Vila d'Abadal crea un nou moviment polític amb antics militants d'Unió

La plataforma, oberta a tots els partits, pretén generar opinió sense participar a les eleccions | Xavier Farrés, Josep Anglada i Dorca, Ignasi Santigosa i Quim Vives, alguns dels impulsors

Pere Pratdesaba
27 de juny de 2013
La roda de premsa on Vila d'Abadal va anunciar que deixava Unió. Foto: Adrià Costa

Els exmilitants d’Unió Democratica d’Osona, que van abandonar el partit per discrepàncies amb la direcció, han creat un moviment polític al voltant de la figura de Josep M. Vila d’Abadal. L’objectiu és el de “modificar la societat”, o sigui, continuar fent política, tot i que sense presentar-se a les eleccions. Així ho ha avançat l’alcalde de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), en una entrevista al programa “Angle Obert”, d’El 9 TV, i ho ha confirmat a Osona.com Xavier Farrés, antic president d’UDC Osona, actual regidor de Vic i un dels impulsors de la iniciativa.

El nom del moviment serà “Moviment Demòcrata Català” i es va decidir en una reunió el passat dissabte, 22 de juny, a Vidrà. En un principi, l’entitat estava impulsada per antics militants d’Unió de la comarca, amb alguns pesos pesats, com el mateix Xavier Farrés; l’alcalde de Vidrà, Josep Anglada i Dorca; l’expresident d’UDC Manlleu, Ignasi Santigosa; l’exalcalde de Manlleu, Quim Vives; Montse Freixer i Pere Puntí, entre d’altres, a més de Josep M. Vila d’Abadal. A la proposta, però, s’hi han afegit altres exmilitants de tot el país (i fins i tot membres d’algun altre partit), com Àlex Serraïma i Pere Solé, de Girona; Ferrant Tortosí i Laura Castel, de Tarragona; o Vicenç Ribalta, de Lleida.

El moviment, que està obert a tots els partits polítics, es presentarà oficialment el proper 5 d’octubre, un cop estiguin enllestits els estatuts i tota la paperassa administrativa. De moment, ja hi ha consensuat el full de ruta i l’organigrama, que estarà presidit per Josep Anglada. Per altra banda, Farrés i Sarraïma seran els responsables d’Organització.

El nou moviment pretén crear opinió i planteja “nous sistemes de partit, noves relacions dels partits amb la societat, noves maneres de governar i, en definitiva, un nou projecte de país”, segons explica Vila d’Abadal a l’entrevista. El moviment no té la intenció de participar a les eleccions: “Volem recuperar l’antic esperit d’Unió, de fer política, de modificar la societat, però sense governar”, afegeix l’alcalde de Vic.

Tot i aquests arguments fundacionals, l’entitat és molt flexible i oberta, segons Farrés, i tot aquest corrent d’opinió es podrà canalitzar a través de diverses opcions. “Generant idees directament, formant llistes electorals d’independents o amb coalició amb altres partits, o integrant-se a les llistes d’algun partit de forma individual”, apunta Farrés.

El paper de Vila d’Abadal en tot aquest entramat serà bàsicament mediàtic. L’alcalde de Vic es vol mantenir un xic al marge, “ser una persona més”, però no declinarà donar la cara en el moment de fer la presentació, per garantir-ne el ressò, com a persona pública coneguda que és. Vila d'Abadal ja ha anunciat que deixarà la política activa quan acabi aquesta legislatura a l'Ajuntament.

Tres reunions a Vidrà

El moviment es va gestar en una primera reunió a Vidrà el passat mes de febrer, a la que hi van assistir una trentena de persones. La majoria dels militants d’Osona que havien abandonat Unió volien continuar participant en la vida política, més en un moment tan transcendental de la història catalana. Per aquesta raó, Vila d’Abadal els va convidar a un àpat a Vidrà, per parlar-ne.

“La gent es va sentir orfe i em demanava, ‘ara què?”, explica Vila d’Abadal. Entre les possibilitats, hi havia la creació d’un grup d’opinió o fins i tot un partit polític. Es va optar per impulsar una plataforma generadora d’opinió.

A la segona reunió, ja amb persones d’arreu del país, es van decidir els objectius i el full de ruta. Finalment, a la tercera, el passat dissabte, es van concretar alguns detalls, com el nom de la plataforma i l’organigrama. En aquesta darrera trobada hi van assistir una seixantena de persones.