28
de juny
de
2017, 07:23
Actualitzat:
13:45h
Carme Forcadell i Oriol Junqueras, en l'entrada dels pressupostos del 2017 al Parlament. Foto: ACN
En condicions normals, el Departament d'Economia i Hisenda dictaria entre el maig i el juliol l'ordre amb les normes per a l'elaboració dels pressupostos de l'any següent, un tràmit que obriria tots els processos interns per a confeccionar una proposta de nous comptes que arribaria al Parlament pels volts de l'octubre. Catalunya, però, no es troba immers en aquestes condicions normals i, per això, el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha descartat seguir el procediment habitual i, per tant, la Generalitat s'abocarà a començar el 2018 amb pressupostos prorrogats.
Així ho confirmen NacióDigital fonts del departament, que detallen que aquesta decisió es va prendre formalment quan Carles Puigdemont va donar a conèixer la data i la pregunta del referèndum i, per tant, es va entendre que el full de ruta sobiranista encetava el seu darrer tram. Aquest fet provocaria que, fos quin fos el resultat de la votació de l'1 d'octubre, els eventuals pressupostos que elaborés aquest Govern no fossin útils per a l'etapa que s'obriria.
D'aquesta manera, les noves fonts assenyalen que, en cas que el "sí" s'imposés, caldria afrontar una fase de negociació amb el govern espanyol per implementar la independència, amb uns pressupostos adequats als nous ingressos i competències del nou estat i encarats a la gestió de la nova situació nascuda del procediment de repartiment dels actius i passius. Si, per contra, el "no" guanyés en el referèndum, l'executiu convocaria eleccions autonòmiques automàticament i, per tant, les forces que s'hi imposessin haurien de confeccionar els seus comptes.
Pròrroga de pressupostos, un fet habitual
Sigui com sigui, el Govern veu clar que no es mantindrà en el poder el 2018 per gestionar un resultat contrari a la independència o, el que és el mateix, el manteniment de la Catalunya autonòmica. Per això, la Generalitat tornarà a començar un any més amb pressupostos prorrogats, com ja ho ha fet el 2017 -pel retard en aprovar els nous-, el 2016 -pel retard en investir Govern i el veto als pressupostos ideats per aquest-, el 2015 -per l'acord tardà entre CiU i ERC, allunyats llavors arran de la gestió del 9-N i el seu resultat-, el 2014 -arran d'un recurs del PP al Consell de Garanties Estatutàries-, el 2013 -quan es van prorrogar comptes tot l'any-, el 2012 -els de l'any anterior s'havien aprovat el juliol i van ajornar la tramitació dels posteriors- o el 2011 -Artur Mas tot just va prendre possessió del càrrec a finals de desembre del 2010-.