L’Enric Sànchez-Cid havia observat l’existència de carreus perforats que exercien funcions diverses en alguns edificis religiosos, i àdhuc en altres de privats. No havíem trobat – encara – cap explicació, científica i/o històrica a aquesta pràctica.
Rebia ara una selecció d’imatges de Santa Margarida de Navès a la comarca del Solsonès, edificada amb la rectoria damunt un cementiri cristià preromànic i sobre unes sitges que es suposen ibèriques. (Mn. Jesús Huguet).
En la hipòtesis de l’Enric Sànchez-Cid, , aquests carreus (molt restaurats) foren recuperats -molt probablement- de la primitiva construcció preromànica, base de l’actual edifici, que per si mateix no mostra detall romànic o anterior, que no sigui la part recuperada a mitges que correspon a l’entrada al primitiu cementiri i, actualment, es fa des de l’interior del temple.
El primer el localitza a la façana de migjorn del campanar , és un carreu perforat de tipus òcul, però d’un diàmetre de 22 centímetres.
Altres tres més de diferents a la cara del frontis d’aquest campanar, si bé n’hi ha un que esta trencat en dos parts ajuntades.
Advertia també que a nivell del presbiteri s’ha mantingut la noema de la litúrgia hispànica dels cancells que delimitaven diversos espais d’un temple on es situaven el bisbe, els diaques i el poble. No confondre amb la funció de les cortines o vels, que tancaven els espais reservats (la sagristia, l’ofrena de les relíquies, cobertura de l’altar durant la Passió).
Sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació que pugui ajudar-nos en la tasca d’esbrinar la funció i/o significació que s’associava als carreus perforats. Tenim coll avall, que estem davant d’un fet ‘raonable’, del que dissortadament no en sabem ara donar raó.
