07
de novembre
de
2015, 22:00
Actualitzat:
08
de novembre,
18:25h
La convulsa història de Barcelona al llarg del segle XX inclou ferides obertes com el cas de la seu del CADCI, un immoble situat a la Rambla que encara viu immers en un litigi per la seva propietat després de ser testimoni de fets cabdals de la història barcelonina. Va ser l'any 1903, en un ambient d'efervescència de l'obrerisme i el catalanisme, que va ser creat el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Entitat Obrera, conegut popularment per les seves sigles, CADCI. El seu objectiu era el d'agrupar en un mateix sindicat els dependents del comerç i de la indústria per aconseguir el millorament moral, cultural, físic i material dels associats d'acord amb principis autonomistes i catalanistes. Deu anys més tard instal·là la seu a l'edifici de la Rambla de Santa Mònica, 10, després de comprar l'immoble a l'anterior propietari, el Real Circulo Ecuestre.
El sindicat estava estructurat en cinc seccions: Organització i Treball; Educació i Instrucció; Socors Mutus; Esports i Excursions; i Propaganda Autonomista. Fidel als principis de millorament dels coneixements, l'ensenyament es va convertir en un dels eixos de l'entitat, de manera que la secció d'Educació i Instrucció mantenia les Escoles Mercantils Catalanes, on es donaven classes de Comptabilitat, Taquigrafia, Llengua i d’altres assignatures, amb el català com a llengua vehicular. Per la seva banda, la secció d'Esports i Excursions facilitava la pràctica de gimnàstica, tenis, futbol, patinatge, rem i natació entre d'altres. La seva influència política va ser desenvolupada per la secció de Propaganda, que a partir del 1914 va prendre clarament partit per la independència de Catalunya.
La nova seu va viure la seva història en paral·lel a les vicissituds de la capital catalana. Adquirida pel sindicat el 16 de novembre del 1913, el CADCI s'hi traslladà efectivament el 19 d’abril de 1914, coincidint amb la inauguració del Club de Mar del CADCI, celebrant-se l’acte d’inauguració l’11 de maig d’aquell any. En aquell moment el centre comptava amb més de 3.000 socis i 966 alumnes matriculats a les Escoles Mercantils.
Testimoni dels fets del 6 d'octubre
L'edifici va viure en primera persona els fets del 6 d'octubre del 1934, quan poc després que el president Companys proclamés l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, l'exèrcit espanyol es va desplegar per la ciutat per sufocar l'acció del govern català. Un dels pocs punts de resistència va ser precisament la seu del CADCI, on es va penjar la consigna "Visca la República Catalana" i diversos afiliats van provar de fer-se forts a l'interior del recinte. Cap a les deu de la nit del mateix dia 6, els militars, pujant per la Rambla, canonejaren l'edifici, provocant la mort de tres dels seus defensors, Jaume Compte, Manuel González Alba i Amadeu Bardina, a més de la destrucció parcial de l'edifici i la clausura de l'entitat. Actualment una placa recorda els morts d'aquell dia.
El febrer del 1936, amb l'arribada del Front Popular al govern de la Segona República Espanyola, el CADCI va ser novament legalitzat –al mateix temps que la Generalitat va ser restituïda i Lluís Companys va poder recuperar la presidència- i el 19 de juliol els afiliats es van mobilitzar en contra de l'aixecament feixista. Uns 5.000 membres van combatre amb l'Exèrcit Popular, al temps que la seva seu –situada ara en la rebatejada Rambla de Jaume Compte, en honor d'un dels caiguts el 6 d'octubre-, esdevenia nucli d'activitat a la rereguarda i acollia una oficina del Socors Roig Internacional i es creava un punt d’allistament de voluntaris al front. Durant la guerra l'entitat va coordinar tot tipus d'accions, com ara l'establiment de la colònia infantil Ferrer Álvarez, i alhora mantenia l'activitat ordinària de les seccions.
Escorcoll feixista
El 26 de gener, l'entrada de les tropes feixistes interromp tota activitat del CADCI i aquell mateix dia la seu es ocupada per Falange Tradicionalista y de la JONS. Entre els dies 17 i el 23 de febrer de 1939 l'edifici és minuciosament escorcollat per la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD), organisme de l'aparell repressiu franquista, que va dur a terme un important espoli documental amb destí a la seva central a Salamanca. La documentació del CADCI formaria part de l'immens fitxer d'antecedents polític-socials que incloïa més de tres milions de fitxes personals. Part d'aquells documents espoliats van ser retornats recentment i estan dipositats a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Altres documents de l'entitat continuen a Salamanca.
Després de cinc anys funcionant com a seu falangista, el 31 de gener de 1944 la propietat de l'edifici es transfereix al Ministeri de l'Exèrcit, per passar posteriorment al Ministeri d'Obres Públiques, és a dir, l'actual Ministeri de Treball. L'any 1985, en el marc dels acords entre aquest ministeri i els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, per restablir el patrimoni sindical acumulat durant el franquisme, la seu del CADCI va passar a mans de l'UGT en règim de cessió d'ús, una decisió no compartida per un renovat CADCI, que després de passar anys en la clandestinitat i l'exili va ser reconstituït durant la transició amb la voluntat de reclamar els seus drets històrics i també els seus béns materials, entre els quals, precisament, l'immoble de la Rambla.
Així les coses, l'entitat interposa una demanda judicial contra l’Estat i l’UGT per ocupació dels seus espais que culmina el 1991 amb una sentència on es rebutgen les pretensions del CADCI i es reconeixen les lleis franquistes que justifiquen la liquidació de l'entitat i l'espoli del seu patrimoni. Així i tot, el 1997 el CADCI aconsegueix que l'UGT, que té la cessió d'ús de l'edifici, en cedeixi una part per instal·lar-hi les oficines de la històrica entitat.
El 2007 però, la Llei de memòria històrica del govern Zapatero del PSOE torna a obrir una escletxa per a la recuperació del patrimoni del CADCI, en reconèixer la legitimitat de la personalitat jurídica del centre i de les seves reivindicacions, tant pel que fa a la restitució de tota la documentació confiscada el 1939 com pel que fa a la demanda de recuperar la propietat de la seu.
La CUP defensa en solitari la compra de l'immoble per l'Ajuntament
És en aquest context que en el darrer ple el grup municipal de la CUP Capgirem Barcelona va proposar al ple de l'Ajuntament una proposta per a que el consistori negociï amb el ministeri la compra de l'edifici per a destinar-lo a la creació d'un Espai Memorial de la República i alhora s'estudiï una fórmula de partenariat amb el CADCI per a la gestió de l'espai. La proposta però, no va prosperar, ja que els grups de CiU, Bcomú i ERC es van abstenir en la votació, mentre que PSC, PP i C's van votar-hi en contra.
Ara bé, tot i que la CUP va votar en solitari a favor de la proposta, els grups que van optar per l'abstenció ho van fer amb el compromís de no donar per tancada la qüestió, treballar per fer possible que l'edifici passi a propietat municipal i defensar la necessitat de fer un reconeixement a la tasca històrica del CADCI. Així les coses, el futur de la seu continua obert, com una ferida més de la història pendent de tancar.
El sindicat estava estructurat en cinc seccions: Organització i Treball; Educació i Instrucció; Socors Mutus; Esports i Excursions; i Propaganda Autonomista. Fidel als principis de millorament dels coneixements, l'ensenyament es va convertir en un dels eixos de l'entitat, de manera que la secció d'Educació i Instrucció mantenia les Escoles Mercantils Catalanes, on es donaven classes de Comptabilitat, Taquigrafia, Llengua i d’altres assignatures, amb el català com a llengua vehicular. Per la seva banda, la secció d'Esports i Excursions facilitava la pràctica de gimnàstica, tenis, futbol, patinatge, rem i natació entre d'altres. La seva influència política va ser desenvolupada per la secció de Propaganda, que a partir del 1914 va prendre clarament partit per la independència de Catalunya.
La nova seu va viure la seva història en paral·lel a les vicissituds de la capital catalana. Adquirida pel sindicat el 16 de novembre del 1913, el CADCI s'hi traslladà efectivament el 19 d’abril de 1914, coincidint amb la inauguració del Club de Mar del CADCI, celebrant-se l’acte d’inauguració l’11 de maig d’aquell any. En aquell moment el centre comptava amb més de 3.000 socis i 966 alumnes matriculats a les Escoles Mercantils.
Testimoni dels fets del 6 d'octubre
L'edifici va viure en primera persona els fets del 6 d'octubre del 1934, quan poc després que el president Companys proclamés l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, l'exèrcit espanyol es va desplegar per la ciutat per sufocar l'acció del govern català. Un dels pocs punts de resistència va ser precisament la seu del CADCI, on es va penjar la consigna "Visca la República Catalana" i diversos afiliats van provar de fer-se forts a l'interior del recinte. Cap a les deu de la nit del mateix dia 6, els militars, pujant per la Rambla, canonejaren l'edifici, provocant la mort de tres dels seus defensors, Jaume Compte, Manuel González Alba i Amadeu Bardina, a més de la destrucció parcial de l'edifici i la clausura de l'entitat. Actualment una placa recorda els morts d'aquell dia.
Placa en record als afiliats del CADCI morts durant els fets del 6 d'octubre del 1934. Foto: Adrià Costa
El febrer del 1936, amb l'arribada del Front Popular al govern de la Segona República Espanyola, el CADCI va ser novament legalitzat –al mateix temps que la Generalitat va ser restituïda i Lluís Companys va poder recuperar la presidència- i el 19 de juliol els afiliats es van mobilitzar en contra de l'aixecament feixista. Uns 5.000 membres van combatre amb l'Exèrcit Popular, al temps que la seva seu –situada ara en la rebatejada Rambla de Jaume Compte, en honor d'un dels caiguts el 6 d'octubre-, esdevenia nucli d'activitat a la rereguarda i acollia una oficina del Socors Roig Internacional i es creava un punt d’allistament de voluntaris al front. Durant la guerra l'entitat va coordinar tot tipus d'accions, com ara l'establiment de la colònia infantil Ferrer Álvarez, i alhora mantenia l'activitat ordinària de les seccions.
Escorcoll feixista
El 26 de gener, l'entrada de les tropes feixistes interromp tota activitat del CADCI i aquell mateix dia la seu es ocupada per Falange Tradicionalista y de la JONS. Entre els dies 17 i el 23 de febrer de 1939 l'edifici és minuciosament escorcollat per la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD), organisme de l'aparell repressiu franquista, que va dur a terme un important espoli documental amb destí a la seva central a Salamanca. La documentació del CADCI formaria part de l'immens fitxer d'antecedents polític-socials que incloïa més de tres milions de fitxes personals. Part d'aquells documents espoliats van ser retornats recentment i estan dipositats a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Altres documents de l'entitat continuen a Salamanca.
Després de cinc anys funcionant com a seu falangista, el 31 de gener de 1944 la propietat de l'edifici es transfereix al Ministeri de l'Exèrcit, per passar posteriorment al Ministeri d'Obres Públiques, és a dir, l'actual Ministeri de Treball. L'any 1985, en el marc dels acords entre aquest ministeri i els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, per restablir el patrimoni sindical acumulat durant el franquisme, la seu del CADCI va passar a mans de l'UGT en règim de cessió d'ús, una decisió no compartida per un renovat CADCI, que després de passar anys en la clandestinitat i l'exili va ser reconstituït durant la transició amb la voluntat de reclamar els seus drets històrics i també els seus béns materials, entre els quals, precisament, l'immoble de la Rambla.
Així les coses, l'entitat interposa una demanda judicial contra l’Estat i l’UGT per ocupació dels seus espais que culmina el 1991 amb una sentència on es rebutgen les pretensions del CADCI i es reconeixen les lleis franquistes que justifiquen la liquidació de l'entitat i l'espoli del seu patrimoni. Així i tot, el 1997 el CADCI aconsegueix que l'UGT, que té la cessió d'ús de l'edifici, en cedeixi una part per instal·lar-hi les oficines de la històrica entitat.
El 2007 però, la Llei de memòria històrica del govern Zapatero del PSOE torna a obrir una escletxa per a la recuperació del patrimoni del CADCI, en reconèixer la legitimitat de la personalitat jurídica del centre i de les seves reivindicacions, tant pel que fa a la restitució de tota la documentació confiscada el 1939 com pel que fa a la demanda de recuperar la propietat de la seu.
La CUP defensa en solitari la compra de l'immoble per l'Ajuntament
És en aquest context que en el darrer ple el grup municipal de la CUP Capgirem Barcelona va proposar al ple de l'Ajuntament una proposta per a que el consistori negociï amb el ministeri la compra de l'edifici per a destinar-lo a la creació d'un Espai Memorial de la República i alhora s'estudiï una fórmula de partenariat amb el CADCI per a la gestió de l'espai. La proposta però, no va prosperar, ja que els grups de CiU, Bcomú i ERC es van abstenir en la votació, mentre que PSC, PP i C's van votar-hi en contra.
Ara bé, tot i que la CUP va votar en solitari a favor de la proposta, els grups que van optar per l'abstenció ho van fer amb el compromís de no donar per tancada la qüestió, treballar per fer possible que l'edifici passi a propietat municipal i defensar la necessitat de fer un reconeixement a la tasca històrica del CADCI. Així les coses, el futur de la seu continua obert, com una ferida més de la història pendent de tancar.
Una imatge històrica de militants del CADCI