07
de març
de
2012
Foto: Marcel PedragosaEl Petit Palais de Paris va acollir ahir al vespre la presentació de l'exposició “Josep M. Sert, le titan a l'oeuvre”, un recull extens de les principals obres del pintor muralista que té com a obra mestra la decoració de la catedral de Vic. Més de 300 persones es van aplegar a l’acte, on Vic hi va tenir un paper destacat (el va organitzar conjuntament amb la Delegació del Govern de la Generalitat a Paris). L'alcalde de la ciutat, Josep M. Vila d'Abadal, va posar de relleu la vinculació de Sert amb Vic i París i va aprofitar per convidar a tots els assistents a visitar la capital d'Osona , que va qualificar com “la ciutat de Sert”.
La ciutat de Vic aporta a aquesta exposició la maqueta de la Catedral que es trobava a la capella fonda de la Pietat i quatre obres exposades a la Casa de la Ciutat: “Les quatre estacions” (Sala Sert), “Els Segadors” (Sala de la Columna), l’esbós original de “Les Noces de Camacho” (entrada d’Alcaldia) i l’esbós original del trítpic del “Calvari” (Alcaldia), que forma part de la decoració de la catedral de Vic.
La delegació vigatana estava també formada, a part de l'alcalde, pels regidors Josep Arimany, Anna Erra, Montse Rovira i Xavier Farrés, i també pel director general de la Fundació Universitària Balmes, Joan Turró, i el president de la Delegació d'Osona de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Pujadas.
Vila d'Abadal va explicar que Sert es va donar a conèixer precisament a París, on va presentar uns primers esborranys de la decoració de la Catedral en l'exposició universal de 1907. A partir d'aquí, li van arribar els encàrrecs per decorar cases de tot el món. També va comentar que quan va morir, Sert va voler ésser enterrat a la catedral de Vic, que havia decorat dos cops ja que es va cremar durant la guerra civil.
La regidora de Turisme, Anna Erra, va mostrar la seva satisfacció per la difusió de Vic que es donarà a partir d'aquest esdeveniment. Just a l'entrada de l'exposició, s'hi han ubicat uns tríptics editats especialment per a l’ocasió on es posa de relleu el potencial cultural de la ciutat i el seu atractiu turístic. “Esperem que moltes de les persones que visiten l'exposició més endavant vulguin conèixer en primera persona la nostra ciutat”, va afegir la també primera tinent d'alcalde.
El compte de Sert, hereu de Josep M. Sert, també va ser present a la inauguració i va parlar de l'artista com “un home cultivat” que va tenir una estreta relació amb “l’elit cultural de l'època”, especialment a la ciutat de Paris. Àlex Susagna, en nom de l'Institut Ramon Llull, va posar de relleu la figura del pintor i la seva “gran projecció internacional”. També van intervenir el director del Petit Palais Gilles Chazal i el delegat del govern de la Generalitat a París, Miquel Vila.
Al finalitzar els parlaments, els assistents van poder visitar l'exposició i van poder comprovar el gran talent de l'artista. Obres de grans dimensions i cossos en moviment formen part del recull d'obres que es podrà veure al Petit Palais fins al 5 d'agost.
Vic busca ponts amb els Cadres Catalans
Posteriorment, aquest matí, s'ha celebrat a la capital francesa una reunió entre els representants de l'Ajuntament de Vic, la delegació del Govern de la Generalitat a Paris i l'associació Cadres Catalans, que aplega empresaris i altres professionals de la Catalunya nord que treballen a Paris en llocs de responsabilitat i que tenen un vincle especial amb Catalunya. D'aquesta reunió n'han sortit possibles col•laboracions que es concretaran en una visita que faran a Vic, probablement el proper mes de juny.
Entre les propostes que han sorgit d'aquesta primera trobada hi ha la voluntat de trobar fórmules que puguin beneficiar a les empreses implicades i a la Universitat de Vic. Cadres Catalans ha mostrat molt interès en conèixer el teixit industrial, empresarial i comercial de Vic i comarcal i, per això, la Cambra de Comerç els hi ha lliurat un estudi amb totes les dades. L'Ajuntament de Vic ha posat damunt la taula la necessitat de buscar més projecció internacional a determinades activitats, com per exemple les fires i mercats.