discutint-ne el format i, sobretot, el missatge concret en la taula de forces independentistes, que es reuneix gairebé setmanalment. Les converses estan desenvolupant-se discretament i, en elles, alguns dels actors han deixat clar que només té sentit buscar una nova mobilització de desenes de milers de catalans si és perquè hi ha algun fet tangible que ho justifiqui. En aquest sentit, l'inici de la pre-campanya conjunta del referèndum -la campanya definitiva arrencaria poques setmanes abans de la votació- seria una de les opcions que més pes tenen i que s'estan discutint aquests dies entre partits i entitats.
Ara bé, aquesta opció només tindria sentit si el Govern o el Parlament han fet abans algun gest que certifiqui que aquesta fase final cap al referèndum ha començat. L'anunci de la data en què tindria lloc -a les acaballes del mes de setembre, previsiblement-, seria una de les possibilitats. Sigui com sigui, el missatge no hauria de ser que la ciutadania reclama el referèndum, sinó que aquest es farà. Alguns actors, com la mateixa ANC -que és qui té més capacitat de mobilització-, no volen gastar esforços en una petició que té poc recorregut com la de la votació pactada i, per això, alerten que és el moment de combinar la força al carrer i els passos ferms en les institucions.
Canvi d'estratègia: mobilitzacions en positiu
De fet, l'absència d'una convocatòria massiva davant la sentència del TSJC que inhabilita Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ja evidencia un canvi d'estratègia de les entitats. Més enllà de mostres de solidaritat puntuals, prefereixen reservar el múscul organitzatiu per acompanyar els passos cap al referèndum que per fer peticions a l'Estat o reaccionar a sentències o notificacions. Accions en positiu i fermes, no com a queixa o súplica, com a prèvia de la "mobilització permanent" que tots els actors consultats sostenen com a "necessària" camí de la consulta vinculant.
En tot cas, l'inici de la campanya oficial del referèndum és un punt de debat reiteratiu en les reunions de la taula de partits i entitats independentistes. I és que, malgrat que cadascú tingui prevista una campanya pròpia, l'objectiu seria poder organitzar alguns actes conjunts, com aquest, que donaria el tret d'inici cap a la votació del setembre. Sectors de l'independentisme -és el cas de Demòcrates, que ha posat en marxa iniciatives pròpies- es queixen en privat que, a sis mesos de la teòrica celebració de la votació, encara no hi ha campanya unitària.
Malgrat tot, aquesta qüestió encara no està tancada perquè altres actors temen que la celebració d'aquesta mobilització, amb el referèndum unilateral ja plenament assentat i calendaritzat, podria donar per mort el Pacte Nacional pel Referèndum i, molt en particular, la participació dels "comuns" en la seva reivindicació. Si els independentistes tiren pel dret, els partidaris del referèndum pactat se'n podrien desmarcar, en sentir-se exclosos del full de ruta. En l'última reunió del Pacte Nacional, de fet, alguns representants d'aquest espai ja van reclamar que no s'abandonés mai la via del diàleg i el referèndum acordat, si es pretenia mantenir la unitat sobiranista.
Imatge de la reunió de l'últim Pacte Nacional pel Referèndum Foto: Adrià Costa
Per aquest motiu, hi ha qui planteja que aquest gran acte de finals d'abril tingui un caire de reivindicació més genèric en relació al referèndum i que permeti aplegar també els "comuns". Que sigui una mena de visualització al carrer de la força dels 83 diputats favorables a que aquest se celebri, els quals es tradueixen en un suport del 80% de la ciutadania. De fet, Carles Puigdemont va anunciar que intentaria demanar a Mariano Rajoy per darrer cop un referèndum pactat amb l'aval de les signatures assolides pel Pacte Nacional, una demanda que encara no té data. I per Sant Jordi queda poc més d'un mes i una setmana. De moment, tot i la mà estesa de diàleg per part de la Generalitat, el govern espanyol no es mou ni un mil·límetre, i no hi ha cap trobada prevista entre Puigdemont i Rajoy per desencallar la situació.
Allargar la fase de l'intent de la votació acordada amb Madrid -que la CUP ja dona per morta- per mantenir intacte la transversalitat del sobiranisme o, per contra, assumir que el referèndum només podrà celebrar-se si és unilateral i que, si es pretén complir el full de ruta de fer-lo el setembre, cal donar ja el tret de sortida a les actuacions institucionals i les campanyes civils i polítiques. Aquest és el debat que tenen sobre la taula els partits i forces independentistes i la resolució del qual marcarà el sentit de la gran mobilització que tots els consultats situen per Sant Jordi.
Sánchez confirma la campanya i les mobilitzacions
El president de l'ANC, Jordi Sánchez, ha confirmat aquest dimecres a RAC1 que "hi ha sobre la taula que es faci un gran acte per donar el tret de sortida a la campanya del sí al referèndum als voltants de Sant Jordi i Setmana Santa". Tot i això, ha descartat que aquesta mobilització tingui lloc el mateix dia 23 d'abril, per bé que "s'està preparant la campanya unitària a favor del sí a que Catalunya esdevingui un nou estat democràtic en el marc de la Unió Europea", la qual encara no té un format definitiu. "Hi ha molt escenaris sobre la taula", ha exposat, tot i que també ha admès que "seria irresponsable dir que la campanya no començarà amb una gran mobilització".
Així mateix, el líder de l'ANC ha apuntat que les entitats i partits no esperaran "necessàriament" a iniciar la campanya "a que la data del referèndum estigui anunciada". "Hem de separar la convocatòria oficial del Parlament respecte de l'activisme cívic", el qual pot fer promoure el vot afirmatiu encara que la votació no tingui encara una data fixa.
Fonts coneixedores de les converses apunten que efectivament es realitzaran mobilitzacions a finals d'abril, coincidint amb l'inici de la campanya del referèndum, tal com havia avançat NacióDigital. Malgrat tot, el seu format i el signe d'aquestes pot variar, amb les variables ja assenyalades, de si han de servir per promoure el sí a la independència o reclamar per darrer cop un referèndum pactat, quin paper pot jugar el Pacte Nacional pel Referèndum, o de si cal organitzar una manifestació o altres tipus d'accions.