"Segurament que també vàrem cometre errors quan vàrem tancar l'acord de donació del pis a canvi dels 9.000 euros que ens faltava per pagar d'hipoteca i un lloguer per a tota la vida", admet la Khadija El Bachiri, "però confiava en l'esperit del tracte, i a més passava una època complicada i no estava per a detalls". Ara, després de 20 anys pagant puntualment, primer la hipoteca i després el lloguer, té una ordre de desnonament per al proper 1 de juliol: el fons voltor Divarian ha venut el pis a un particular per 35.000 euros, gairebé el quàdruple del què li va costar al BBVA llavors.

El 2017, El Bachiri va perdre la mare i va entrar en una crisi existencial, "a més d'una forta depressió", de la qual encara no s'ha recuperat. Mai no havia deixat de pagar cap quota durant els 17 anys d'hipoteca i a la família tenien ingressos suficients per continuar pagant-la. Però en el marc d'aquest trasbals intern, malgrat no ser molt religiosa, El Bachiri va abraçar-se a alguns dels indicadors de la seva fe, de la seva costum. Un d'aquests és que pagar interessos econòmics per diners prestats és haram, o sigui pecat. Segons la tradició musulmana, l'habitatge o es paga de lloguer o es paga tot de cop, amb recursos propis o deixats per familiars o amics, però mai a canvi d'interessos.

Per això va decidir, amb el pare de les seves dues filles, que llavors tenien 8 i 12 anys, asseure's amb el banc, el BBVA, i proposar-li el retorn del seu pis, del qual quedaven només 9.000 euros per pagar, a canvi de la condonació d'aquest import i d'un lloguer per a tota la vida. A més, al pis, que es troba a l'Avecrem de Manresa, la família hi havia anat invertint més de 35.000 euros en soterrar la calefacció i en l'adequació de lavabos, cuina i altres estances que eren dels anys setanta del segle passat.

El banc va acceptar la proposta i els va oferir 3 anys de carència de lloguer, a raó de 10 euros al mes, i un contracte indefinit després, a preu de lloguer assequible.

El fons voltor Divarian entra a l'equació

El problema va arribar el 2020 quan va vèncer el període de carència i s'havia de renovar el contracte a un preu de lloguer assequible. Segons mostra amb la seva documentació, el banc es va fer enrere i els va avisar que no renovaria el contracte i que havien de deixar el pis. "No vàrem arribar ni a negociar el preu, i a més, a partir de llavors no teníem on ingressar el lloguer, ja que el banc no el volia cobrar", explica. La situació va quedar en un punt mort i, poc després, el banc va portar la família als jutjats. "En aquests 20 anys mai no he deixat de pagar puntualment, primer la hipoteca i després la carència, i volíem continuar pagant, però a partir que no ens van renovar, no teníem on fer cap tipus d'ingrés", explica. El 2021, El Bachiri és declarada en rebel·lia.

Per si això fos poc, la Khadija El Bachiri es divorcia, i poc després, el fons voltor Divarian es fa amb la propietat de l'habitatge. El primer intent de llançament arriba de seguida, aquell mateix any, però com que les dues filles són menors, el jutjat l'atura. El maig de 2024, la inquilina veu que Divarian té el pis en venda, i intenta optar a la compra, "encara que fos demanant els diners als meus germans". El fons li respon que ja ha venut el pis a un altre particular per 35.000 euros, "sense respectar la prioritat de tempteig que hauria de tenir com a inquilina".

A més, com que la recuperació de l'immoble per part del banc va ser de mutu acord amb la família i no forçós a través d'una expropiació a canvi de l'import pendent de la hipoteca, el diferencial de preus, entre els 9.000 euros i els 35.000 euros, es quedaran per a la usura del sistema bancari. El passat 2 d'abril, van aconseguir ajornar un segon desnonament als jutjats, fins al proper 1 de juliol.

Ara ja és definitiu: la Khadija El Bachiri i les seves dues filles, ara ja amb 16 i 20 anys, es quedaran al carrer, sense ni un duro, després d'haver pagat 17 anys d'hipoteca (o sigui, tot el pis menys 9.000 euros) i 3 de carència. La seva filla gran ha publicat un vídeo a les xarxes on explica el cas. I ella mateixa ha escrit a la Cambra de la Propietat, que l'ha respost que l'actuació del banc s'ajusta a llei, i també a la Generalitat i a l'Ajuntament, de qui encara no ha obtingut resposta.