Per quart any consecutiu, el Departament de Serveis a la Comunitat de l'Institut Guillem Catà de Manresa, que inclou el cicle de grau mitjà d'Atenció a les Persones en Situació de Dependència i els de grau superior d'Animació Sociocultural i Turística, d'Educació Infantil, d'Integració Social i de Mediació Comunicativa, organitza una jornada temàtica que gira al voltant d'un tema d'actualitat que interpel·la l'alumnat.

Arran de l'inici del nou cicle de CFGS de Mediació Comunicativa des dels estudis han comprovat que, malgrat els avenços que s'han fet en els darrers anys, la societat requereix encara de millores en l'àmbit de l'accessibilitat universal per a la inclusió de les persones amb diversitat funcional. Per això, enguany la jornada, la quarta que se celebra, versarà sobre aquest tema que afecta a tota la família professional.

Es tracta d'una jornada que tindrà lloc aquest dijous amb una taula rodona com a acte inaugural, quinze tallers diferents dirigits a l'alumnat i un espectacle final obert a tota la ciutadania a la sala Els Carlins. La taula rodona se centrarà en el model de vida independent, on el Teo Marco, la Maria Petit, la Rosa Serra i TransMedia Catalonia seran els encarregats d'aportar els seus coneixements i experiències personals, amb la Yusra Touri El Mansouri com a moderadora. A mig matí, 300 alumnes es distribuiran per tal de participar en un dels quinze tallers que s'han organitzat. Així podran viure en primera persona experiències relacionades amb l'accessibilitat universal i la inclusió de persones amb diversitat funcional.

A la tarda, i per concloure la jornada, el teatre Els Carlins acollirà l'obra de teatre fòrum Quan em mires, què és el que veus? a càrrec de la companyia Impactat Teatre. Aquesta peça mostra situacions que pateixen en el seu dia a dia persones amb diversitat. Tres situacions que transcorren en àmbits diferents. Es veurà la relació d'una mare amb la seva filla i la sobreprotecció que exerceix i que l'anul·la. Les amigues que van de compres a uns magatzems, on de sobte una d'elles sembla que s'ha tornat invisible als ulls del dependent. En últim lloc, les treballadores d'una cadena de muntatge d'un taller ocupacional són tractades amb un paternalisme exasperant.