04
de desembre
de
2015, 01:10
Actualitzat:
10:33h
La campanya de les eleccions espanyoles ja està en marxa. Ha començat aquesta mitjanit quan tot just fa dos mesos i una setmana que els catalans van votar. De fet, són els tercers comicis del 2015. Caldrà veure si aquest fet –així com el cansament generat a causa de la manca d'acord per a la investidura- pot provocar una certa apatia de la ciutadania, especialment des dels sectors sobiranistes, que desemboqui en una retrocés de la participació.
Més enllà del poc ambient de les setmanes prèvies a l'inici oficial de la campanya, sí que és cert que pocs comicis com aquest es presenten tant igualats i amb un desenllaç tant incert. De fet, hi ha fins a cinc partits amb possibilitats reals de ser primera força a Catalunya, una situació totalment inèdita. L'enquesta del CEO, per exemple, mostrava una diferència d'un punt i mig entre els quatre primers partits. I, a sobre, la cinquena força –En Comú Podem- seria la primera segons el sondeig del CIS.
Lluita per la primacia catalana a Madrid
El 20-D es concep com una lluita a cinc bandes per tal d'aconseguir la primacia catalana a Madrid. Una disputa en el si del sobiranisme –CDC i ERC es presenten per separat després de l'experiència de Junts pel Sí; C's vol refermar el gran resultat del 27-S i té una oportunitat d'or per intentar projectar a l'Estat una “Catalunya espanyola”; En Comú Podem vol fer bona l'aliança Colau-Iglesias amb l'aposta pel referèndum; mentre que el PSC –que fa quatre anys ja no va guanyar els comicis- intentarà salvar els mobles amb Carme Chacón.
CiU va vèncer les eleccions del 2011 amb Josep Antoni Duran i Lleida –que ara tot apunta que quedarà fora del Congrés amb UDC-. Trencada la coalició, CDC s'envolta de Demòcrates de Catalunya i Reagrupament amb el nom de Democràcia i Llibertat. Francesc Homs, un dels homes del denominat “pinyol”, intentarà revalidar la victòria i la primacia en el si del sobiranisme. De moment, ha començat eclipsat per Artur Mas però aconseguint el primer titular de la campanya: reclamar un cara a cara amb Mariano Rajoy. Les opcions que s'acabi celebrant, més que remotes.
En el camp del sobiranisme l'exconseller de Presidència s'haurà de batre amb un Gabriel Rufián que encarna, juntament amb Joan Tardà, l'aposta metropolitana d'una ERC disposada a eixamplar al màxim el seu flanc esquerra aprofitant l'absència de la CUP. El tàndem dels republicans, que avui jugaven a casa de Tardà, han buscat el cos a cos amb Ciutadans de manera insistent.
En el flanc esquerra la principal competència serà la de la coalició d'En Comú Podem que, amb Xavier Domènech com a candidat i amb la participació activa d'Ada Colau, vol passar pàgina al fiasco de Catalunya Sí que es Pot. El seu repte és allargar "l'onada de canvi" de les municipals fins al 20-D i compatibilitzar la reivindicació d'un referèndum d'autodeterminació amb frenar l'avanç de Ciutadans als barris del país.
Ciutadans, peça clau a Catalunya... i ara també a Espanya
Ciutadans s'ha convertit en menys de deu anys en un dels principals partits polítics del Principat. El 2006 va irrompre amb tres diputats i ara ja és la segona força del Parlament amb 25 –el CEO ahir li atribuïa fins a 31 escons-. Els taronges volen convertir el 27-S en un trampolí de cara al 20-D. Amb Albert Rivera com a cap de llista a Madrid, C's té tots els números per ser una peça clau en la governabilitat espanyola davant de la més que probable pèrdua de la majoria absoluta del PP. De fet, alguns sondejos els situen, fins i tot, per davant del PSOE amb intenció de vot. Ara bé, el sistema electoral els pot penalitzar en aquelles províncies on estan amb joc menys escons.
De fet, per primera vegada les eleccions espanyoles es juguen a quatre bandes. Podem, malgrat patir una davallada en els darrers mesos, aconseguirà algunes desenes d'escons. A més, ha aconseguit finalment bastir candidatures conjuntes al País Valencià i a Galícia –a més de la de Catalunya-, fet que els ha fet millorar les previsions. Esquerra Unida, en canvi, amb la denominació d'Unitat Popular només pot aspirar a mantenir una mínima representació al Congrés.
Ciutadans, amb el "liberal conservador" Girauta com a candidat, ha començat la campanya a Barcelona reivindicant un regeneracionisme de dretes; Carme Chacón ha volgut recordar des de Badia l'antiga hegemonia metropolitana carregant contra "blaus i taronges"; mentre que Jorge Fernández Díaz, amb unes pèssimes expectatives electorals, s'ha reivindicat com a "mur" contra els "populismes".
Més enllà del poc ambient de les setmanes prèvies a l'inici oficial de la campanya, sí que és cert que pocs comicis com aquest es presenten tant igualats i amb un desenllaç tant incert. De fet, hi ha fins a cinc partits amb possibilitats reals de ser primera força a Catalunya, una situació totalment inèdita. L'enquesta del CEO, per exemple, mostrava una diferència d'un punt i mig entre els quatre primers partits. I, a sobre, la cinquena força –En Comú Podem- seria la primera segons el sondeig del CIS.
Lluita per la primacia catalana a Madrid
El 20-D es concep com una lluita a cinc bandes per tal d'aconseguir la primacia catalana a Madrid. Una disputa en el si del sobiranisme –CDC i ERC es presenten per separat després de l'experiència de Junts pel Sí; C's vol refermar el gran resultat del 27-S i té una oportunitat d'or per intentar projectar a l'Estat una “Catalunya espanyola”; En Comú Podem vol fer bona l'aliança Colau-Iglesias amb l'aposta pel referèndum; mentre que el PSC –que fa quatre anys ja no va guanyar els comicis- intentarà salvar els mobles amb Carme Chacón.
CiU va vèncer les eleccions del 2011 amb Josep Antoni Duran i Lleida –que ara tot apunta que quedarà fora del Congrés amb UDC-. Trencada la coalició, CDC s'envolta de Demòcrates de Catalunya i Reagrupament amb el nom de Democràcia i Llibertat. Francesc Homs, un dels homes del denominat “pinyol”, intentarà revalidar la victòria i la primacia en el si del sobiranisme. De moment, ha començat eclipsat per Artur Mas però aconseguint el primer titular de la campanya: reclamar un cara a cara amb Mariano Rajoy. Les opcions que s'acabi celebrant, més que remotes.
En el camp del sobiranisme l'exconseller de Presidència s'haurà de batre amb un Gabriel Rufián que encarna, juntament amb Joan Tardà, l'aposta metropolitana d'una ERC disposada a eixamplar al màxim el seu flanc esquerra aprofitant l'absència de la CUP. El tàndem dels republicans, que avui jugaven a casa de Tardà, han buscat el cos a cos amb Ciutadans de manera insistent.
En el flanc esquerra la principal competència serà la de la coalició d'En Comú Podem que, amb Xavier Domènech com a candidat i amb la participació activa d'Ada Colau, vol passar pàgina al fiasco de Catalunya Sí que es Pot. El seu repte és allargar "l'onada de canvi" de les municipals fins al 20-D i compatibilitzar la reivindicació d'un referèndum d'autodeterminació amb frenar l'avanç de Ciutadans als barris del país.
Ciutadans, peça clau a Catalunya... i ara també a Espanya
Ciutadans s'ha convertit en menys de deu anys en un dels principals partits polítics del Principat. El 2006 va irrompre amb tres diputats i ara ja és la segona força del Parlament amb 25 –el CEO ahir li atribuïa fins a 31 escons-. Els taronges volen convertir el 27-S en un trampolí de cara al 20-D. Amb Albert Rivera com a cap de llista a Madrid, C's té tots els números per ser una peça clau en la governabilitat espanyola davant de la més que probable pèrdua de la majoria absoluta del PP. De fet, alguns sondejos els situen, fins i tot, per davant del PSOE amb intenció de vot. Ara bé, el sistema electoral els pot penalitzar en aquelles províncies on estan amb joc menys escons.
De fet, per primera vegada les eleccions espanyoles es juguen a quatre bandes. Podem, malgrat patir una davallada en els darrers mesos, aconseguirà algunes desenes d'escons. A més, ha aconseguit finalment bastir candidatures conjuntes al País Valencià i a Galícia –a més de la de Catalunya-, fet que els ha fet millorar les previsions. Esquerra Unida, en canvi, amb la denominació d'Unitat Popular només pot aspirar a mantenir una mínima representació al Congrés.
Ciutadans, amb el "liberal conservador" Girauta com a candidat, ha començat la campanya a Barcelona reivindicant un regeneracionisme de dretes; Carme Chacón ha volgut recordar des de Badia l'antiga hegemonia metropolitana carregant contra "blaus i taronges"; mentre que Jorge Fernández Díaz, amb unes pèssimes expectatives electorals, s'ha reivindicat com a "mur" contra els "populismes".