Més de cinquanta futurs cuiners participen en un concurs de receptes d'aprofitament a la Fundació Alícia

És la primera edició de la Hackató Gastronomia Sostenible que ha comptat amb estudiants de setze escoles d'hostaleria

  • Una de les escoles participants a la Hackató Gastronomia Sostenible a la Fundació Alícia -
Publicat el 07 d’abril de 2025 a les 18:31
Actualitzat el 07 d’abril de 2025 a les 18:35

Més de cinquanta futurs cuiners i cuineres han participat aquest dilluns a la Hackató Gastronomia Sostenible a Sant Benet de Bages. Està organitzada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca en col·laboració amb la Fundació Alícia i la Plataforma Aprofitem els Aliments. És una activitat emmarcada dins de la distinció de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025. El repte era fer receptes d'aprofitament basant-se en la cuina tradicional catalana. Entre els plats hi havia coca de recapte o bacallà a la manresana. Hi han concursat setze escoles d'hostaleria, hoteleria i restauració de Catalunya. "Ha sigut una gran experiència i sortim d'aquí amb una mirada més sostenible", ha explicat Xin Montiel, una de les participants.

En aquesta primera edició, els alumnes han hagut de dissenyar i elaborar una recepta d'aprofitament inspirada en la cuina tradicional catalana. Entre d'altres, han elaborat plats icònics i tradicionals catalans com l'escudella catalana, la coca de recapte, el bacallà a la manresana, l'ànec a la catalana, els calçots o el fricandó. De tots els plats, s'han escollit sis finalistes que són els que s'han presentat a la Hackató. Entre els seleccionats hi havia els alumnes de l'escola l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme de Sant Pol de Mar (EUHT StPOL) que han presentat un plat elaborat amb el peix aranya.

"Hem fet un plat molt típic de Sant Pol, aranya cruixent amb crema de mongetes del ganxet, salsa de pescador i textura de fonoll", ha detallat Biruk Sánchez, un dels estudiants. Segons ha explicat, l'han escollit per ser un peix que "es llença a tot arreu" i perquè han volgut demostrar que "es pot fer servir tot" com a base d'un plat suculent i creatiu. L'estudiant ha assegurat que se senten "molt agraïts" per aquesta oportunitat i ha explicat que estaven molt satisfets per l'acollida del jurat.

Qui també ha presentat un plat a la final ha estat l'equip de l'escola Joviat de Manresa. Han elaborat un bacallà a la manresana, basant-se en una recepta tradicional del 1920. "El jurat ha sigut molt agraït, s'ho han acabat tot i l'únic que ens han dit era que els pinyons no eren d'aquí", ha detallat una de les aspirants a cuinera, Xin Montiel.

El guanyador, una recepta de fricandó

Tots els equips han entomat el repte de treballar l'aprofitament alimentari amb molt d'entusiasme, segons els organitzadors. "Han sigut molt creatius i imaginatius", ha explicat el director general d'Empresa Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d'Agricultura de la Generalitat, Joan Gòdia, que admetia que el nivell era molt alt i que el jurat ho ha tingut molt difícil per escollir el triomfador. La recepta escollida ha estat el fricandó de coliflor elaborat i presentat pels alumnes de l'escola de restauració Grameimpuls de Santa Coloma de Gramenet

La jornada, celebrada a les instal·lacions de la Fundació Alícia, ha comptat també amb un taller demostratiu de cuina catalana dirigit pel xef Marc Puig-reig, cap de cuina de la Fundació Alícia. El cuiner ha fet una demostració sobre la gastronomia catalana i sostenible. També s'ha celebrat un debat sobre cuina catalana sostenible per reflexionar sobre quins són els requisits indispensables d'aquest tipus de cuina: la proximitat i l'estacionalitat del producte, la preservació de la cultura gastronòmica, l'aprofitament integral dels aliments, el respecte al productor, entre d'altres.

Gairebé 174 milers de tones d'aliments perduts a les llars catalanes

A Catalunya es malbaraten de mitjana 21,45 kg/any d'aliments per habitant, segons recull la diagnosi de malbaratament alimentari de l'any 2024. Aquest estudi, elaborat pel CREDA i l'IRTA, avalua i quantifica l'impacte econòmic i ambiental de les pèrdues i el malbaratament alimentari a les llars catalanes. Amb el malbaratament que es produeix a les llars de Catalunya es podria alimentar 274.948 persones durant un any, cosa que significa cobrir les necessitats alimentàries del 14,08% de la població catalana en risc de pobresa. L'estudi assenyala que a Catalunya es van deixar perdre 173,96 milers de tones d'aliments al conjunt de llars catalanes durant l'any 2024.

"El malbaratament és una greu problemàtica, és cosa de tots i la solució també és de tots", ha assegurat el director general d'Empresa Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d'Agricultura de la Generalitat, Joan Gòdia. Iniciatives com aquesta busquen conscienciar i recuperar l'esperit de la cuina tradicional catalana, que històricament ja ha buscat l'economia circular en què tot s'aprofita per evitar de llençar res com demostren receptes tan conegudes com els canelons.