El cardoní Jordi Santasusagna ha presentat aquest dissabte al vespre, a la Sala Gòtica del Consell Comarcal la seva última novel·la, Bandera negra, basada en el setge de Cardona de 1711, en un acte organitzat per Òmnium Cultural del Solsonès i l'Editorial Gregal. Hi han intervindran l'autor i M. Teresa Viladrich, vocal d'Òmnium.

    La presentació es complementà amb la lectura d'alguns fragments de l'obra i una actuació musical a càrrec de Marc Montraveta i Nina Aguilera. És una convocatòria organitzada en el marc dels actes del Tricentenari del 1714 a Solsona i hi han col·laborat l'Ajuntament i el Consell Comarcal.  
Santasusagna ha volgut explicar el context en què es basa la novel·la, "la més ambiciosa de les que ha escrit i també de la que està més satisfet de com ha quedat el final".
L'escriptor recorda que Cardona és famosa pel 18 de setembre i per aquest motiu ens hem de preguntar per què Cardona es va deixar pel final. La resposta la trobem el 1711 quan va patir un setge important amb una topada violenta dels dos exercits i la quotidianitat d'un poble de 2000 habitants.
Els anteccedents els trobem el 1705, quan Cardona era fidel a Felip V, i un metge solsoní, Joan de Miquel, es presenta a Cardona a demanar l'adhesió del poble a la causa austracista, i així va ser. La guerra, però llavors es veia lluny, fins que al 1711 va arribar el front dels dos exercits, i el gobernador de Cardona fa venir fins a 1.800 soldats, per fer front a 9.000 soldats borbònics.
L'escriptor cardoní subratlla en aquest punt que si bé arreu de Catalunya hi va haver molts setges i batalles heroiques, Cardona té d'especial la gran diferència en la proporció de forces que va arribar a ser de 12.000 borbònics contra 1.200 austracistes, i que quan es va acabar el setge no es van viure escenes d'alegria.