16
de maig
de
2014
Presentació del llibre d'Amadeu Casellas, al Museu de l'Art de la Pell. Foto: José Manuel Gutiérrez
Un centenar de persones van assistir aquest dijous, 15 de maig, a la presentació del llibre "Reflejos de la sociedad. Crónicas de las cárceles de la democracia", escrit per Amadeu Casellas, en un acte que es va fer al Museu de l’Art de la Pell de Vic. A l’obra, el convicte tonenc, que va passar 25 anys a la garjola, relata alguns dels seus atracaments i la seva posterior experiència a les presons.
La presentació va comptar amb tres pesos pesants, que van acompanyar Casellas: el diputat d’ERC al Congrés Joan Tardà, el diputat de la CUP al Parlament David Fernàndez, i Gorka Ramos, de la CNT.
Ramos, en la primera intervenció, va recordar totes les lluites que diversos col·lectius han protagonitzat durant els últims 30 anys per millorar les condicions dels presos i de les presons.
Fernàndez va prendre el testimoni i va fer un repàs dels tòpics de les presons: és un hotel, el tracte és bo, alguna cosa haurà fet... En detriment d’aquestes posicions ensucrades, també va apuntar l’elevat nombre de suïcidis entre els presos i les tortures que pateixen. Segons el diputat de la CUP, el sistema carcerari està ple de petits delinqüents, amb una mitjana d’estada superior als dos mil dies.
Tardà, per la seva banda, es va confessar amic d'Amadeu Casellas i va tenir paraules molt dures per al sistema de presons actual espanyol, que va qualificar de “genocidi”. En relació a l’autor del llibre, va explicar: "L'Amadeu és un resistent, els herois no són els qui guanyen, els qui guanyen els hi fan estàtues. I resistir vol dir ser capaç d'encarar-te”. I va afegir: “L'Amadeu ha resistit activament. Desgraciadament, hi ha milers de persones, en democràcia, que ni tan sols se sap que han existit".
Casellas va cloure l’acte repassant el contingut del llibre i els seus objectius. El convicte explica els seus inicis fora de la llei, l’entrada a la presó i les lluites internes per aconseguir petits drets. A més, denuncia la vida dels reclusos, la reforma del Codi penal i la corrupció dels càrrecs polítics en el sistema carcerari.
Un cas sense tancar
Casellas va sortir en llibertat el mes de març de 2011 , després de protagonitzar una vaga de fam que va comptar amb el suport de col·lectius anarquistes i d'ajut als presos. Havia passat 24 anys a la garjola i va aconseguir que se li apliqués la doctrina del Tribunal Constitucional, existent des del 2008, que preveu computar els anys de presó preventiva com a condemna ferma. Tanmateix, mesos després va ser condemnat a tres anys de presó per l'intent de la seva companya d'introduir droga a la presó i va haver de tornar a ingressar uns quants mesos, durant el 2012. Llavors li van aplicar el tercer grau. Des d'aquesta data està en llibertat i totalment “net”, assegura.
El seu cas, però, no està tancat i continua als tribunals. Segons Casellas, l’Estat li ha de pagar una indemnització que encara no ha fet efectiva, corresponent als cinc anys de més que va passar a la presó.
Presentació del llibre d'Amadeu Casellas, al Museu de l'Art de la Pell. Foto: José Manuel Gutiérrez
Un centenar de persones van assistir aquest dijous, 15 de maig, a la presentació del llibre "Reflejos de la sociedad. Crónicas de las cárceles de la democracia", escrit per Amadeu Casellas, en un acte que es va fer al Museu de l’Art de la Pell de Vic. A l’obra, el convicte tonenc, que va passar 25 anys a la garjola, relata alguns dels seus atracaments i la seva posterior experiència a les presons.
La presentació va comptar amb tres pesos pesants, que van acompanyar Casellas: el diputat d’ERC al Congrés Joan Tardà, el diputat de la CUP al Parlament David Fernàndez, i Gorka Ramos, de la CNT.
Ramos, en la primera intervenció, va recordar totes les lluites que diversos col·lectius han protagonitzat durant els últims 30 anys per millorar les condicions dels presos i de les presons.
Fernàndez va prendre el testimoni i va fer un repàs dels tòpics de les presons: és un hotel, el tracte és bo, alguna cosa haurà fet... En detriment d’aquestes posicions ensucrades, també va apuntar l’elevat nombre de suïcidis entre els presos i les tortures que pateixen. Segons el diputat de la CUP, el sistema carcerari està ple de petits delinqüents, amb una mitjana d’estada superior als dos mil dies.
Tardà, per la seva banda, es va confessar amic d'Amadeu Casellas i va tenir paraules molt dures per al sistema de presons actual espanyol, que va qualificar de “genocidi”. En relació a l’autor del llibre, va explicar: "L'Amadeu és un resistent, els herois no són els qui guanyen, els qui guanyen els hi fan estàtues. I resistir vol dir ser capaç d'encarar-te”. I va afegir: “L'Amadeu ha resistit activament. Desgraciadament, hi ha milers de persones, en democràcia, que ni tan sols se sap que han existit".
Casellas va cloure l’acte repassant el contingut del llibre i els seus objectius. El convicte explica els seus inicis fora de la llei, l’entrada a la presó i les lluites internes per aconseguir petits drets. A més, denuncia la vida dels reclusos, la reforma del Codi penal i la corrupció dels càrrecs polítics en el sistema carcerari.
Un cas sense tancar
Casellas va sortir en llibertat el mes de març de 2011 , després de protagonitzar una vaga de fam que va comptar amb el suport de col·lectius anarquistes i d'ajut als presos. Havia passat 24 anys a la garjola i va aconseguir que se li apliqués la doctrina del Tribunal Constitucional, existent des del 2008, que preveu computar els anys de presó preventiva com a condemna ferma. Tanmateix, mesos després va ser condemnat a tres anys de presó per l'intent de la seva companya d'introduir droga a la presó i va haver de tornar a ingressar uns quants mesos, durant el 2012. Llavors li van aplicar el tercer grau. Des d'aquesta data està en llibertat i totalment “net”, assegura.
El seu cas, però, no està tancat i continua als tribunals. Segons Casellas, l’Estat li ha de pagar una indemnització que encara no ha fet efectiva, corresponent als cinc anys de més que va passar a la presó.
Presentació del llibre d'Amadeu Casellas, al Museu de l'Art de la Pell. Foto: José Manuel Gutiérrez