El Pacte Nacional farà un acte massiu a Catalunya aquesta primavera i també n'explora fora del país

L'ordre del dia de la reunió d'aquest dimecres del Pacte Nacional pel Referèndum tenia tan sols quatre punts, tot i que el primer i l'últim -benvinguda i torn de paraules- eren poc executius. La càrrega política, per tant, havia de tenir lloc en l'aprovació del manifest -el qual ja venia molt parlat i s'havia presentat públicament- i la presentació del pla de treball del Pacte. Malgrat tot, fonts presents a la cimera expliquen que, en realitat, el detall del full de ruta és força inconcret i, de fet, han quedat clares divergències evidents entre qui entén el referèndum pactat com una proposta de màxims i qui el concep com una pantalla a passar abans de recórrer a la unilateralitat.

Malgrat tot, el coordinador del comitè executiu del Pacte, Joan Ignasi Elena, sí que ha desgranat algunes de les propostes que té per als propers mesos, entre les quals un acte multitudinari a la primavera a Catalunya, i també ha obert la porta a fer-ne fora del país. Una mobilització sobre la qual no ha donat detalls, tot i que ha estat de les poques accions concretes que ha citat. Per altra banda, segons alguns dels assistents, també ha plantejat la constitució de pactes locals del referèndum, per territorialitzar la demanda i sumar, per exemple, càrrecs electes del PSC -que no és present en el Pacte Nacional-.

Una web i el manifest traduït

De fet, la voluntat de recollir suports de representants institucionals s'ha erigit com un dels objectius de l'organisme, tant a nivell català com estatal i europeu. Per això, a mitjans de febrer estarà llesta una pàgina web del Pacte i el manifest ja està traduït a una dotzena d'idiomes -entre els quals no hi és encara l'aranès, segons ha admès Elena-.

En aquesta línia, el coordinador del Pacte ha anunciat la intenció de descentralitzar les reunions i fer-ne fora de Barcelona, crear una "oficina tècnica" del comitè executiu -la qual podria ser virtual, per facilitar la coordinació-, que les entitats assumeixin part de la feina -tot i que sense aclarir quina, ja que ni tan sols se sap com es recolliran els suports- i demanar reunions amb institucions per explicar el projecte -com la Generalitat, el govern espanyol, els partits del Congrés o els grups del Parlament Europeu-. El flanc de la Moncloa s'albira com el més complicat, tenint en compte les mesures coercitives que ja prepara Mariano Rajoy per impedir la votació. 
 
El manifest ja venia cuinat i ha suscitat poc debat -el representant de la Cambra de Comerç de Lleida ha demanat incloure una referència a la Unió Europea, però Carles Puigdemont s'hi ha negat, per evitar obrir debats que, per exemple, incomoden a la CUP-, però igualment sí que s'han evidenciat dues postures, entorn si el contingut d'aquest text era un sostre o un punt de partida.

Per una banda, s'alineaven els actors del sector dels "comuns". Així, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau -que ha alertat que no podia parlar en nom de l'Ajuntament fins que el ple d'aquest no validés el manifest- ja havia apuntat abans de la reunió que el referèndum sigui efectiu, "amb garanties i reconegut per la ciutadania, l'Estat i la comunitat internacional". Un discurs similar al dels dirigents d'ICV, Marta Ribas; EUiA, Joan Josep Nuet; Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell; i CCOO, Joan Carles Gallego, que han demanat que el full de ruta se circumscrigui en la via pactada. Com també ha fet el secretari general de Podem, Albano Dante Fachin, que ha destacat el valor de tornar a la pantalla del referèndum i el paper fet a nivell estatal amb el partit de Pablo Iglesias i les coalicions territorials on participa, favorables al dret a decidir.

La CUP no vol frenar a l'espera del pacte

La rèplica a aquest discurs l'ha donada la portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel -partidària fins i tot de fer la votació abans de l'estiu-, que ha acceptat guardar "lleialtat" al text, però també ha exigit no usar-lo per eternitzar el procés o per posar més pressió als partidaris del referèndum que els detractors. L'ha secundat el secretari general de la Intersindical-CSC, Carles Sastre, qui ha afirmat que els pactes "ja caduquen", després dels posicionaments recents del govern espanyol.

Malgrat tot, des del Govern, s'ha preferit esquivar el conflicte, per bé que la via unilateral està en el seu full de ruta. Així, Puigdemont ha recordat el seu compromís amb el referèndum -sense citar el setembre- per indicar que no es pot demorar i, a més, ha admès que Mariano Rajoy es resisteix a concretar-li la reunió que li va demanar. Igualment, el seu vicepresident, Oriol Junqueras, ha destacat que el manifest és "el punt de consens" i ha deixat la porta oberta a com evolucionaran els esdeveniments.

Les patronals prioritzen l'acord i UGT no es mulla

Igualment, altres torns de paraula han subscrit igualment la via pactada, però sense tancar la porta explícitament a altres opcions. És el cas de Pimec, que ha insistit en el referèndum acordat, o la Cambra de Comerç de Lleida, que ha prioritzat també l'entesa però ha mostrat igualment suport al que decideixi el país, si no fos possible. La patronal Cecot ha beneït el manifest i ha demanat "generositat" als partits per avançar. La UGT, tot i que hi ha assistit el seu secretari general, l'independentista Camil Ros, no s'ha pronunciat a la reunió.

Els integrants del Pacte no han abordat directament qüestions espinoses com el calendari o la pregunta del referèndum, les quals poden generar previsibles divergències, però aquesta reunió ha servit per entreveure que, si no canvia molt el context, aquesta entesa entre l'independentisme i els "comuns" es pot veure trencada a partir del moment en què es constati -un cop més- que l'Estat tanca la porta a la votació pactada. Fins llavors, però, intentaran carregar-se de raons units i Elena mira de centrar el discurs de l'organisme en aquest punt per preservar-ne la transversalitat tant com es pugui.